Mona de Pasqua tradicional de Catalunya

La recepta de la Mona de Pasqua no és difícil, però tampoc és fàcil d'aconseguir la textura desitjada. Em va costar trobar esta recepta ja que depenen al lloc de Catalunya es fa d'una manera i a d'altres es fa tipus Sara o biscuit amb figuretes i ous de xocolata. La que jo he vist quasi sempre és aquesta, encara que també em regalaven la que portava "pollitos" i ous a sobre. Ahir vaig provar de fer la recepta que vaig trobar a una pàgina de cuina tradicional de Catalunya, on a part d'esta hi ha d'altres molt interessants.

No és fàcil d'aconseguir que quede esponjosa, ja que quan ho tens tot mesclat se t'acaba pegant massa a les mans i acabes posant-hi massa farina. És lo que me va passar per Reis fent lo Roscón de Reyes, que va quedar dur com una mala cosa de tanta farina que vaig acabar posant. La Mona no m'ha quedat perfecta estèticament, ja que era la primera vegada que la feia, però de gust està molt bona. També se poden fer petits bollets farcits de xocolata o sols.

Els ingredients millor al tenir-los tots mesclats, separar-los en dos parts per poder fer dues mones, no surtiran molt grans, però tota la masa per una sola Mona queda massa gruixuda. Poden farcir-se del que vulgueu, xocolata, cabell d'àngel, crema, etc. Al gust del consumidor.

Espero que algú s'anime a fer-la ja que sempre és més bonic regalar una Mona cassolana que una de comprada, no?

La cançó s'acompanya d'uns gestos: tothom i fica el dit índex de la mà dreta en un punt i al finalitzar la cançó els dits s'enlairen -simbolitzant la resurrecció-.

Després, la gent gran –avis, tios, pares i padrins- regalaven als xiquets la mona de Pasqua. Una tradició que encara, sortosament, no s’ha perdut. La tradició marca sortir al camp a menjar-se la mona. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’ algú, repetint:

Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-,

ací en cou –portant l’ou al muscle dret-

i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.

És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort. Es celebra també el Primer Dilluns de Pasqua i el Segon Dilluns de Pasqua –la propera setmana, que ara ja ha desaparegut al no estar al calendari laboral-.

Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.

Celebrem-ho amb un poema d'Isabel Barriel: