Re: Reflexionem aquí també ?

VlCTUR 22/04/10, 09:20 am

A mi m'agrada el cotonpel de les fires ...

... es dolç però efímer. I això dóna ganes de més. Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_razz

Invitat 22/04/10, 02:44 pm

Avuí la reflexió què faré serà el rememorar una Dècima que vaig aprenda del llibre Mi primer manuscrito....o sigui, de la Era del dinosaures

A un monte una vez subí...
y de cansado me eché,

más luego que lo bajé...
de confiado caí.

Déjame ambición aquí...
hasta morir descansando

que ganaré ambicionando...
si cuanto más subo entiendo

que me he de cansar subiendo...
y me he de caer bajando.

Invitat 23/04/10, 12:41 pm

Avuí, Diada de Sant Jordi, la reflexió no serà tal, sinó donar-te les gràcies per l'esforç que t'ha suposat el detall que has tingut, a tu, què no se't veu, però què se què em llegeixes.

Invitat 26/04/10, 06:24 am

És un fet la extinció dels grups. No se si s'haguessin mantingut massa temps de no tancar MSN, ja què últimament, ni erem els mateixos de sempre, i la participació general havia baixat molt. Vàren entrar alguns a última hora...però ja no era el mateix. Per tant, no crec què sigui tant la desfeta de MSN, sinó una mena de cansament i repetició de temes. No obstant, penso què ha estat beneficiós per molts. Amb la interrelació amb les persones, sempre s'aprenen coses, tant siguin bones com dolentes, sempre són útils pel camí de la vida. Hi ha gent què sempre s'ha mantingut igual durant tot els temps que els conec. Altres, el destí els hi ha canviat la vida i, en conseqüència, la manera d'actuar. El fet de no haver-se de preocupar pel futur, hi ha que es "suelta la melena" i comença actuar diferent, coses del tarannà de cadascú. Altres, malauradament, han empitjorat de salut i això és quelcom que sento molt. Una, molt em penso, què va trobar fins i tot parella...aquesta d'una manera molt subtil, ja ho va anunciar. A la fi, tota una sèrie de vivències molt maques i enriquidores, què malgrat ara es perdin els grups, sempre portaré al cor, i sobretot, a quatre persones, què si no fos pels grups, no s'hauria produït la trobada. He deixat d'altres pel camí, que dins els canvis què fa la vida, en el moment actual són d'una altra manera, tot i reconeixent què en el seu dia van jugar un paper molt important per a mi. No em penedeixo d'haver estat amiga d'elles, però se que no tornaré a creuar-me-les...ni ganes. Aquest grup és terreny imparcial, no és que contesti massa gent...gairabé ningú, diria jo, però es va mantenint i això ja és important. Un excel.lent pel seu administrador, i sobretot per la gent que hi participa...què si ho fessin tots els que miren, seria l'ostia!!!

VlCTUR 26/04/10, 07:13 pm

Els grups dels que parles, Panter, segueixen existint, els que canviem som les persones.

El que és cert és que l'antic grup de MSN groups va ser fantàstic per tot el que dius de les experiències bones i dolentes. Però ara toca, crec jo, reflexionar sobre aquestes experiències.
A mi, una de les experiències més bones que m'han passat ha estat la d'aprendre a filtrar la gent tòxica. I m'ha costat, perquè aquesta gent son professionals de l'art de la disfressa, de posar-se una màscara , llançar la pedra i immediatament després, amb la cara amable de sempre, enarborar la bandera de la critica per a resaltar el seu protagonisme fals. Però ja els tinc clixats. I, possiblement coincideixis amb mi amb que no eren, ni de lluny, els qui ens pensavem tots plegats. En fí, que tampoc m'hi veuràs en aquests ambients tòxics. Aquests ja són per les noves generacions. Per a que n'aprenguin.
Totes les etapes tenen la seva fí, i no hem de pretendre artificialment que retornin.
I totes les persones, en acabat acabem assumint allò de que "no es pot intentar ser amic de tothom", la qual cosa fa que, de "el grup de moda", es passi a una "combinatòria de grups" que, al meu entendre és del tot positiva: "per què hauríem d'aguantar a aquell que no para de fer la guitza, malgrat allà hi sigui la majoria dels nostres amics?" ... doncs fora i cap a una altra aventura. I així ha estat, des de la desfeta fins a crear-se els petits grups que ara hi ha.
El que no deixa de ser curiós és com aquella gent tòxica, s'entesta en voler ressucitar el que ja no és ni serà.
El gran grup que hagi d'esser vindrà de manera natural, d'aquí un temps, després d'una bona reflexió de tot el que, com a comunitat, hem après. I jo crec que aquesta etapa de reflexió és el que ara s'està donant.

