Com us sentiu avui?

He obert aquest panell perquè tinguem un lloc on poder contar com ens sentim.
Perquè per a mi internet, no és solament un lloc on poder compartir notícies, pensaments, fotos o música, coses que em semblen perfectes.
Sinó que per a mi, també és un lloc on poder expressar sentiments, i sensacions que en la nostra vida quotidiana, tal vegada no tenim oportunitat de fer, potser perquè no tinguem temps, potser perquè estem massa ocupats fent coses, justament per a no parar-nos a pensar com ens sentim de debò.
O potser simplement perquè no tenim a ningú, que ens pregunti com ens sentim.
Dons aixo.

Com us sentiu?

Una abraçada.

Avui cau la pluja.
M'he aixecat aquest matí molt matí. perquè no he pogut dormir en tota la nit. La son, aquest aliat que m'ajuda tantes vegades ha oblidar-me de tot, que em fa desconnectar de la meva realitat i em duu a llocs llunyans, on cap problema pot arribar-me, avui m'ha donat al esqeuna i m´ ha abandonat a la meva sort, deixant-me tota sola amb els meus pensaments, que per cert no són gens bons.
AL final he saltat del llit pensant trobar-me un cel blau amb el sol clarejant, però a través de la meva finestra, solament es veu un cel gris fosc i la pluja que incessant, mulla les solitàries voreres del meu carrer.
M'he assegut a mirar per la finestra,al meu solitari i trsit carrer, tot just passaven alguns cotxes amb gent jove que vènia encara de festa.
He recordat la meva joventut, el diferent que és de la d'ara, tantes coses que volíem fer i que no ens van deixar. Tota la llibertat que ens van robar i amb ella, tantes il·lusions, tants somnis que mai es van complir.
I ara que? Ara que tenim tota la llibertat, tota la independència, ara que som éssers adults i responsables de nosaltres mateixos, ara on estan les nostres, il·lusions i els nostres somnis?
El temps passa i ens anem sentint cada dia més vells i més cansats i sembla que al final solament ens conformem amb sobreviure i poder seguir respirant.
En fi, que avui cau la pluja en la meva finestra i les llagrimes en la meva ànima.
Així que millor em torno altre poc al llit per a abraçar a la meva filla, no sigui que demà ja no pugui estar aquí, per poder seguir abraçant-la.
Que ja no puga estar aqui,encara que sols siga, per a seguir sobrevivint…Per a poder seguir respirant….
Avui cau la plutja. Pero demà serà un altre dia i segur que surt el sol.

Avui es diumenge. t'he llegit Arco i et dic: això et passarà. Potser les circumstàncies t'han pres part del jovent que haguessis desitjat viure però ets jove. Nomès te n'has de sentir. Deixa el passat proper que encara la vida t'ha de regalar instants feliços per a tu i la teva filleta. Oblida't de coses tristes. Agafa les regnes de la teva vida i mira de viure-la d'acord amb els teus desitjos. No t'estanquis en la tristesa que es enemic solapat i et pot impedir fer moltes coses. Persevera amb totes les coses bones que la vida et depari que son moltes. Però hem d'estar preparats per a rebre-les. No dubto que a la vida no tot son flors i violes però recorda't dels moments bons... i si no n'hi han gaires, a la teva ma i sols a la teva ma està de que això canviï. Hi han coses que ningú pot fer per tu: Cal que siguis tu mateixa que les fa; i pensa que trobes TOTA l'ajuda que necessitis perquè la vida com la natura son generoses i donen sempre , nomès has d'estar receptiva. M'agradaria conèixe't perquè et diria moltes coses més però no et desanimis. Avui tens un mal dia. Prent-ho amb cachaça perquè això passarà... Fes que t'agradi tot el que has de fer i si no t'agrada mira si ho pots canviar. Estima't a tu mateixa perquè et mereixes estimar-te per la gran persona que ets. I aixeca't que tambè en els dies tristos ens acull pau i serenor per veure les coses, fins i tot les que més ens han fett patir amb ulls diferents perquè de tot n'hem de treure un profit. No existeixen les casualitats...

I com el diu el Cant...

Quan de vegades les nuvolades
pinten de gris el cel
Guaita i espera, guaïta i espera
I canta amb més fort anhel!!!

Isona:

Perdona Isona.
No t'havia llegit fins a ara.
Moltíssimes gràcies per les teves paraules que a més estan carregades de raó.
La vida és això, dies de pluja i dies de sol, dies de riures i dies de llàgrimes i acceptar que estem exposats a sentir tant l'alegria com la tristesa i que el dolor i la felicitat són parts d'un tot. Són les dues cares d'una mateixa moneda.
De vegades resulta còmode llençar la culpa de com ens sentim, a les coses que ens passen, però la major part de vegades no són les coses en si les que ens enfonsen sinó la interpretació que fem nosaltres d'aquestes coses.
Els pensaments que generemen la nostra ment són els que poden ajudar-nos a sortir a flotació o ha enfonsar-nos.
Així que cal intentar evitar tots aquells pensaments que ens produïxen dolor i sofriment innecessàriament i que de res serveix recrear-se en ells. Però sense caure en el autoengañ ni en la no acceptació de la realitat.
Hem d'acceptar que les coses són com són i no com ens agradaria que fossin, i que no sempre podem fer algo per a canviar-les.
En fi que la vida és complicada i que les persones ho som molt més.
Però que tinc clar que qui controla la seva ment controla les seves emocions i qui controla les seves emocions controla la seva vida, i en aquest procés d'aprenentatge estic.
Crec que l'examen teòric el aprovaria fins i tot amb nota. El problema el tinc en l'examen practic, que solc treure gairebé sempre un zero patatero.
La culpa la té el meu comandament de control remot que em falla. No es perquè per mes que li done al botó, no entenc perque no em funciona.
Així que em veig repetint curs de primer, fins i tot, quan estigui en el geriàtric. Jeje.

