El que acceptem tots els dies

El contracte social criminal que acceptem cada dia


La nostra inacción és sinònim de l'acceptació d'aquests termes del contracte que vénen en “lletra petita”.

Poc importen les nostres creences o les nostres idees polítiques, el sistema instituído reposa en l'acord tàcit d'un tipus de contracte aprovat per cadascun de nosaltres que a grans trets us exposo:


Accepto la competitivitat com base del nostre sistema, encara que sóc conscient que aquest funcionament engendra frustracion i còlera a la immensa majoria dels perdedors.
Accepto que m'humiliïn o m'explotin a condició que se'm permeti humiliar o explotar a un altre que ocupi un lloc inferior en la piràmide social.
Accepto l'exclusió social dels marginats, dels inadaptados i dels febles perquè considero que la càrrega que pot assumir la societat té els seus límits.


Accepto remunerar als bancs perquè ells inverteixin el meu sou a la seva conveniència i que no em donin cap dividendo dels seus gegantescs guanys (guanys que serviran per a atracar als països pobres, fet que accepto implícitamente). Accepto també que em descomptin una forta comissió per prestar-me diners, diners que prové exclusivament dels altres clients.



Accepto que congelem o llencem tones de menjar perquè els cursos borsaris no s'esfondrin, en comptes d'oferir-se-la als necessitats i de permetre a alguns centenars de milers de persones no morir de fam cada any.

Accepto que sigui il·legal posar fi a la teva pròpia vida ràpidament, en canvi tolero que es faci lentament inhalant o ingeriendo substàncies tòxiques autoritzades pels governs.

Accepto que es faci la guerra per a així fer regnar la pau.
Accepto que en nom de la pau, la primera despesa dels Estats sigui el de defensa. Llavors accepto que els conflictes siguin creats artificialment per a desfer-se de l'estoc d'armes i així permetre a l'economia mundial seguir avançant.



Accepto l'hegemonia del petroli en la nostra economia, encara que és una energia molt costosa i contaminant i estic d'acord a impedir tot intent de substitució si es desvetllés que hem descobert un mig gratuíto i il·limitat de produir energia. Accepto que seria la nostra perdición.



Accepto que es condemni l'assassinat d'un altre humà, tret que els governs decretin que és un enemic i m'animin a matar-ho.
Accepto que es divideixi l'opinió pública creant uns partits de dreta i esquerra que tindran com pasatiempo la baralla entre ells fent-me creure que el sistema està avançant.
A més accepto tota classe de divisió possible amb tal que aquestes divisions em permetin focalizar el meu còlera cap als enemics designats quan s'agitin els seus retrats davant els meus ulls.

Accepto que el poder de fabricar l'opinió pública, abans ostentat per les religions, estigui avui en mans d'homes de negocis no triats democràticament que són totalment lliures de controlar els Estats, perquè estic convençut del bon ús que faran amb ell.



Accepto que la idea de la felicitat es redueixi a la comoditat; l'amor al sexe i la llibertat a la satisfacció de tots els desitjos, perquè és el que em repeteix la publicitat cada dia. Quant més infeliç sóc més consum. Compliré el meu paper contribuint al bon funcionament de la nostra economia.
Accepto que el valor d'una persona sigui proporcional al seu compte bancari, que s'apreciï la seva utilitat en funció de la seva productivitat i no de les seves qualitats, i que sigui excluído del sistema si no produeix el suficient.



Accepto que es recompensi còmodament als jugadors de football i als actors i molt menys als professors i els metges encarregats de l'educació i de la salut de les futures generacions.
Accepto que es bandegi de la societat a les persones majors l'experiència de les quals podria ser-nos útil, doncs, com som la civilització més evolucionada del planeta (i sense dubte de l'univers) sabem que l'experiència ni es comparteix ni es transmet.