FOC 26/04/10, 07:27 pm

mai m habien dit toxic, creia que era el fum lo que era toxic... Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_cry

VlCTUR 26/04/10, 07:39 pm

Veig que no m'has entès.

una cosa és dir:

" ... aquella gent tòxica, s'entesta en voler ressucitar el que ja no és ni serà."

i, una altra:

" ... qui s'entesta a voler ressucitar el que ja no és ni serà, es gent tòxica"

Es com dir "els de Badalona són de Barcelona"; no és el mateix que dir que "els de Barcelona són de Badalona" Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_biggrin

El que ets tú, al meu entendre, és un home de bona voluntat. Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_cheers

FOC 26/04/10, 07:46 pm

No se que dirte, estic veient com al grup que vaig crear per tal de arreplegar lo que va ser cat web la gent prefereix ferlo servir per les seves baralles personals que respectar l'intenció de lo que volia fer. aixo m ha descolocat una mica, sorry

VlCTUR 26/04/10, 07:51 pm

Em sap greu, Foc.

Un dia tinc ganes de venir per curiositat de veure el que has creat, però ara mateix, no puc, i més després del que dius que hi passa. Ja saps, estic deixant les drogues dures. Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_biggrin

FOC 26/04/10, 07:53 pm

i be que fas, pasen a temes mes seriosos si et va be...

força barça !!!

VlCTUR 26/04/10, 08:04 pm

Força !!!

VlCTUR 26/04/10, 08:09 pm

FOC 26/04/10, 08:13 pm

ejem...

crec que 62 es ara...

VlCTUR 26/04/10, 08:30 pm

Jo compto 15 per pàgina ... apareix un 62 en el teu missatge per que aquest número (tant efímer, d'altra banda) compta les respostes, no els missatges Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_biggrin

FOC 26/04/10, 08:39 pm

a respostes ficaba 63 just abans de ficar aquet... tu lo que vols es arribar al 69 Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_twisted

arcoiris 26/04/10, 08:53 pm

Bé conteu-me que tal va ser el vostre Sant Jordi.

us han regalat molts llibres i moltes roses?

Per a mi aquest any ha estat diferent, perquè crec que per primera vegada tenia més ganes de regalar que que em regalessin i la sorpresa és que he rebut més llibres i més roses que mai.

Em va omplir d'alegria especialment un amic meu de treball que després de fer 32 hores de metge de guàrdia encara va tenir el valor de conduir 30 km per a venir a veure'm i portar-me una rosa. En fi, ja sé que l'important és que els amics estiguin aquí totes els dies.

Però aquests detalls la veritat és que m'emocionen i em deixen molt sorpresa.

Quant als grups jo la veritat ja no els trobo a faltar, perquè m'en aquest m'assec entre amics i prefereixo pocs i bé avinguts que molts i amb els dolents rotllos

Invitat 27/04/10, 06:21 pm

Victor escrigué:Els grups dels que parles, Panter, segueixen existint, els que canviem som les persones.

El que és cert és que l'antic grup de MSN groups va ser fantàstic per tot el que dius de les experiències bones i dolentes. Però ara toca, crec jo, reflexionar sobre aquestes experiències.
A mi, una de les experiències més bones que m'han passat ha estat la d'aprendre a filtrar la gent tòxica. I m'ha costat, perquè aquesta gent son professionals de l'art de la disfressa, de posar-se una màscara , llançar la pedra i immediatament després, amb la cara amable de sempre, enarborar la bandera de la critica per a resaltar el seu protagonisme fals. Però ja els tinc clixats. I, possiblement coincideixis amb mi amb que no eren, ni de lluny, els qui ens pensavem tots plegats. En fí, que tampoc m'hi veuràs en aquests ambients tòxics. Aquests ja són per les noves generacions. Per a que n'aprenguin.
Totes les etapes tenen la seva fí, i no hem de pretendre artificialment que retornin.
I totes les persones, en acabat acabem assumint allò de que "no es pot intentar ser amic de tothom", la qual cosa fa que, de "el grup de moda", es passi a una "combinatòria de grups" que, al meu entendre és del tot positiva: "per què hauríem d'aguantar a aquell que no para de fer la guitza, malgrat allà hi sigui la majoria dels nostres amics?" ... doncs fora i cap a una altra aventura. I així ha estat, des de la desfeta fins a crear-se els petits grups que ara hi ha.
El que no deixa de ser curiós és com aquella gent tòxica, s'entesta en voler ressucitar el que ja no és ni serà.
El gran grup que hagi d'esser vindrà de manera natural, d'aquí un temps, després d'una bona reflexió de tot el que, com a comunitat, hem après. I jo crec que aquesta etapa de reflexió és el que ara s'està donant.

