Avui fa...

Sinuhé 16/04/09, 02:14 pm

...120 anys que va néixer a Londres, Charles Chaplin, el famós i tendre Charlot.

Avui fa... Charlot

arcoiris 17/04/09, 12:54 am

Aquest discurs seu no te desperdici, ni ha pasat el temps per ell.

No puc evitar emocionar-me cada vegada que el sento.

Em sap greu, però no vull ser emperador. No és el meu ofici. No pretenc governar ni conquerir ningú. M'agradaria ajudar, si fos possible, jueus i gentils, negres i blancs. Tots desitgem ajudar-nos. Els humans som així. Volem viure per a la felicitat dels altres i no pas per a fer-los desgraciats. Per què ens hauriem d'odiar i menysprear? En aquest món hi ha lloc per a tothom. La terra, que és generosa i rica, pot subvenir totes les necessitats. El camí de la vida pot ser el de la llibertat i el de la bellesa però, malgrat això, ens hi hem ben perdut. La cobdícis enverinà l'ànima dels homes. Aixecà muralles d'odi en el món. Ens està fent avançar al pas de l'oca cap a la misèria i la mort.

Hem creat l'època de la velocitat, però ens hi sentim enclaustrats. La màquina, que produeix abundor, ens ha deixat en la penúria. Els coneixements ens han fet escèptics. La nostra intel·ligència ens ha fet messells i cruels. Pensem massa i sentim ben poc. No ens calen màquines, ens cal humanitat. No ens cal intel·ligència, ens cal amor i tendresa. Sense aquestes virtuts la vida és violència i tot es va perdent.

L'aviació i la ràdio ens han acostat més. La naturalesa d'aquests ginys és una crida ben clara a la bondat de l'home. Una crida a la fraternitat universal. A la unió de tots nosaltres.

En aquests moments la meva veu arriba a milions de persones arreu del món. Milions de desesperats, homes, dones, nens. Víctimes d'un sistema que tortura éssers humans i que empresona innocents. A aquells que em puguin escoltar jo els dic: "No desespereu!". La desgràcia que ha caigut damunt nostre no és més que el producte de la cobdícia agonitzant. De l'amargor d'homes que témen l'avenç del progrés humà. Els homes que odien desapareixeran, els dictadors cauran i el poder que arrevatàren al poble hi retornarà. I així, mentre morin persones, mai no s'acabarà la lluita per la llibertat.

Soldats! No us lliureu a aquells qui en realitat us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides, dicten els vostres actes, les vostres idees i els vostres sentiments! que us fan marcar el mateix pas, us sotmeten, us tracten com si fossiu bestiar i us utilitzen com a carn de canó! No sou màquines! Sou homes! I porteu l'amor de la humanitat dins vostre! No odieu! Només els que no estimen odien, els que no estimen i els inhumans!

Soldats! No lluiteu per l'esclavitud! Lluiteu per la llibertat! En el capítol 17 de Sant Lluc hi diu que el Regne de Déu és a dins vostre! Vosaltres, el poble, teniu el poder de prendre aquesta vida lliure i bella i de fer-ne una aventura meravellosa. Per tant -en nom de la democràcia- utilitzem aquest poder! Ajuntem-nos! Lluitem per un món nou. Un món just que ens asseguri el treball i doni futur als joves i protecció als vells. Prometeren aquestes coses els malvats que pujaren al poder. Però ens han enganyat! No compleixen allò que prometeren! Mai no ho compliran!

Els dictadors s'alliberen esclavitzant el poble! Lluitem ara per alliberar el món, per abatre les fronteres nacionals, per acabar amb el luxe, l'odi i la prepotència! Lluitem per un món raonable, un món en què la ciència i el progrés ens portin a la felicitat.

Soldats. En nom de la democràcia, unim-nos!

