Un experimento cientifico con la mente humana

Un científico de Arizona quería probar una teoría.
Necesitaba un voluntario que llegase a las últimas consecuencias.
Lo consiguió en una penitenciaría, era un condenado a muerte que sería ejecutado en el estado de Missouri, donde existe la pena de muerte ejecutada en la silla eléctrica.
Propuso lo siguiente:
El voluntario participaría en un experimento científico, en el cual sería hecho un pequeño corte en el pulso, lo suficiente para gotear su sangre.
Él tenía la probabilidad de sobrevivir, en caso contrario, fallecería con una muerte sin sufrimiento ni dolor.
El condenado aceptó, pues era preferible eso a morir en la silla eléctrica, además tenía una oportunidad de sobrevivir.
El condenado fue colocado en una cama alta, de hospital, y ataron su cuerpo para que no pudiera moverse.
Hicieron un pequeño corte en su pulso. De bajo, fue colocada una pequeña vasija de aluminio, se le dijo que oiría su sangre gotear en la vasija.
El corte fue superficial y no alcanzó ninguna arteria o vena, pero fue lo suficiente para que él sintiera que su pulso había sido cortado.
Sin que él lo supiera, debajo de la cama había un frasco de agua con una pequeña válvula.
Al cortar el pulso, fue abierta la válvula del frasco para que él creyese que era su sangre la que caía en la vasija.
Cada 10 minutos el Científico, sin que el condenado lo viera, cerraba un poco la válvula y el goteo disminuía.
Mientras tanto el condenado creía que era su sangre la que estaba disminuyendo.
Según iba pasando del tiempo fue perdiendo color, quedándose cada vez más pálido.
Cuando el científico cerró por completo la válvula, el condenado tuvo un paro cardíaco y murió, sin ni siquiera haber perdido una gota de sangre.
El científico consiguió probar que la mente humana cumple, al pie de la letra todo lo que le es enviado, y aceptado por el individuo, sea positivo o negativo, y que tal acción envuelve a todo el organismo, sea en la parte orgánica o psíquica.
Esta historia es una alerta para que filtremos lo que nos envía nuestra mente, pues ella no distingue lo real de lo fantástico, lo cierto de lo equivocado, simplemente graba y cumple lo que le es enviado.

Estic convençut que el nostre cervell pot fer moltes coses, moltíssimes, però això de matar-te si creu que t'estàs morint... em costa molt de creure.

Supose que cada persona reacionaria de una manera. Alguns serien capasos de agafarse a la vida mes anlla del que es diges el seu cerbell.
Pero el que si que crec es que els nostres pensaments inflixen no sols en les reacions de les nostres emocions sino tambe en les reacions dels nostres cosos.
Aqui tens un eixemple:

Studis científics han comprovat que existeixen connexions directes entre la part del cervell on guardem imatges mentals i la del sistema nerviós que controla activitats involuntàries com la respiració, el ritme cardíac, la funció digestiva, i la pressió arterial. El nostre sistema nerviós, al seu torn, està connectat amb glàndules com la pituitaria -glàndula responsable de la producció i alliberament d'hormones que actuen en diferents parts del cos, a més, d'alliberar, en altres regions, neurotransmisors que compleixen una acció selectiva i específica, sobre determinats teixits, la qual cosa significa que una imatge pot, potencialment, impactar, estimular a totes les cèl·lules del nostre cos. Llavors, no podem deixar d'oblidar que els nostres pensaments i la visualització consegüent, presideixen l'alliberament d'hormones i neurotransmisors que dirigeixen la reacció dels teixits del nostre organisme en un determinat sentit ja sigui positiu o negatiu, de salut, malaltia o en altre sentit, per tant, podem influenciar la nostra ment, la nostra salut, el nostre organisme tot, en funció dels nostres continguts mentals. Ja sigui en un sentit positiu o negatiu. Tu o jo, sempre, som els únics responsables d'aquesta acció. Primera tasca assumir completament aquesta afirmació.

John Roger, autor del llibre: “Vostè no pot donar-se el luxe de tenir un pensament negatiu”, utilitza un exemple bastant interessant per a il·lustrar aquest punt, i vull demanar-te que segueixis per un moment aquest exercici perquè puguis apreciar el poder que un pensament pot tenir sobre tu.
Per exemple, vull demanar-te que en la mesura que llegeixis aquest paràgraf, pensis en una llimona, vull que ho visualitzis i ho dibuixis en la teva ment el més clarament possible. Busca associar tot tipus de sensacions amb aquesta imatge. Si és necessari, per a de llegir per uns instants per a tractar de construir la millor imatge mental d'una llimona que et sigui possible. Tracta d'evocar la seva olor, teixidura i sabor. Dibuixa en el teló de la teva ment la imatge més clara que puguis tenir d'aquesta llimona.

Ara, imagina't prenent un ganivet i tallant aquesta llimona en dues meitats. Visualitza't traient les pipes de la llimona amb la punta del ganivet. Pren-lo, duu-lo prop del teu nas i aspira l'olor d'aquesta llimona recién tallat. Pots olorar-lo? Finalment, vull que t'imaginis esprement tot el seu suc en la teva boca i mossegant la seva polpa.

Sí vas realitzar l'exercici, visualitzant vivament el que t'estava descrivint, és possible que hagis experimentat la resposta de les teves glàndules salivars davant aquesta imatge.

Les teves glàndules salivars responen a aquest pensament d'una llimona tal com si l'acció descrita hagués ocorregut en la realitat. Aquest simple pensament ha ocasionat una resposta fisiològica en el teu organisme que per a la teva ment subconscient té sentit i provoca una resposta, ja que la saliva produïda té com objectiu neutralitzar l'àcid que conté la llimona.

Això demostra que la teva ment ha estat incapaç de reconèixer que les imatges que està processant no representen un fet que estigués ocorrent realment, sinó que eren simplement un fet imaginari.