No tenim que esperar res de la gent?

Un tret que m'agradaria canviar, o si més no controlar, de la meva personalitat és el fet de creure que els altres pensaran o actuaran com jo ho faria. Això em porta a esperar accions o reaccions similars a les que jo emprendria o tindria. I és un error, perquè cada persona és un món, i poques coses es poden generalitzar. Esperar d'un altre un comportament que tu tindries (o que creus que tindries), només pot portar frustració i desengany. Si passa, doncs perfecte; però la majoria de cops no passarà, i llavors no et deixa indiferent. Si ho esperaves amb delit, segur que causa una desil·lusió.

Vull intentar no esperar res de la gent, deixar que facin, que donin el que puguin, que siguin ells, no han de ser jo. Se'm fa molt difícil, però no té cap sentit demanar coses que no són pròpies dels altres, sinó meves. Acceptar les coses tal com venen, agrair els detalls i no considerar mai que no són importants, perquè per molt que ens sembli que són la cosa més normal, potser per un altre és un esforç donar-los. No som tots iguals. Per què m'és tan difícil de ficar-m'ho al cap?

Tothom espera dels altres el que creu que és normal per ell, perquè no té cap més altra manera de veure el món, sinó només que amb els seus ulls. Però és cert que això moltes vegades ens fa pensar i esperar reaccions que no es produeixen, per la senzilla raó de que l'altre no és igual que nosaltres.