A qui me'n recorda això de què no es pot ser amic de tothom? Bé, en aquesta etapa de "no saber què fer", a mi què em distreia bastant el grup, ara m'avorreix bastant, per no dir molt. Aquest del Sinu, és com Suïssa, terreny neutre en el que tot rutlla. Miren molt...es contesta poc, però el que es troba és de bon rotllo i interessant. Per tant, més val menjar poc i pair bé. Ja he començat a treure llibres del calaix, vull dir amb això, què la nova etapa va de llegir i conversar tot el què pugui. El què no deixaré, serà d'escriure en aquest panell de reflexió. Escriuria molt més, però m'haig d'anar contenint per no "carregar".

FOC 27/04/10, 08:41 pm

dona, aqui se sap que se mira molt perque surt reflexat, estic segur que al altres puestus també es mira

poxi : faltan 3

VlCTUR 28/04/10, 12:21 am

69

4 pàgines x 15 missatges = 60
60 + 9 (d'aquesta pàgina) = 69 Reflexionem aquí també ? - Página 3 Icon_razz

Invitat 28/04/10, 08:07 pm

És extraordinàri adonar-te què has estat vivint d'una manera "especial" sense saber-ho. Fa dies què li dono voltes per treure-li l'entrellat...però no trobo la resposta del què m'ha passat. Si algú em preguntés com ho he aconseguit, honestament no sabria que respondre-li. Podria ser per varis factors, mai per un de sol. De petita ja era molt reflexiva, quan les nenes anaven jugant amb nines, a mi m'interessava saber com estaven fetes les coses. Escoltava i enraonava molt amb els pares, quedant-me sempre amb l'exemple. Cap els vint-i-nou anys, llegia llibres de filosofia oriental, què possiblement els vaig interioritzar, i van fer per a mi, més del què jo mateixa pensava. Pq ho dic tot això? Doncs pq donant una ullada a tot el què he fet i m'ha succeït, es podria dir què jo "no he tingut res a veure"...simplement he deixat fluir (aquella frase que va posar de moda en Bruce Lee: Be water, my friend, treta del Taoïsme) Res del que he aconseguit m'ho vaig posar com a fita, ni tan sols ho vaig perseguir. Estava a la meva ment com un "m'agradaria...." "seria fantàstic si pogués...", però d'aqui no passava; fins que sense esperar-m'ho, venia el dia que ho tenia davant. Quan alguna cosa no he pogut tenir, sempre he pensat allò de: "No hay mal que por bien no venga"...i sempre ha resultat cert. El fet de no tenir allò que volia, sempre ha estat per tenir alguna cosa millor, o per no fer-me mal, com si el meu cervell treballés independent de mi...o "algú" m'anés guiant. I dic això des del més estricte agnosticisme. Conclusió: He aconseguit les utopíes més inversemblants...rondant a l'impossible, sense proposar-m'ho i, només posant voluntat per la consecució, un cop obert el Camí.

Isona77 29/04/10, 02:26 pm

0 7:53 pm

Bé conteu-me que tal va ser el vostre San Jaime?

us han regalat molts llibres i moltes roses?

Arco: es Sant Jordi !

arcoiris 29/04/10, 02:34 pm

Gracies Isona, Un lapsus, i mira que es extrany perque jo mai m´equiboque Embarassed

tto
a vore si posanto be, contesta algu.
Que tal el vostre sant Jordi? Rolling Eyes

Isona77 29/04/10, 03:55 pm

Doncs el meu magnífic: roses i llibres

Reflexionem aquí també ? - Página 3 UDEwMDA4NzQuSlBH_131177_6867_1

La troballa afortunada d'un bon llibre, pot canviar el destí d'una ànima"
Marcel Proust

