Últimos temas
Les Portes
+2
Sinuhé
VlCTUR
6 participantes
Pàgina 1 de 2
Pàgina 1 de 2 • 1, 2
Les Portes
Les Portes
Les portes s'obren i es tanquen. No hi volguem treure un Marc o posar-hi un Mur.
Encara que si molt m'apures, són això: PORTES, per tant la tendència és al Mur.
Però ... ¿us heu fixa't com mai neguen l'oportunitat d'obrir-les? ... ¡ Hi cal una miqueta d'esforç !, cal dir-ho. Però si aquest esforç porta l'Amor, val i val moltíssim, la Pena ...
Editat per darrera vegada per BigTour el 13/05/09, 03:35 am, editat 2 cops en total (Razón : M'havia deixat els punts suspensius al final, i lo de després se m'havia oblidat.)
Re: Les Portes
En tot cas jo tanque com el que més ...
... perquè; no us ho perdeu, estic parlant d'una indústria alimentària.
... perquè; no us ho perdeu, estic parlant d'una indústria alimentària.
Re: Les Portes
Collons, Víctor. Tant bonic que semblava...
Sinuhé- Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Re: Les Portes
Si noi ...
... però, si et fixes he utilitzat el Verb MANTENIR, no pàs el verb TENIR. La qual cosa significa que no hi ha claus a les meves portes.
... però, si et fixes he utilitzat el Verb MANTENIR, no pàs el verb TENIR. La qual cosa significa que no hi ha claus a les meves portes.
Re: Les Portes
Ja m'he fet un embolic jo sola.
Ara no es que vols dir. si tenim que fer un esforç per a tancar portes o per a obrir-les.
Suposo que caldrà esforçar-se, en obrir-les per algunes coses i en tancar-les per a unes altres.
De totes maneres una porta que está oberta avui, demà pot tancar-se en els nostres nassos, sense previ avís i una porta que sempre ha estat tancada, pot ser se'ns obriga una petita escletxa.
De totes maneres crec que tinc la solució per al problema de les teves portes.
A veure si t'agrada, Víctor.
Puertas Automáticas
Ara no es que vols dir. si tenim que fer un esforç per a tancar portes o per a obrir-les.
Suposo que caldrà esforçar-se, en obrir-les per algunes coses i en tancar-les per a unes altres.
De totes maneres una porta que está oberta avui, demà pot tancar-se en els nostres nassos, sense previ avís i una porta que sempre ha estat tancada, pot ser se'ns obriga una petita escletxa.
De totes maneres crec que tinc la solució per al problema de les teves portes.
A veure si t'agrada, Víctor.
GIRATORIAS | |
Puertas Automáticas
GIRATORIAS
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
A veure si ara em surt.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
Jo també m'he fet un embolic.
Les portes es tanquen molt sovint i no sempre s'obren quan es necessiten obertes; i a voltes vols tancar-les i no pots.
Hi ha moltes portes, grans i pesades, petites i de plom, d'altres quasi ni es noten i unes altres s'obren i es tanquen amb molta facilitat, clar que l'important és saber com, quan i per què obrir-les i tancar-les.
Ostres, tanta porta em ve al cap una vegada que el meu pare va tancar la porta del cotxe i.....crasssssss......no es va trencar la mà de miracle (ufff, quin mal només pensar-ho!!!!!), vam estar tota la tarda calladets i sense fer soroll, qualsevol s'atrevia a dir res!
Les portes es tanquen molt sovint i no sempre s'obren quan es necessiten obertes; i a voltes vols tancar-les i no pots.
Hi ha moltes portes, grans i pesades, petites i de plom, d'altres quasi ni es noten i unes altres s'obren i es tanquen amb molta facilitat, clar que l'important és saber com, quan i per què obrir-les i tancar-les.
Ostres, tanta porta em ve al cap una vegada que el meu pare va tancar la porta del cotxe i.....crasssssss......no es va trencar la mà de miracle (ufff, quin mal només pensar-ho!!!!!), vam estar tota la tarda calladets i sense fer soroll, qualsevol s'atrevia a dir res!
Beri- Nombre de missatges : 294
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Edad : 60
Re: Les Portes
Jo sols vull dir que no ha de costar tancar una porta. Les portes tenen aquesta funció: pivoten i giren, s'obren i es tanquen i es tornen a obrir i es tornen a tancar.
