Als socialistes no els hi agrada el mapa del temps

El mapa del temps entra al debat polític

La intenció del futur govern basc d'eliminar els mapes d'Euskal Herria es trasllada a Catalunya, on algunes veus reclamen l'eliminació del mapa dels Països Catalans de la informació meteorològica



L'arribada del PSE de bracet del PP a Ajuria Enea tindrà conseqüències ràpides i visibles en un camp que, aparentment, no hauria de ser matèria de tractament urgent. Es tracta dels mapes que utilitza ETB, la televisió pública basca, en les seves informacions meteorològiques. Segons els acords que possibilitaran l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari es durà a terme una "reforma profunda" de les ràdios i televisions públiques del País Basc en la qual en destaca la intenció de fer desaparèixer el concepte Euskal Herria, cosa que portarà a una modificació dels continguts informatius. Una de les conseqüències en serà, precisament, la dels mapes del temps, on no hi podran aparèixer aquells territoris bascòfons que no formen part de l'actual Comunitat Autònoma Basca.

Concretament, les Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca inclouen un apartat, el sisè, referit a EITB, en el qual s'especifica que "la línia editorial, així com les representacions gràfiques i infogràfiques de la programació d'EITB, s'inscriurà en la realitat política i institucional que representa la Comunitat Autònoma Basca, sense perjudici d'informar sobre el nostre entorn cultural o territorial."

Aquesta qüestió ha portat a reclamar alguns polítics catalans a fer el mateix als mapes meteorològics de Televisió de Catalunya on, després de la informació del Principat i abans de la informació del continent europeu, s'informa del temps de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar en conèixer-se l'acord PSE-PP, que es mostrava partidari d'un de similar a Catalunya portaria a eradicar el que va anomenar “el mapa de l'imperi dels Països Catalans”.

Els mapes com a 'cosmovisions'
Tot plegat ha obert un debat sobre quin ha de ser el model informatiu a Televisió de Catalunya, on el mapa del temps pot ser considerat, de fet, només la punta de l'iceberg d''una determinada manera d'entendre les coses des d'un punt de vista polític. El diputat socialista Joan Ferran, cèlebre per les seves crítiques a la costra nacionalista que, segons ell, impregna els informatius de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, també s'ha significat respecte al mapa del temps. “Tot i que hi ha una unitat cultural i lingüística de Salses a Guardamar -afirma Ferran-, el fet és que la unitat política dels Països Catalans no existeix”, raó per la qual es mostra partidari “d'un mapa físic en el que no es transmeti una cosmovisió determinada”. Per a Ferran cal mantenir un mapa que informi de la meteorologia a tot el domini lingüístic “però sense línies que creen separacions”, ja que aquest fet “pressuposa que marca els límits d'un país”. Tot i això, Ferran considera que la televisió basca ha d'aplicar la mateixa recepta, és a dir, “informar de l'àrea lingüística del basc però sense marcar fronteres”.

Tomàs Molina és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i defensor de l'estat actual de coses: “Fem pronòstics per a Catalunya i també per al País Valencià i les Illes Balears perquè és l'àrea natural nostra”, assegura, al temps que assenyala que en tots aquests territoris Televisió de Catalunya “disposa d'observadors que ens passen dades i a més hi tenim audiència, tot i que al País Valencià cada cop menys, a causa del tancament de repetidors". Apunta Molina que sempre es fa un apunt del temps a Europa i que també s'informa del temps a Madrid al TN Vespre. El fet que no s'informi més d'Espanya també té el seu perquè: “Si alguna cosa fem bé és el temps de Catalunya, on hi ha la gent que ens entén i la que ens dirigim, i centrar-nos en aquest territori ens permet ser molt més detallistes”. Pel que fa a la lectura política de tot plegat, Molina, que assegura que “mai” s'ha sentit “al·ludit per la crosta nacionalista”, considera que sovint es fa “més controvèrsia que política” i que, en tot cas, la feina dels homes i dones del temps és la de “donar la millor informació possible”, una informació que passa per mantenir l'actual estructura.

De la lògica lingüística a la política
També defensa el model vigent el periodista Vicenç Villatoro, exdirector de TV3, que deixa clar que “el mapa del temps d'una televisió no és innocent”, en tant que “defineix des d'on emet i per a qui emet”. En un article recent, Villatoro també assegurava que tot i que “l'àmbit central de TV3 és Catalunya, també ho és el català” i en aquest sentit defensa que “el mapa d'una televisió o de qualsevol producte cultural el defineix fonamentalment la llengua amb què es fa” i considera que canviar aquest model per un de “circumscrit als límits polítics i administratius de la comunitat autònoma” passa per “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.

No ho veu d'igual manera Anna Balletbó, membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a proposta del PSC, que defensa que "el mapa ha de ser més ampli" en nom d'un "pragmatisme" pel qual demana “saber si farà fred a Madrid o no perquè hi viatjo sovint”. Des d'aquest punt de vista, Balletbó considera que “fer una previsió més àmplia és un favor a la gent”, però que no considera que això sigui “una qüestió ideològica” i, en tot cas, és del parer que a TV3 encara hi ha “pendent” un debat “a fons d'estratègia de futur”.

Mentrestant, a la televisió basca es viu a l'espera del que pugui passar després del traspàs de poders, conscients que arribaran temps de canvis definits per una voluntat inequívoca de PSE i PP de fer just el que denuncia Villatoro, és a dir, “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.