El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest

La societat ha identificat tradicionalment les emocions amb la "part més dèbil" de les persones. Així, la capacitat intel·lectual d'una persona es basava gairebé exclusivament en la seua capacitat per a la lògica i el pensament. Quan les empreses feien els processos de selecció del personal, hi predominaven els tests orientats a mesurar aptituds intel·lectuals com el raonament abstracte, verbal o el numèric, però no l'emocional. En l'actualitat, en canvi, s'ha constatat la influència determinant de les habilitats emocionals per a prendre la millor opció de les decisions principals, no només de les personals, sinó també de les professionals.
Aquesta capacitat emocional productiva positiva té a veure amb aspectes com:

• Aptituds emocionals personals
  
  
  
  • Autoconcepte. Acceptar-se i respectar-se tal com és cada un.
    
  • Assertivitat. Habilitat per a expressar-se i defensar els propis drets, des de l'òptica dels altres i procurant no fer mal.
    
  
  
• Actituds emocionals interpersonals
  
  
  
  • Empatia. Habilitat per a reconèixer les emocions dels altres.
    
  • Responsabilitat social. Capacitat per a mostrar-se com un membre constructiu de la societat.
    
  
  
• Adaptabilitat
  
  
  
  • Flexibilitat. Capacitat per a ajustar-se a les condicions canviants del medi.
    
  • Solució de problemes. Saber veure, jutjar i actuar davant les diverses situacions.
    
  
  
• Maneig de l'estrès
  
  
  
  • Tolerància. Capacitat de sofrir i acceptar situacions imprevistes sense venir-se avall.
    
  • Control d'impulsos. Habilitat de resistir o retardar un impuls
    
  
  
• Estat d'ànim i motivació
  
  
  
  • Optimisme. Aprendre a veure sempre el costat bo de les coses.
    
  • Felicitat. Habilitat per a gaudir i sentir-se, en general, satisfet amb el que es té i s'ha aconseguit.
    

El maneig adequat de les emocions és un element tan valorat com útil en la vida personal i professional. De fet, quan el control no és possible, poden sorgir amb molta facilitat els efectes perniciosos de les emocions negatives, sentiments irracionals que llasten l'individu i que es transformen en creences, moltes de les quals derivades d'etapes infantils del desenvolupament i que, generalment, actuen de manera inconscient, sense que la persona s'adone del seu paper.
També coneguts com "pensaments automàtics", representen les converses internes que manté cada un, l'autodiàleg que es desenvolupa a nivell mental, expressat com a pensaments o imatges vinculats a estats emocionals intensos -com l'ansietat, la depressió, la ira o l'eufòria-. Sovint formen versions subjectives de les coses que ens ocorren i desdibuixen la realitat, per crear les anomenades distorsions cognitives.

Reconeixement de pensaments distorsionats


La relació següent pot ajudar-nos a identificar quins són els pensaments distorsionats que formen part de nosaltres de manera inconscient i que ens fan mal:

• Filtració. Se selecciona un sol aspecte de la situació experimentada. Es filtra el que és negatiu, s'oblida allò positiu.
  
• Polarització del pensament. Els esdeveniments es valoren com a bons o dolents, i els aspectes intermedis s'obliden. Paraules clau per a detectar aquesta distorsió són: "fracassat", "inútil", "covard"...
  
• Sobregeneralització. Es tendeix a pensar que un fet que pot ser puntual succeirà sempre. Les paraules clau que s'utilitzen són: "sempre, mai, tots, ningú..."
  
• Interpretació del pensament. És un mecanisme de projecció que consisteix a atribuir als altres els sentiments i les motivacions propis. Paraules clau: "ja sé per què és això, això es deu a..."
  
• Visió catastròfica. Avançar esdeveniments de forma catastrofista per als interessos propis. Si una persona sent que ha passat alguna cosa dolenta, pensarà: "i si em passa a mi"...
  
• Personalització. Relacionar sense base suficient els fets de l'entorn amb un mateix. Quan en grup es fa alguna observació, pensarà: "ho diu per mi".
  
• Fal·làcia de justícia. Valorar com a injust tot el que no coincideix amb els nostres desitjos. Paraules clau: "no s'hi val, és injust que..."
  
• Fal·làcia de canvi. Creure que el benestar d'un mateix depèn de manera exclusiva dels actes dels altres. Per exemple: "el meu matrimoni només canviarà si canvia la meua dona"
  
• Culpabilitat. Atribuir per complet la responsabilitat dels esdeveniments a un mateix, o a altres sense tenir en compte altres circumstàncies que concorren en els fets. Paraules clau: "és per culpa meua... la culpa d'això és de..."
  