Si no es necessités que una porta estigués tancada, hi hauria un forat; i si no es necessites que estigués oberta, en comptes de porta hi hauria un mur.
La meva reflexió és que quan la porta aquella sols serveix per al terrorific joc de "Jo l'obro però després no la tanco, ja la tancaràs tú, per que tú me la tanques sempre ... ", l'assumpte es complica i s'ha de gestionar bé.
Ara imagineu que la porta és la tapa del darrera d'una màquina que fa sobrets de sucre, tota blanqueta, ella ... pero que al darrera d'aquella porta hi ha el motor, les molles, les palanques que es mouen totes greixoses i marrons, i que just al costat, en una altra habitació separada per un vidre que deixa veure aquella m'aquina just pel darrera, hi treballa una altra persona fent aquest sucre en unes condicions d'higiene i neteja exigents. ¿creieu que aquest operari pot estar vuit hores seguides treballant davant d'una visió bruta i greixosa?
L'operari que treballa amb la màquina d'envasar ha tingut que ajustar-la i ha hagut de obrir aquella tapa per apretar un parell de cargols ... un sol cop al dia.
L'altre operari abans de començar el seu torn, la tanca humilment, no sent feina seva, un dia, dos dies, tres dies els que facin falta.
Pero un dia es troba una nota en començar, que li diu amb letra que "crida" ... "no tornis a tapar la màquina pel darrera !!!". i el fa desistir, i dia a dia, veu que una cosa que sols costa un minut diari, que entra en el sou, a l'altre no li dona la gana de complir (per que estem parlant de complir amb UNA PORTA, igual que quan anem al Water, o quan tanquem la porta d'entrada de casa nostra, o quan apaguem l'ordinador per la nit...,)
Jo em pregunto ¿que vé ara?; Un seguir actuant segons la pròpia consciència?, una denuncia per mobing?, un acte d'"amor" i deixar aquella porta sempre oberta? unes quantes òsties? ... o simplement profunditzar i parlar sobre el sentit que té una porta?
Aquesta porta no és important, l'important és que aquell operari que ha hagut d'aguantar, ha rebut el tresor d'aprèndre que la vida ens dóna moltes portes com aquesta, i ja té el bagatge fet, un bagatge de responsabilitat, d'humilitat, d'esforç, de paciència, ...
Si no es necessités que una porta estigués tancada, hi hauria un forat; i si no es necessites que estigués oberta, en comptes de porta hi hauria un mur.
La meva reflexió és que quan la porta aquella sols serveix per al terrorific joc de "Jo l'obro però després no la tanco, ja la tancaràs tú, per que tú me la tanques sempre ... ", l'assumpte es complica i s'ha de gestionar bé.
Ara imagineu que la porta és la tapa del darrera d'una màquina que fa sobrets de sucre, tota blanqueta, ella ... pero que al darrera d'aquella porta hi ha el motor, les molles, les palanques que es mouen totes greixoses i marrons, i que just al costat, en una altra habitació separada per un vidre que deixa veure aquella m'aquina just pel darrera, hi treballa una altra persona fent aquest sucre en unes condicions d'higiene i neteja exigents. ¿creieu que aquest operari pot estar vuit hores seguides treballant davant d'una visió bruta i greixosa?
L'operari que treballa amb la màquina d'envasar ha tingut que ajustar-la i ha hagut de obrir aquella tapa per apretar un parell de cargols ... un sol cop al dia.
L'altre operari abans de començar el seu torn, la tanca humilment, no sent feina seva, un dia, dos dies, tres dies els que facin falta.
Pero un dia es troba una nota en començar, que li diu amb letra que "crida" ... "no tornis a tapar la màquina pel darrera !!!". i el fa desistir, i dia a dia, veu que una cosa que sols costa un minut diari, que entra en el sou, a l'altre no li dona la gana de complir (per que estem parlant de complir amb UNA PORTA, igual que quan anem al Water, o quan tanquem la porta d'entrada de casa nostra, o quan apaguem l'ordinador per la nit...,)
Jo em pregunto ¿que vé ara?; Un seguir actuant segons la pròpia consciència?, una denuncia per mobing?, un acte d'"amor" i deixar aquella porta sempre oberta? unes quantes òsties? ... o simplement profunditzar i parlar sobre el sentit que té una porta?
