M'agrada emocionar-me.-

...

....el món és dels boijos però de la mena de boijos quie volen sentir emocionar-se, disfrutar de les sensacions, plorar de riure, de pena, de felicitat.........


Exacte: això de fet es el que ens fa sentir vius i viure la vida en plenitut.

Jo no sé si això de sentir i emocionar-se, es o no és una elecció.
L'únic que es, que jo sempre he segurt una persona de sentir molt i no estic segura que això m'hagi fet bé.
Deixar que els sentiments o emocions, m'hagin desbordat quan han estat de profunda tristesa, angoixa i desesperació, no crec que hagi estat massa bo per a mi.
Jo tinc un amic que sempre em deia que quan havia de triar algun pensament sempre triava aquell que em produïa el sentiment més trist i el que més mal em feia. I tenia raó. (Bé, ell sempre té raó). Abans em passava això contínuament ara ja no.

La veritat és que sempre he volgut trobar el sentiment de pau i d'equilibri dins de mi i crec que a poc a poc ho estic aconseguint.
Abans em deixava portar més per l'angoixa i per la tristesa, la culpa, la por, la soledat, el desamor, la pena .. . Em sentia com un pobre animal ferit, llepant les ferides que mai deixaven de sagnar, quan una es curava, s'apareixia una altra pitjor.
Ara ja no vull sentir més sentiments negatius, ara ja no em vull deixar portar pels sentiments tristos. Sé que hi són, sé que sempre hi ha alguna raó per estar tristos, però no em recree en ells. No estic tot el temps ficant-me el dit a la llaga com cap abans.
Perquè ara em dono compte que també tinc moltes altres raons per estar contenta, he intente aferrar-me a aquests sentiments positius i d'alegria que aquestes coses em produeixen i gaudir, apartant els sentiments negatius.
De vegades fins i tot vaig arribar a sentir sentiments horribles, com de rancunia, de ràbia, d'impotència, i fins i tot d'odi. Aquests sentiments són destructius i els vull fora del meu cap, i del meu cor per sempre, en el meu cor només vull que hi hagi sentiments d'amor, de tendresa, d'afecte, d'amistat i de comprensió.
Hi ha una frase que diu:
No podem evitar que l'au dels sentiments negatius passe sobre els nostres caps, però si podem evitar que faci el seu niu en ell.
I això és el que faig, deixo que els sentiments negatius s'allunyin de mi volant i quant mes aviat mitllor.

Així que Joan, jo estic contenta de sentir, i de emocinar-me. pero sobretot de sentir coses bones i d'haver après a gaudir dels sentiments positius.
Encara que reconec que gairebé em moro en l'intent. Aisssssssssss el que costa aprendre. Jeje.

Llit:
no sempre ho puc aconseguir
De vegades ho aconsegueixo altres no. Després de totes les coses que me han pasat en la meva vida em he adonat que la majoria de les coses per les quals me he preocupat no arriben a succeir mai, les qeu suicedeixen tampoc resulten tan greus com pensàvem, som més forts del que creiem i superem moltes més coses de les que pensàvem que érem capaços.
També em he donat compte que quan alguna cosa em fa mal no serveix de res seguir donanli voltes al cap. El dolor de vegades es inevitable pero fer eter en sufriment si que es por evitar. Aixi que inte apartar, aquell pensament que em fa mal de la meva ment. me pose musica i canto jo amb la cançó, o em poso a llegir algun llibre que em coste d entendre per ten´rr la ment ocupada o faig uan tatra que me relaxa molt o simpelmnte truco alguna amiga i parlo una estona amb ella, no del meu dolor sinó d'ella i de la seva vida. De vegades em poso a veure el club de la comeida perquè riurem m'allibera molt. O em qeude mirant a la meva filla i pense que ella em nesesita al seu costat contenta i en anims.
I quan el problmea és amb alguna persona en concret puies sempre intento parlar amb aquesta persona, perquè no sempre les coses són com nosaltres les interpretem.
I fent tot això doncs de vegades puc apartar els meus pensameintos negatius i sentir-me millor.
I altres vegades no em servis de res, però tmapoco passa res, si un dia estic trista i tinc gans de plorar doncs m'ho permet i m'ho perdono. Sé que demá serà un altre dia i puga aconseguir el que avui no he pogut.
No se si tot això et servirà d'alguna cosa, perquè no hi han fórmules màgiques per a tots.
De tota manera, si alguna vegada vols parlar amb mi, m, envies el teu telèfon per correu i parlarem, si et puc ajudar en algo ho fare encantada i si no doncs podem plorar juntes, i pot ser que acaebm rient les dos.
Un petó i una gran abraçada guapa.

Grácies Arco, perdona per no haver-te contestat avans, però porto una setmana molt liada i tinc poc temps, tot el que dius ja ho savia, però em costa posar-ho en pràctica,, i el més gran és que la mare es fa gran a tota velocitat i... bé ja t'explicaré.
És molt dur, vivin juntes i som com polos opossats i jo soc una comodona etc. etc.ç
Moltissssssssssssimes gràcies