El patiment psíquic és tan intens quan s'instal·len aquestes emocions i pensaments irracionals que, de vegades, és necessària l'ajuda d'un professional per a fer un treball de DETECCIÓ, DETENCIÓ I MODIFICACIÓ del pensament emocional que fa sofrir.

Alternatives per a afrontar les emocions negativesEmoció negativaAlternativaFiltracióPolaritzacióSobregeneralitzacióInterpretació del pensamentVisió catastròficaPersonalitzacióFal·àcia de justíciaFal·àcia de canviCulpabilitat

Desdramatitzar i buscar solucions. Preguntar-se: Ha passat altres vegades? Va ser tan dolent?

Graduar la situació. Preguntar-se: Entre aquests dos extrems hi ha graus intermedis?

Concretar i buscar proves. Preguntar-se:Quantes vegades ha passat realment? Quines proves tinc per a treure aquesta conclusió?

Buscar proves. Deixar de suposar Preguntar-se: Quines proves tinc per a suposar això?

Deixar d'anticipar. Centrar-se en el present i valorar les possibilitats.

Buscar proves i efectes. Preguntar-se: Tenir menys que una altra persona em converteix en menys persona?

Escoltar els desitjos dels altres. Preguntar-se si aquesta persona té dret a una altra opinió diferent de la meua.

Preguntar-se: Quines proves tinc per a creure que el canvi només depèn d'aquesta persona?

Buscar altres motius o raons per a un cas concret. Preguntar-se: pot haver-hi altres motius diferents dels que hi atribuïsc?

Gràcies Arcoiris, son artícles molt interessants, que a més d'aclarir conceptes, també ajuden a coneixe's un@ mateix una miqueta més

Gràcies a tu Bel, per llegir-me i contestar-me.

D'això es tracta, d'intentar conèixer-nos mes, i a la vegada conèixer també als altres, per a poder comprendre'ns millor.
Però aquests pensaments irracionals, ja que es van formar en la nostra infància i estan tan arrelats i es produïxen de forma inconscient, són molt difícils de detectar, i de traurels de damunt.
Crec que si ens preguntessin quins són els pensaments irracionals que mes freqüentment apareixen en la nostra ment i en quina mesura afecten a la nostra vida, tant professional, com social,o afectiva, no estic molt segura si podríem contestar amb claredat.
Estem tan acostumats a repetir-los tant, que sembla que ja formen part dels pensaments racionals i de la nostra realitat.
Com diferenciar-los? Com detectar-los? Com saber quan la nostra ment ens está enganyant?
Algú sabria dir-me, que pensaments irracionals, apareixen en la seva ment, de tant en tant?

Els pensaments més irracionals, sovint son els que esdevenent de les nostres pors. Si hom es para a analitzar les pors veiem fins a quin punt son absurdes. Durant molst anys ens han maxacat amb sentiments de culpa. "Si no fas això et pasarà algo dolent." Sempre darrera una obligaciò o deure hi ha el papus de torn. I quan ets petit i puges amb aquestes pautes el teu comportament i accions esdevenent el fruit de la por,de la culpa de massa autocrìtica i de la rancúnia produïda per l'ofec de viure sempre amb aquests monstres imaginaris.

Hi han unes actituts que no ens deixen avançar per la vida i la pitjor de totes es la por. L'altre es el rencor. La culpa es tambè la causant de moltisims desgavells. Perquè la culpa busca càstig i la persona que es sent culpable sempre pateix determinats accidents o fets que la perjudiquen i això nomès ho pot canviar ella mateixa reeducant el seu subconscient. Estem parlant de persones normals que viuen amb aquest sentiment ...

La responsabilitat personal es la millor cosa que li pot passar a qualsevol èsser humà: Cadascú es responsable d'ell/a mateix/a. Mai no podem donar la culpa de la nostra situaciò a ningú ni tampoc podem fer que algú canvii. Nosaltres si de cas som els que hem de canviar i ser responsables de la nostra vida. I d'això no en podem culpar a ningú ja que som èssers racionals, resposables i lliures per triar la nostra situaciò per tan som responsables de les nostres exxperiencies.

Isona:
Totalment d´acord amb tu
Bona nit.

Arco, t'he llegit i em sembla molt interessant el tema, encara que m'agradaria fer unes petites puntualitzacions....que ara no estic en condicions de fer-les

Fora victimisme
fora retrets,judicis,codependéncies,obssesions,soroll mental,expectatives.
Cal respirar i ser-ne conscient, cal saber escoltar-se i esclotar, cal somriure, cal que no ens estalviem mai un 't'estimo".

Cal agrair i perdonar, cal pregar Deu, que és dins nostre, desde lo més profund del cor. Cal saber donar peró també sabe