Hannah, m'estàs escoltant? Onsevulla que siguis, aixeca els ulls! Ho veus, Hannah? El sol esquinça els núvols que s'escampen!. Sortim de la foscor i anem cap a la llum! Entrem en un món nou, en un món millor en què els homes estaran per damunt de la cobdícia de l'odi i de la brutalitat. Mira amunt Hanna! L'ànima dels homes ha guanyat ales i ja comença a volar. Vola cap a l'Arc de Sant Martí, cap a la llum de l'esperança. Mira amunt, Hannah! Mira amunt!

Charles Chaplin, "El gran dictador"

arcoiris 17/04/09, 01:59 am

Crec que aquest poema ple de vida d´amor , d'alegria i d'esperança, és la millor manera de dir-vos bona nit a tots.

Hey, hey, somriu!
més no t'amaguis darrere d'aquest somriure...
Mostra allò que ets, sense por.
Existeixen persones que somien amb el teu somriure, així com jo.

Viu! Intenta!
La vida no passa d'una temptativa.

Estima!
Estima per sobre de tot, estima a tot i a tots.
No tanquis els ulls a la brutícia del món, no ignoris la fam!
Oblida la bomba, però abans fes una mica per a combatre-la, encara que no t'asseus capaç.

Cerca!
Cerca el que hi ha de bo en tot i tots.
No facis dels defectes una distància, i si, una aproximació.

Accepta!
La vida, les persones,
feix d'elles la teva raó de viure.

Entén!
Entén a les persones que pensen diferent a tu, no les reprovis.

Eh! Mira...
Mira a la teva esquena, quants amics...
Ja vas fer a algú feliç avui?
O vas fer sofrir a algú amb el teu egoisme?

Eh! No corris...
Perquè tanta pressa? Corre tot just dintre teu.

Somia!
Però no perjudiquis a ningú i no transformis el teu somni en fugida.

Creu! Espera!
Sempre haurà una sortida, sempre brillarà una estrella.

Plora! Lluita!
Fes allò que t'agrada, sent el que hi ha dintre de tu.

Escolta...
Escolta el que les altres persones han de dir,
és important.

Puja...
Fes dels obstacles graons per a allò que vols arribar a.
Mas no t'oblidis d'aquells que no van aconseguir pujar en l'escala de la vida.

Descobreix!
Descobreix allò que és bo dintre teu.
Procura per sobre de tot ser gent,
jo també vaig a intentar.

Hey! Tu...
ara ves en pau.

Jo precise dir-te que... T'ADORO,
simplement perquè existeixes.

Charles Chaplin

Sinuhé 17/04/09, 08:30 am

Si, el discurs final d'El Gran Dictador, també em va quedar molt gravat. En Charlot no era només algú que feia riure.

Isona77 19/04/09, 01:41 pm

Desprès de llegir i rellegir els texts no hi calen paraules, que en pot arribar a ser de grandiòs l'home que sent i pensa i s'expresa aixi...

Sinuhé 28/04/09, 11:08 am

...71 anys que les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la lleva del 41, la lleva del biberó.

Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1940 i 1941 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment les tropes franquistes havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa i això coincidia amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'antuvi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.[/size]
Es creu que va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó. Van estar en les cruentes batalles del Merengue i el Baladredo, les dues al front del Segre. També prengueren part en la batalla de l'Ebre. Però també hi hagueren biberons en zones menys conegudes com el Pirineu lleidatà, destinats al batalló alpí.
Acabada la guerra corregueren sorts ben diferents. Alguns als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Agde. Altres a les presons franquistes i als camps de concentració de Vitòria, Miranda d'Ebre i tants d'altres. Anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l'Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l'arribada dels nazis a Paris.
Uns 307 supervivents i 412 familiars van fundar el 1983 l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41

Contenido patrocinado

Avui fa...

Avui fa...

Re: Avui fa...

Re: Avui fa...

Re: Avui fa...

Re: Avui fa...

Re: Avui fa...

Re: Avui fa...