Per a Pantera.

Carme, ens dona les gràcies a tots els que la recordem.







Tenim moltes ganes de que tornis aviat.

Petons

Una forta abraçada per ella

I una forta abraçada per ella i per tots vosaltres.

A veure si aquestes li agraden, també.

joooooooooooooo que macoooooooooooo i que tendre el ósset
Segur que si l´agrada molt.
I ara que no me veu, estic per furtarli el peluxet.

Has vist Carme?
Quants rams de flors totes per a tu?

Re-benvinguda Carme. És una molt bona senyal.

Carme:
He pensat que encara que no estiguis en l'hospital seguixes mereixent-te flors cada dia.

Gràcies Arcoiris. 

Sinuhé escrigué:Més flors per la Carme

La Carme ja no hi és, aviat, el dia 30 de Maig, farà un any que ens va deixar. Però queden, aquí, els seus escrits estilosos, crítics, irònicament murris, que la caracteritzaven.

No sols la caracteritzaven a les xarxes socials, també a la seva vida diària. La Panter era així, esplèndida amb el llenguatge, el parlat igual que l'escrit. Questió de Personalitat, en aquest cas, en majúscules.

Avui he passat per aquí i he llegit els seus escrits. Avui em venen sentiments contradictoris, o senzillament oposats. Alegria, tristor.

L'alegria que proporciona llegir una Llegenda, sempre interessant, del nostre país, tot amb un reguitzell de textes, copiats i enganxats de documents que ella llegia per la xarxa, tot executat desde la seva quasi prostració al seu sofà, que duia amb optimisme, mentre mirava l'Iker Jimenez de transfons a les seves llargues nits acompanyada per les xarxes socials que tan admirava.

S'esmerava a aplicar aquestes noves tècniques del llenguatge cibernètico-social ben incipients, que la gent jove domina de seguida, a l'igual que ho va fer el seu esperit, també jove. Ho pillava tot a la primera. Hem tingut sort els que hem compartit aquí, en aquest espai, de tenir aquest denominador comú d'utilitzar fotos, codis, formats i colors de lletra que ens reforçaven la personalitat del missatge, deixant sempre un detall d'identitat al text, a les imatges o a les cançons. Som els veritables inventors del feisbuc, jejeje. Durant un temps, potser el moment en que aquest espai va quedar en desús, ella es va fer el seu raconet on publicar els seus reculls, ja sigui de textes interessants, fotos pacientment triades d'Egipte, castells o paissatges; acudits, arxius musicals, videos o simplement boniques flors de mil colors com les d'aquest panell que li has dedicat, Arcoiris . Tot amanit, ara amb un pròleg crític, ara amb el vincle que cita la font literària, en mig d'icones i smileys divertits, conclusions gamberres o murris, mai cíniques. Així era ella, bona persona, pacient i voluntariosa.

Aquestes dues grans virtuts, la voluntat i la paciència es veuen també al seu esforç per a actualitzar la seva gramàtica catalana, la qual li van negar a l'escola. Tot plegat fa que els escrits de la Panter s'apropin a les seves paraules, que sempre que les he pogut escoltar, t'apropaven els seus ideals.

Tota aquesta generositat esplèndida, amb l'afegit d'haver hagut de patir, de manera cronificada, dolor físic intens derivat de la seva malatia. Ufff, !!! Quina força !.

~

La tristor es perquè en una etapa no varem coincidir en aquest espai. Personalment no vaig poder fluir amb ella en aquest espai que amb tant carinyo ens va oferir el Sinuhé i a on els amics hem anat coincidint en el temps, uns dedicant-hi més esforç que altres. Per suposat que he coincidit amb la Carme, i ha estat sovint, en alguna etapa de la nostra relació interpersonal. De vegades, remeno per aquí i es presenten instants del passat que la meva memòria ha colrat. Per això, la tristor es fa efímera.


La Carme és entre nosaltres, aquí, tant en els seus escrits com en els nostres cors. El seu era un gran cor. El seu racionalisme declarat, on les idees, la raó, la ment fascinant eren sempre al capdamunt, mai van eclipsar el seu gran cor i els seus sentiments que, sí o sí, expresava. Personalment em va resultar fascinant, i encara m'en resulta, el seu questionament de tot plegat, una mena de lluita interior entre el seu escepticisme natural  i la seva intuició esperançada. Una ment brillant i un gran cor es feien la guitza. La Carme mai criticava el que no savia, simplement en feia un brillant esforç d'anàlisi. Però del que ella comprenia no se n'estava mai fer una crítica, una opinió ben defensada intel·lectualment. A l'altra banda, els misteri de la existència, de la vida la encuriosia, sense tenir la capacitat de demostrar d'altra manera que no fos intel·lectualment, ella creia fermament en la intuició, i mantenia una esperança immènsa guardada dintre el seu cor.

Aquesta actitut , un joc que ens regala la vida, li donava, crec jo, entre altres coses, la voluntat de tirar endavant, malgrat el seu dolor físic, amb alegria.

L'Iker Jiménez i el seu Cuarto Milenio sonaven de trasfons a les matinades en la seva desitjada soledat real, en la seva bulliciosa energia "virtual" i aquell compartir silenciós que té la nit. Les seves nits les gaudia, eren el seu moment, amb la postura més "còmoda", la seva tauleta de platja, amb el seu ordinador portatil, el cendrer fumejant dels cigarrets mentolats, les aspirines amagades perquè no entraven en les receptes de tantes pastilles, el menjar culinari que sempre es feia proveir, ja feia un temps, en poder cuinar. Generosa amb el viatger sempre el compartia, ja fos vora la mar, al seu Empordà, o a les muntanyes de Montserrat i el Montseny. Va mantenir fins al final una gran lucidesa de ment i de cor.

Gràcies per tant i tant !!! Bona Nittt, bonica <3