Quin Barça que tenim...

Sinuhé 25/01/09, 01:35 pm

El trident sentencia

Messi, Eto’o i Henry signen un nou festival golejador del Barça en una victòria molt suada contra un bon Numància. Entre tots tres sumen ja 45 gols a la Lliga, més que cap altre equip de Primera

Guardiola havia avisat que si es guanyava seria patint fins al final, i per una vegada el tècnic de Santpedor es va equivocar. Bé, cal ser franc i reconèixer que no es va equivocar del tot. El Barça va patir molts minuts. Al primer temps, incapaç de superar el mur defensiu de Sergio Kresic, tot un especialista a fer la guitza al Camp Nou. A la represa, quan el Numància va reviure després d’encaixar dos gols en cinc minuts. Sí, va patir, però va assegurar els tres punts i, a més, es va permetre el luxe de dibuixar un final de festival. Com un campió.
A Guardiola no li agrada personalitzar, i de segur que es pot parlar de la bona direcció d’Iniesta o del partidàs de Touré i Alves. Però el triomf d’ahir va tenir artífexs. Concretament tres: Leo Messi, Thierry Henry i Samuel Eto’o. La tripleta d’or va marcar la diferència amb els seus gols. Dos per a l’argentí, un cop més brillant, de dibuixos animats, i un per a cadascun dels seus acompanyants, treballadors, gregaris de luxe.
No és cap casualitat que entre tots tres ja hagin marcat 45 gols a la Lliga. Cap equip sencer de Primera n’ha fet tants. S’entenen, es busquen i els companys els creen ocasions. I tenen fam. Molta fam. L’equip de Guardiola no s’atura mai, ni quan té el partit sentenciat a cinc minuts del final i el rival li entrega la bandera blanca. Així s’entén el resultat final i el balanç estratosfèric d’aquest Barça.
Tot sigui dit, el Numància va tardar molts minuts a abaixar els braços. No calia ser endeví per saber quina seria la proposta del rival. Kresic va plantejar una defensa numantina, mai més ben dit, amb tres centrals i dues línies defensives que s’enllaçaven amb un migcentre defensiu. Tot un mur per intentar parar l’imparable líder.
El Barça ho va provar d’inici per les bandes, circulant bé la pilota i buscant contínues centrades d’Abidal, Alves i Henry. També amb les combinacions pel centre, en què Messi va anar de menys a més. Però ni el fort vent ni el Numància van deixar jugar un Barça que sabia que la clau era marcar aviat i no ho va poder fer. No per manca d’opcions. Alves va fregar un gol genial amb una centrada directa; Xavi no va engaltar bé dins l’àrea; Piqué va xutar fora una bola morta, i Xavi, Messi i Touré no van finalitzar una acció rocambolesca.
Entremig va arribar un gol anul·lat a Del Pino, en una acció molt protestada a la banqueta del Numància (i avui als diaris de Madrid), que va ser la prova fefaent que calia picar pedra. Duel travat que es va desencallar a l’inici del segon temps, quan Alves va rebre un canvi de joc d’Iniesta, va fer un barret al defensor i va posar la pilota al peu de Messi. El mag va fer la resta amb un toc subtil. I 1-0.
El Numància no s’havia recuperat que ja tenia el segon al sac, marca de la casa d’Eto’o, però en un exemple de coratge va reenganxar-se al partit gràcies a un golàs de falta de Barkero (qui parli avui de Villarato, que revisi la falta xiulada) i a un cert relaxament culer. Quatre crits de Guardiola van tornar a encendre la màquina. Henry i novament Messi van marcar. I no van ser més ben bé no se sap per què.