Invitat 04/05/10, 01:36 am

La reflexió ve donada per la frase: deixar fluir...Sóc una descreguda, però des de fa molts anys, penso què res passa perquè si; què si deixes fluir, te n'adones què sempre hi ha quelcom darrera. Si et rebotes i comences a mirar-ho tot malament, i pensar pitjor...el més possible és que deixis passar l'oportunitat de Veure el per què de tot plegat. Fa unes setmanes estava malament (això no vol dir que no torni a estar-ho) Em trobava enclotada, impotent i amb ganes de fugir. Tenia l'indispensable, però em faltava el necessàri i això incrementava la sensació d'impotència, què és una de les pitjors sensacions que un ser humà pot tenir. Ho tenia tot preparat per anar-me'n a casa...Si, a casa meva, pq aquí em trobava pagant un lloguer (tenint casa) d'un pis amb molta llum...però sense terrassa; sense vistes i per més Inri, tot el dia a casa. Només puc comptar amb la meva amiga...què ja sembla l'Spidy Gonzales, i l'assistenta romanesa, que ve cada dia...L'assistenta enten el castellà...però no el llegeix. Si vull què compri pomes, haig de recòrrer a les imatges del Google...i aixì amb tot. Ara necessito un microones, i ja veurem quan el podré tenir ...i així tot. Per tot això li vaig proposar a l'assistenta venir-se amb mi a la Costa. En principi estava encantada...però el marit (què també és romanés) és de l'època d'en Landa, i no la va deixar venir. I això ho vaig saber dos dies abans d'anar-me'n. Havia de marxar el dilluns de la gran nevada, i vaig pensar: mira, un altre entrebanc!!! Total, de tot plegat em va agafar la neuràlgia del trigèmin, què és un dels pitjors dolors qui n'hi ha. ´Va sent "normal" què després d'un yuyu, em surti algún nyap Era la personificació de la Llei de Murphi ...fins arribar a la catarsi. Aleshores vaig pensar amb allò què ja saben, però què mai recordem quan més falta ens fa: De pitjors me n'he sortit!!!...Res passa pq si...Em vaig tranquilitzar i vaig deixar "l'assumpte" en mans de la vida, sense preocupar-me més. Ara estic al 100%, he anat fent gestions que han anat fluïnt "soles". Demà venen de l'hospital a fer-me rehabilitació a domicili. La setmana vinent vaig per tercera vegada al dentista (fins que acabi tots els arreglos) L'altra setmana la revisió ginecològica pertinent...i al final de mes, la cirurgia reparadora. Tot un record, tenint en compte les ganes de fugir què tenia fa uns dos mesos. I el més sorprenent va ser que una de les coses què més em va retenir de marxar-me, va ser per no deixar sense feina a la noia romanesa que ve cada dia. Conclusió: Ajudar a qui te menys que tu...i deixar fluir.

Invitat 06/05/10, 08:13 am

"No se puede asumir que se conoce lo que para otra persona significa ganar; se puede tener una idea general pero para ser efectivos realmente, es mejor preguntar"

Avuí reflexionaré sobre aquesta frase. Treta fora de context, ignoro si es tracta d'un tractat d'empresa, o bé de creixement personal, de manera que ho analitzaré el més objectivament possible.

Pq es diu "No se puede asumir" Pq hem d'assumir què es coneix el què per un altra persona significa guanyar? Assumir, segons l'enciclopèdia vol dir:

v tr Prendre sobre si mateix, a compte seu (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). També va assumir la coordinació del projecte. De parlar en sap molt, però després no assumeix les conseqüències del que fa.

Trobo que la paraula assumir, sobra, pq implica una responsabilitat què no ens correspon. Per no resultar tendendicosa hauria de dir: "No se puede conocer lo que para otra persona significa ganar" Trobo què així quedaria correcta. (per això és tan important conèixer el llenguatge)

Segon: pq ens ha d'interessar el que significa pels altres guanyar? Què és guanyar? Guanyar el què? A mi em pot interessar en guanyar en coneixements, i al que tinc davant, guanyar peles...poder...prestigi. Per tant, al desconèixer el contetx m'és dificultós saber a quin guany es refereix. Igualment diré què sigui quin sigui el guany, cadascú som diferents i per tant, el què pot ser bó o interessant per un, no pot servir per un altre.

"Se puede tener una idea general pero para ser efectivos realmente, es mejor preguntar" Aquesta frase final, te "miga". Pensem per un moment que jo tinc "una idea general" de com s'ha enriquit fulanito...i per ser més "efectiva", vaig i li pregunto: Tiu, com has fet les peles? Si ens coneixem potser em dirà que "estalviant" o "vendiendo ajos", com em deien les gitanes que venien a buscar "una paga" farcides de collarets d'or....dél de veritat. I si no ens coneixem, possiblement me'n dirà una de grossa.

Si es tractés de guanyar en aspectes personals, el més adient seria dir créixer i no guanyar, per tant aquest enunciat no em serveix. Si una persona què escriu un llibre, manual, o el que sigui, si ja comença per no utilitzar bé el llenguatge, puc arribar a creure que tampoc domina bé del què està parlant.

Donat que aquesta frase l'he agafat "prestada", agrairïa poder-la comentar amb la persona què estava llegint el llibre.

Personalment sempre pregunto el què no se, i m'interessa saber, i això no s'ha de prendre com un acte d'envair la vida d'un altre.

Contenido patrocinado