Aquesta porta no és important, l'important és que aquell operari que ha hagut d'aguantar, ha rebut el tresor d'aprèndre que la vida ens dóna moltes portes com aquesta, i ja té el bagatge fet, un bagatge de responsabilitat, d'humilitat, d'esforç, de paciència, ...
Re: Les Portes
Les meves portes estàn obertes. Per això a vegades m'he trobat algún "inquilino" dormint al sofà i fins i tot al cotxe [b]. De la familia eh? El dia que m'hi trobi un desconegut ja rumiaré de tancar-les amb clau.
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Les Portes
Jo crec que molts cops les portes es tanquen soles, sense fer soroll, un bon dia es tanquen i no tornen a obrir-se. També crec que un no pot quedar-se quiet si alguna cosa el neguiteixa, pot ser cal un temps per pensar què fer, però sí que crec que si alguna cosa no agrada, i si aquesta cosa no pot suposar cap mal per un altre....s'elimina, es tanca i si hi ha qui vol parlar...doncs es parla.
M'agrada parlar de portes, hi ha tantes! us confesaré una cosa, he hagut de tancar portes difícils i algunes encara estan mig obertes, però de mica en mica, i a mida que d'altres es van obrint, aquelles que han de romandre tancades i no volen van perdent força....obrim noves portes!!!
M'agrada parlar de portes, hi ha tantes! us confesaré una cosa, he hagut de tancar portes difícils i algunes encara estan mig obertes, però de mica en mica, i a mida que d'altres es van obrint, aquelles que han de romandre tancades i no volen van perdent força....obrim noves portes!!!
Beri- Nombre de missatges : 294
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Edad : 60
Re: Les Portes
A mi m'agradaria poder tenir una porta oberta per a l'amor, l'amistat, l'afecte, la tendresa, l'alegria ,la il·lusió, la vida… I m'agradaria tenir altra tancada per a l'odi, el rancor el ressentiment, la por, la tristesa, el dolor….
Però tinc la sensació que no hi ha dues portes diferents, si no que tant lo bo com lo mal. ha de passar per la mateixa porta, així que si la tanquesa lo mal, també la tanques a lo bo.
Crec que durant una part de la nostra vida mantenim aquesta porta oberta de bat a bat, sense parar-nos a pensar que podem tancar-la. Però després arriba un moment en al vida en el qual t'adónes que pots triar tancar o obrir aquesta porta, no del tot perquè això és impossible tret que estiguis morta o congelada. Però si en en gran part, així que jo prengui la decisió de tancar aquestes porta fa molt temps.
Ara tan solament mantinc una petita finestra oberta, per la qual trec el cap de tant en tant, però sempre darrere d'un cristall, perquè tinc por que el fret vent de la nit que fora bufa, em pugui danyar, per això em vull protegir de ell . No sigui que vagi a agafar la grip.
Però tinc la sensació que no hi ha dues portes diferents, si no que tant lo bo com lo mal. ha de passar per la mateixa porta, així que si la tanquesa lo mal, també la tanques a lo bo.
Crec que durant una part de la nostra vida mantenim aquesta porta oberta de bat a bat, sense parar-nos a pensar que podem tancar-la. Però després arriba un moment en al vida en el qual t'adónes que pots triar tancar o obrir aquesta porta, no del tot perquè això és impossible tret que estiguis morta o congelada. Però si en en gran part, així que jo prengui la decisió de tancar aquestes porta fa molt temps.
Ara tan solament mantinc una petita finestra oberta, per la qual trec el cap de tant en tant, però sempre darrere d'un cristall, perquè tinc por que el fret vent de la nit que fora bufa, em pugui danyar, per això em vull protegir de ell . No sigui que vagi a agafar la grip.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
arcoiris escrigué:A mi m'agradaria poder tenir una porta oberta per a l'amor, l'amistat, l'afecte, la tendresa, l'alegria ,la il·lusió, la vida… I m'agradaria tenir altra tancada per a l'odi, el rancor el ressentiment, la por, la tristesa, el dolor….
