Un silenci que també fa mal

Es veia a venir de feia temps. Algú caçaria Messi. Fa massa temps que el Barça té l'hegemonia, i Espanya no és un país preparat perquè el Barça guanyi gaire. Un o dos anys de domini barcelonista els poden entendre com un accident, però en fa set que mana el Barça, ja que fins i tot les dues lligues que va guanyar el Madrid s'expliquen raonablement millor des de l'abaixada de braços dels blaugrana que des dels mèrits dels blancs. Com que la realitat els disgusta, necessiten la mentida feta a mida per sobreviure. Veient la imatge esfereïdora del peu de Messi capgirat sota la bota d'Ujfalusi, Leo ha tingut sort de tenir només un esquinç. El jugador txec diu que no volia fer-li mal i, més que falsa, la resposta és tramposa. El mal és només la conseqüència, la qüestió és la causa. Potser no volia fer-li mal, però el que sí que va triar va ser descarregar la impotència contra el millor jugador del rival, l'equip que domina des de fa uns anys i del qual la caverna mediàtica en posa en dubte qualsevol mèrit. Per això l'entrada no és aïllada. Té tot el context que Guardiola li va donar diumenge al Calderón. Cal començar a oposar-se frontalment a tanta mentida, iniciada com un joc de nens amb allò que Robben era millor que Messi i evolucionada fins a extrems perillosos quan ja s'aplica la via criminal que demanava el director del diari Marca, que ara té la barra de dir que és Guardiola qui incita a la violència. Arribats a aquest punt de l'escarni contra el Barça, em pregunto on és la junta directiva. Si aquest no és el moment d'alçar la veu com a club i no deixar sol a la trinxera l'entrenador, quan ho serà? La lesió de Messi fa mal, però no és l'única cosa que dol. No fa cap gràcia saber que el club és a les mans de gent prou opaca per buscar el favor de la premsa enemiga per esbombar suposats draps bruts de l'anterior president, i per callar quan el mateix mitjà torna a tirar amb bala contra Guardiola perquè és qui aglutina el barcelonisme.

Jo penso que no cal cridar massa. El Barça ja té guanyada la opinió pública pel seu bon joc i les seves bones maneres. La única opinió pública que no podrem fer canviar mai és la que surt de Madrid, i com que aquesta tant si cridem, com si no, seguirà amb la seva voluntària ceguesa, la seva mala fe ("hay que parar a Messi por lo civil o por lo criminal"), i utilitzant les federacions i comitès a la seva conveniència, val més no fer-ne massa cas, i dir allò que diuen en la seva llengua: "ladran, luego cabalgamos".