Una abraçada molt forta amb tot el meu afecte, i moltíssimes gràcies per dedicar-me el teu temps i la teva paciència per a llegir-me i per a escriure'm.

Isona77 escrigué:....Estima't a tu mateixa perquè et mereixes estimar-te.... No existeixen les casualitats...

Tens tota la raó Isona, fins que no aprenem a estimar-nos no sóm capaços de veure les coses transparents, sense filtres. Però, és tan difícil estimar-nos!!!!!, les circumstàncies a voltes impedeixen veure'ns relament i veure el nostre entorn, només veiem foscor.


I jo avui, i ja fa dies, em sento bé interiorment, amb problemes, mals de caps, pedres en el camí, núvols grisos damunt meu, ....però bé, satisfeta de mí mateixa. Pot ser duri un suspir...però millor l'profito abans que desapareixi.

I ara....a trencar-me el cap amb la llei RDL 2/2000, del 16 de juny: grrrrrrrrrrrrrrrr

panter escrigué:....doncs, ni podeu imaginar-os com estic!!!

He estat llegint totes les diferents visions d'aquest panell tan bonic. Be, Estic convençuda que a la pràctica tooooots/es pasem l'examen .

Sabeu com em sento avui? doncs com si m'hagués passat pel damunt una apissonadora... He hagut de fer un viatge llampec i no pas per fer turisme i ara, quan he arribat m'he sentit d'allò més feliç. Per fi soc a casa! i tot plegat s'ha solucionat be! Respiro a fons i demà santornemi!!!

Us he trobat a faltar! Dona bo retrobar-vos fins i tot encara que sols hagin passat tres dies...

Crec que un dels àmbits de la maduresa de la persona, és precisament ser humil amb les circumstàncies, com s'és amb un mateix

Aquestes "coses" farragoses que s'empenyen en anar amb nosaltres, i fins i tot, a perseguir-nos, i que anomenem, circunstàncies, són precisament la sal de la vida

[size=16]Hola,

sí, aquestes coses farregoses les podem superar, però també és cert que a voltes són massa grans per poder veure més enllà, i llavors, tal i com dius Pantera, la negativitat impedeix veure amb claretat i intentar arribar a una solució satisfactòria és quasi impossible.
Víctor, no estic del tot d'acord. No podem ser massa humils amb els entrebancs, ens hem de posar al davant i desafiar-los; el que sóm, el que serem i el que hem sigut ho hem fet nosaltres mateixos (amb l'ajuda de les circumstàncies que ens han rodejat en cada moment), si ho mirem i acceptem i no lluitem....malament.
Bé, això ho dic ara i no sé si ho podré mantenir en un altre moment, perquè realment les circumstàncies ens marquen el camí, i per la meva pròpia experiència sé que tot és canvi i adaptar-te, segons com, costa molt.[/size]

Jo ara mateix, estic contenta d'haver pogut llegir-vos a tots en aquest panell i de saber com esteu.
M'agrada que tingam un petit racó, on puguem sentir-nos un poc mes prop els uns dels altres. On puguem trobar aquesta mica de caliu, que de vegades ens fa tanta falta.
Isona, Victor, carme, Beri
Gràcies a tots per estar aquí, per la vostra confiança i per la vostra sinceritat.

De p..pena.. estresado no.. escuatresado.. por tener escuatro,, que es mas estres que es/tres,,

Beri escrigué:Crec que un dels àmbits de la maduresa de la persona, és precisament ser humil amb les circumstàncies, com s'és amb un mateix

Aquestes "coses" farragoses que s'empenyen en anar amb nosaltres, i fins i tot, a perseguir-nos, i que anomenem, circunstàncies, són precisament la sal de la vida

[size=16]Hola,

sí, aquestes coses farregoses les podem superar, però també és cert que a voltes són massa grans per poder veure més enllà, i llavors, tal i com dius Pantera, la negativitat impedeix veure amb claretat i intentar arribar a una solució satisfactòria és quasi impossible.
Víctor, no estic del tot d'acord. No podem ser massa humils amb els entrebancs, ens hem de posar al davant i desafiar-los; el que sóm, el que serem i el que hem sigut ho hem fet nosaltres mateixos (amb l'ajuda de les circumstàncies que ens han rodejat en cada moment), si ho mirem i acceptem i no lluitem....malament.
Bé, això ho dic ara i no sé si ho podré mantenir en un altre moment, perquè realment les circumstàncies ens marquen el camí, i per la meva pròpia experiència sé que tot és canvi i adaptar-te, segons com, costa molt.[/size]