Però tinc la sensació que no hi ha dues portes diferents, si no que tant lo bo com lo mal. ha de passar per la mateixa porta, així que si la tanquesa lo mal, també la tanques a lo bo.....
Arco,
jo crec que hi ha tantes portes com moments, com sentiments, com situacions, com persones... les obrim i les tamquem a voltes sense veure el que hi ha dins.
Al obrir-les crec que normalment ho fem a poc a poc, amb una mica de por al que trobarem, però tancar-les molts cops ho fem sense pensar-hi i d'altres costa tant que mai les pots tancar del tot.
Gràcies Victor per aquest panell, m'agraden les portes i parlar d'elles.... siguin les que siguin
Beri- Nombre de missatges : 294
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Edad : 60
Re: Les Portes
De res Beri, a mi també m'agraden les portes.
Lola, de vegades, darrera una porta, es troba l'amistat, l'amor ... i d'altres vegades, rere la mateixa porta es troba l'odi i la rancúnia.
Hi ha que saber obrir-les i tancar-les en cada cas.
Lola, de vegades, darrera una porta, es troba l'amistat, l'amor ... i d'altres vegades, rere la mateixa porta es troba l'odi i la rancúnia.
Hi ha que saber obrir-les i tancar-les en cada cas.
Re: Les Portes
Si que en donen de suc les portes. Potser si que la vida són portes que s'obren i es tanquen, per deixar marxar, per deixar entrar, per deixar endarrera, per no tornar-hi més, per veure que hi ha amb il·lusió, a vegades engantxant-nos els dits, com el pare de la Beri, altres amb boniques sorpreses. Portes que a vegades es tanquen amb suavitat i altres amb un fort cop de porta. Al final el que importa és no perdre mai el desig i la il·lusió de seguir descobrint que hi ha a darrera de cada nova porta que trobem pel camí.
I de la porta del Víctor, potser s'ha de preguntar al de la nota, per quina raó la porta ha de quedar oberta. Que no sigui que la màquina necessita refrescar-se i que corri l'aire.
I de la porta del Víctor, potser s'ha de preguntar al de la nota, per quina raó la porta ha de quedar oberta. Que no sigui que la màquina necessita refrescar-se i que corri l'aire.
Sinuhé- Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Re: Les Portes
La porta d'aquella màquina ,a està ben dissenyada; ja dúu una escletxa dimensionada al que es necessita de refrigeració.
Si no és suficient, val; però aleshores un acte de pàciència, qué és amor, l'hauria de parar i portar al taller, doncs l'a m'aquina està espatllada...
... o l'enginyer va faltar a escola algún dia.
Si no és suficient, val; però aleshores un acte de pàciència, qué és amor, l'hauria de parar i portar al taller, doncs l'a m'aquina està espatllada...
... o l'enginyer va faltar a escola algún dia.
Re: Les Portes
Aquest text reflexa molt be coses que jo sent, i que me dic a mi mateixa.
DETRÁS DE AQUELLA PUERTA.
En algún lugar del gran muro inconcluso está la puerta,
aquella que no abriste
y que arroja su sombra de guardiana implacable en el revés de todo tu destino.
Es tan sólo una puerta clausurada en nombre del azar,
pero tiene el color de la inclemencia
y semeja una lápida donde se inscribe a cada paso lo imposible.
Acaso ahora cruja con una melodía incomparable contra el oído contra el oído de tu ayer,
acaso resplandezca como un ídolo de oro bruñido por las cenizas del adiós,
acaso cada noche esté a punto de abrirse en la pared final del mismo sueño
y midas su poder contra tus ligaduras como un desdichado Ulises.
Es tan sólo un engaño,
una fabulación del viento entre los intersticios de una historia baldía,
refracciones falaces que surgen del olvido cuando lo roza la nostalgia.
Esa puerta no se abre hacia ningún retorno;
no guarda ningún molde intacto bajo el pálido rayo de la ausencia.
No regreses entonces como quien al final de un viaje erróneo
—cada etapa un espejo equivocado que te sustrajo el mundo—
descubriera el lugar donde perdió la llave y trocó por un nombre confuso la consigna.
¿Acaso cada paso que diste no cambió, como en un ajedrez,
la relación secreta de las piezas que trazaron el mapa de toda la partida?
