El bable també té problemes amb els uniformistes

El TC avala l'ús del bable en les relacions amb l'administració asturiana

El magistrat Manuel Aragón, centre de l'estira-i-arronsa al tribunal per l'Estatut, s'oposa a la resolució advertint que el dret a utilitzar la llengua asturiana només és per als ciutadans i no per als funcionaris. La discussió parteix d'un recurs d'un lletrat del Principat d'Astúries a qui es va denegar un permís per haver-lo demanat en bable

La llei asturiana que intenta garantir els drets dels ciutadans a utilitzar el bable en la seva relació amb l'administració és plenament constitucional. Ho avala el mateix Tribunal Constitucional en una interlocutòria en què rebutja la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per un jutjat d'Oviedo l'any 2007, arran d'un recurs presentat per un lletrat dels serveis jurídics de l'administració del Principat asturià. Aquest jurista es queixava que se li havia denegat un permís per haver redactat la sol·licitud en bable, emparant-se en la llei de foment de la llengua pròpia del territori.

El ple del TC, el mateix que ha de decidir sobre l'Estatut de Catalunya, ha avalat la constitucionalitat de la norma en una resolució feta pública aquest dilluns, però ho ha fet amb l'opinió en contra del magistrat Manuel Aragón Reyes. Aquest jutge, que se suposa que és un dels que podrien decantar la balança de la sentència de l'Estatut cap a un cantó o cap a l'altre –en principi està alineat amb els conservadors però el bàndol considerat progressista intenta portar-lo al seu terreny–, ha emès un vot particular.

Aragón reconeix que la qüestió d'inconstitucionalitat no pot ser admesa per un defecte de forma, però creu que si aquest problema tècnic no existís sí que s'hauria d'estudiar el cas: segons el seu punt de vista, la llei de foment de la llengua empara els ciutadans en relació amb l'administració, però no els funcionaris en les seves relacions internes.

El castellà a Astúries

Com a asturià, tinc l'obligació d'explicar que a Astúries l'única imposició que hi ha és la del castellà. No es pot escolaritzar els nostres fills ni tan sols parcialment en asturià, l'assignatura d'asturià és solament optativa; se'ns margina a l'administració i es persegueix els parlants.
Tots aquests atacs vénen del govern PSOE-IU i de la inacció del PP, que com l'Asociación Nacional por la Libertad Lingüística (ANLL) només defensa la llibertat d'ús de les llengües quan és en favor del castellà com a llengua única.
La llengua asturiana ha patit un continu descens dels seus usuaris per raó d'aquestes polítiques i, si no hi ha un canvi, la seva desaparició serà inevitable. Per tant, prego a aquestes organitzacions que estan tan preocupades per la llibertat d'usos lingüístics que ens ajudin a Astúries, on la llengua sobreprotegida i imposada és el castellà.

Inaciu Galán González
Gijón