Què tal ens aniria amb caps de setmana de 3 dies?

Un dia algú va dir "Treballem de Dilluns a Divendres?" . Pel que es veu va haver-hi molta gent que va dir "Sí, i tant". I des de llavors la majoria segueix aquest costum. Si bé és cert que hi ha força feines o sectors professionals que es troben desacoblats d'aquest sistema, normalment per requeriments o necessitats particulars, en general el treball de Dilluns a Divendres és el que impera. Però fins fa poc ningú s'havia preguntat si aquest model és el més òptim fins que a l'estat de Utah van tindre una idea: Què passaria si enlloc de 5 dies a la setmana en treballem 4?

En aquest estat es va dur a treme una prova pilot amb 17000 treballadors estatals, als quals se'ls va proposar fer les 40 hores setmanals de feina en 4 dies, de Dilluns a Dijous, obtenint a canvi caps de setmana de 3 dies. D'aquesta manera no es reduïen les hores de feina, però sí la setmana laboral.

Quin era l'objectiu d'aquesta prova? Doncs es tractava de veure si aquest canvi d'hàbits presentava algun tipus d'impacte econòmic i/o mediambiental significatiu. Així que el mes d'Agost de l'any passat, els Utahlians ... Utahlins ... Utahlencs ... els fills de Utah, vaja, van iniciar l'experiment.

El primer balanç es va fer el darrer mes de Maig, quan es va constatar, amb sorpresa, que l'estat s'havia estalviat 1.8 milions de dòlars. Com podia ser? Doncs era el resultat d'una disminució espectacular de la factura elèctrica: durant el divendres no s'encenien els llums, ni els ordinadors, tampoc s'utilitzaven els ascensors i molt menys els aparells d'aire acondicionat.

Però a banda del benefici econòmic, també es va observar un benefici mediambiental: Al Febrer, el govern de l'estat de Utah va fer una projecció que indica una disminució mínima de 6000 tones mètriques de les emissions de CO2, tot i que és possible que la xifra arribi fins a les 12000, l'equivalent a retirar prop de 2300 cotxes de la carretera.

Sí, sí, deus pensar. Però condensar les 40 hores setmanals en 4 dies suposa treballar 10 hores al dia enlloc de les 8 de rigor. No podria suposar una davallada en la qualitat de vida del treballador? Doncs no deu ser així quan prop del 82% dels que es van sotmetre al canvi d'hàbits diuen voler continuar amb aquest sistema. A més, s'ha vist que entre els treballadors han disminuït les queixes i els dies de baixa.

Així, l'èxit d'aquest estudi, anomenat Working 4 Utah (Treballant per Utah, fent un joc de paraules entre el número four i la paraula for... que originaaaaaals), ha fet que sorgeixin més iniciatives d'aquest tipus, altres proves pilot que es duran a terme a altres ciutats dels US i, fins i tot, a la planta d ela General Motors d'Ohio. Però tindria èxit a llocs com Catalunya o Espanya, per exemple?

L'avantatge del món anglosaxó respecte al nostre és que el seu horari laboral típic és de 9 a 5 o, dit d'altra forma, en torns de 8 hores sense interrupció. I això vol dir que dinen a la feina????? Po zí. I és que tenim costums diferents, ells mengen poc però més sovint que nosaltres. Així poden dinar sobre la marxa, en qüestió de 15 30 minuts, i no necessiten 1 hora o 30 minuts per esmorzar i 1 o 2 hores per jalar. I no et pensis pas que no fan cafès o no fan petar la xerradeta, hi ha temps per tot. Al seu torn, això els permet sortir de la feina a les 5 de la tarda i els queda tot un munt d'hores per fer el que vulguin. Treballar 2 hores més al dia els suposaria sortir a les 7 de la tarda, que no és cap trauma, però tindre 3 dies de festa a la setmana. Nosaltres, en canvi, hauríem de sortir a les 9 o les 10 de la nit si haguéssim d'allargar la jornada d'aquesta manera.

Però bé, a banda de les particularitats de cada societat, si hi ha una cosa clara és que els models als que estem acostumats de tota la vida no tenen perquè ser els millors ni els més òptims i, tot i això, ens hi continuem aferrant com si fossin l'única opció vàlida. La vida ha canviat molt en els darrers anys. Avui en dia resulta estrany que només treballi un sol membre de la família mentre l'altre pren cura dels fills, i conciliar la vida laboral amb la familiar cada dia és més difícil. Davant aquest panorama segurament no anirien malament certs canvis.

El sistema Utah no té perquè ser el millor, tampoc és aplicable a tots els sectors i de ben segur que aixecaria ampolles a la nostra societat, però ens demostra que fins i tot els hàbits més arrelats poden ser canviats i acceptats amb més facilitat de la que ens pensem. Només cal una mica d'imaginació i atrevir-nos a experimentar. Afortunadament cada cop hi ha més empresaris, sobretot de la petita i mitjana empresa, que entenen que la flexibilitat laboral no va en contra de la productivitat, sinó tot el contrari.

Doncs es veritat.Generalment les feines acaben aun hora raonable 5 o be 6 tarda i tenen temps per la familia i com l'entrada es cap a les 9 del matí tenen temps de fer moltes coses amb els nanus i amb la familia conjuntament. Ho se perquè els meus fills que viuen a Irlanda estàn molt be amb aquests horaris. Penseu que aquesta mena d'horaris fa compatibles horaris laborals i familia ques es el que més ens manca aquí.

Però en canvi jo crec que una jornada de quatre dies seria perjudicial perquè o canviem el xip o seria un desastre. Carreteres plenes, dilluns amb una resaca com una catedral... de resultes de la resaca més accidents laborals. Dijous a la tarda ningú no faria res per adelantar feina... vaja! un fracàs. Clar que es la meva opiniò...

Que llestos els fills de Utah !!!

... per cert, en català es deu dir Iutehncs ... ¿no?