No te acerques entonces con tu ofrenda de tierras arrasadas,
con tu cofre de brasas convertidas en piedras de expiación;
no transformes tus otros precarios paraísos en páramos y exilios,
porque también, también serán un día el muro y la añoranza.
Esa puerta es sentencia de plomo; no es pregunta.
Si consigues pasar,
encontrarás detrás, una tras otra, las puertas que elegiste.
DETRÁS DE AQUELLA PUERTA.
En algún lugar del gran muro inconcluso está la puerta,
aquella que no abriste
y que arroja su sombra de guardiana implacable en el revés de todo tu destino.
Es tan sólo una puerta clausurada en nombre del azar,
pero tiene el color de la inclemencia
y semeja una lápida donde se inscribe a cada paso lo imposible.
Acaso ahora cruja con una melodía incomparable contra el oído contra el oído de tu ayer,
acaso resplandezca como un ídolo de oro bruñido por las cenizas del adiós,
acaso cada noche esté a punto de abrirse en la pared final del mismo sueño
y midas su poder contra tus ligaduras como un desdichado Ulises.
Es tan sólo un engaño,
una fabulación del viento entre los intersticios de una historia baldía,
refracciones falaces que surgen del olvido cuando lo roza la nostalgia.
Esa puerta no se abre hacia ningún retorno;
no guarda ningún molde intacto bajo el pálido rayo de la ausencia.
No regreses entonces como quien al final de un viaje erróneo
—cada etapa un espejo equivocado que te sustrajo el mundo—
descubriera el lugar donde perdió la llave y trocó por un nombre confuso la consigna.
¿Acaso cada paso que diste no cambió, como en un ajedrez,
la relación secreta de las piezas que trazaron el mapa de toda la partida?
No te acerques entonces con tu ofrenda de tierras arrasadas,
con tu cofre de brasas convertidas en piedras de expiación;
no transformes tus otros precarios paraísos en páramos y exilios,
porque también, también serán un día el muro y la añoranza.
Esa puerta es sentencia de plomo; no es pregunta.
Si consigues pasar,
encontrarás detrás, una tras otra, las puertas que elegiste.
Editat per darrera vegada per arcoiris el 15/05/09, 12:55 am, editat 1 cop en total
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
Beri:
Aquesta porta per tu. Te la regale.
Aquesta porta per tu. Te la regale.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
Quina porta més preciosa, Arcoiris, la Beri se la mereix.
Ahir llegia la Vanguardia (m'agrada molt la contraportada, on solen fer entrevistes a personatges amb molta humanitat). En aquesta ocasió, el Victor Amela entrevistava a Joset Maria Esquirol, un filòsof "del temps".
Aquí teniu l'entrevista:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090513/53701916679.html
Hi va haver una cosa que em va agradar molt; quan el filòsof diu el seguent:
" ... Otra actitud ante el tiempo. Entenderlo como oportunidad para hacer algo: acostarte, levantarte, ayudar, comer… El tiempo como invitación, como oportunidad (que viene de puerta). Estate atento para ver las puertas."
Em va fer feliç descobrir aquesta etimologia de l'Oportunitat. No la savia... quina paraula més maca, ¿no?
Quan jo dic, al principi d'aquest panell, que en obrir i tancar una porta (eiiii, no us faci ràbia tancar-la ... es momentani, es per a salvaguardar alguna cosa), no pretenem canviar la porta per un forat perpetu (fent que sempre sigui oberta o per un mur eterns fent que sempre estigui tancada, que el fet d'actuar obrint-la o tancant-la quan es necessari, costa un petit esforç, un petit temps; el que estem fent és actuar com diu el filòsof: guanyant i donant temps, no pas perdent-lo, que, a primera vista, es el que pot semblar.
Dedicar un temps a baixar la tapa de water, no és més que una oportunitat a evitar microbis, o a conviure amb algú que li agrada l'estètica i la neteja de la casa, per exemple.
Dediacar un temps a tancar la porta d'un magatzem després de sortir a fumar una cigarreta, es l'oportunitat d'evitar que entrin fulles i brutícia dins, i que després algú altre hagi de gastar encara més temps per a escombrar.
Perdoneu si els meus exemples no són importants, però crec que en trobariem en tots els àmbits de la vida.
Ahir llegia la Vanguardia (m'agrada molt la contraportada, on solen fer entrevistes a personatges amb molta humanitat). En aquesta ocasió, el Victor Amela entrevistava a Joset Maria Esquirol, un filòsof "del temps".
Aquí teniu l'entrevista:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/20090513/53701916679.html
Hi va haver una cosa que em va agradar molt; quan el filòsof diu el seguent:
" ... Otra actitud ante el tiempo. Entenderlo como oportunidad para hacer algo: acostarte, levantarte, ayudar, comer… El tiempo como invitación, como oportunidad (que viene de puerta). Estate atento para ver las puertas."
Em va fer feliç descobrir aquesta etimologia de l'Oportunitat. No la savia... quina paraula més maca, ¿no?
Quan jo dic, al principi d'aquest panell, que en obrir i tancar una porta (eiiii, no us faci ràbia tancar-la ... es momentani, es per a salvaguardar alguna cosa), no pretenem canviar la porta per un forat perpetu (fent que sempre sigui oberta o per un mur eterns fent que sempre estigui tancada, que el fet d'actuar obrint-la o tancant-la quan es necessari, costa un petit esforç, un petit temps; el que estem fent és actuar com diu el filòsof: guanyant i donant temps, no pas perdent-lo, que, a primera vista, es el que pot semblar.
Dedicar un temps a baixar la tapa de water, no és més que una oportunitat a evitar microbis, o a conviure amb algú que li agrada l'estètica i la neteja de la casa, per exemple.
Dediacar un temps a tancar la porta d'un magatzem després de sortir a fumar una cigarreta, es l'oportunitat d'evitar que entrin fulles i brutícia dins, i que després algú altre hagi de gastar encara més temps per a escombrar.
Perdoneu si els meus exemples no són importants, però crec que en trobariem en tots els àmbits de la vida.
Re: Les Portes
També m'ha agradat aquesta frase, Víctor, el temps com a oportunitat. Només fa falta adonar-te que en tens de temps per intentar obrir i tancar portes.
Sinuhé- Nombre de missatges : 1687
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Re: Les Portes
Gràcies Arco per aquesta porta, és ben bonica i a més, sense tú saber-ho, has encertat de ple: mirant enrera sense pena ni ràbia i amb una porta oberta que m'espera.
Molts cops hem tingut portes al davant que no hem vist o que no hem volgut veure i hem passat de llarg, hi ha moments que cal parar-se i mirar al voltant, hi ha moltes portes per obrir, i com diu Esquirol: és una oportunitat (també m'ha agradat molt aquesta frase)
Molts cops hem tingut portes al davant que no hem vist o que no hem volgut veure i hem passat de llarg, hi ha moments que cal parar-se i mirar al voltant, hi ha moltes portes per obrir, i com diu Esquirol: és una oportunitat (també m'ha agradat molt aquesta frase)
Beri- Nombre de missatges : 294
Fecha de inscripción : 16/01/2009
Edad : 60
Re: Les Portes
De vegades el porblema, no es tenir o no opurtunitas, ni trobarnos amb portes obertes o tancades, sinó la actitud que tenim nosaltres cap a elles .
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Re: Les Portes
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo, porque lo has querido y porque yo te quiero, porque existe la sonrisa y el amor es cierto, porque no hay herida que no cure el tiempo.
Abrir las puertas, quitar los cerrojos, bajar el puente y cruzar el foso, abandonar las murallas que te protegieron, volver a la vida y aceptar el reto.
Recuperar la risa, ensayar un canto, bajar la guardia y extender las manos, desplegar las alas e intentar de nuevo, celebrar la vida, remontar los cielos.
Abrir las puertas, quitar los cerrojos, bajar el puente y cruzar el foso, abandonar las murallas que te protegieron, volver a la vida y aceptar el reto.
Recuperar la risa, ensayar un canto, bajar la guardia y extender las manos, desplegar las alas e intentar de nuevo, celebrar la vida, remontar los cielos.
arcoiris- Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009
Pàgina 1 de 2 • 1, 2
Pàgina 1 de 2
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
09/06/23, 02:16 am por VlCTUR
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR
» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR
» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR
» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR
» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR
» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta