Clar i català

Alfons López Tena: "El TC és una corretja de transmissió de PP i PSOE"


"Els catalans donarien avui un suport molt diferent al text de 1978; per això no es gosa modificar-lo"




Al fons López Tena coneix bé Madrid i les institucions de l’Estat, com a bon valencià i jurista que és. En aquesta entrevista, Tena repassa els greuges i la complexitat per canviar l’statu quo als quals s’enfronta Catalunya.
Per què diu no a la Constitució?
Perquè és espanyola. Diu ben clar que hi ha una única nació sobirana: l’espanyola.
¿Avui la carta magna rebria un suport tan majoritari dels catalans com el 1978?
El resultat seria molt diferent. I és una de les causes per les quals cap govern, ni del PSOE ni del PP, no ha gosat modificar-la. Per exemple, si es canvia la successió a la Corona, hi ha por que el referèndum fos sobre la monarquia.


"La Constitució no diu res de la llengua catalana: no se sap si parla de les altres llengües o de l’accent de Chamberí"
Quines expectatives del 1978 no s’han complert?
La primera, que tindríem una democràcia amb separació de poders i no una democràcia de baixa qualitat, com la que tenim ara. I la segona, un règim d’autogovern per a Catalunya, que no s’ha fet realitat.
¿La manca de separació de poders es nota en la composició del Tribunal Constitucional?
El TC està mal dissenyat. Com que el Tribunal Suprem era franquista, es va decidir que qui vetllés per la Constitució fos el TC. Aleshores es va posar una majoria d’elecció de magistrats del TC en el Congrés i el Senat, per a la qual sempre fossin necessaris el PSOE i UCD (o el PP). Així, el TC queda en mans d’un dels dos partits espanyols hegemònics. El TC és polític, i no jurídic: és una corretja de transmissió del PP i el PSOE.
I el Consell General del Poder Judicial?
El CGPJ també és elegit pels partits. Els càrrecs es reparteixen com cromos entre PP i PSOE. El 2002 el que aleshores era portaveu de Jutges per la Democràcia va fer una crítica esmolada al sistema: “Entre aquellos que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y aquellos que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones”.
Com queda Catalunya dins de la Constitució?
No apareix enlloc. La Constitució diu que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol i que es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, etcètera. Després reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. Però no se sap si la nacionalitat és Catalunya o és el barri de Chamberí. La Constitució consagra un Estat unitari, uninacional i unilingüístic: es basa en una sola nació sobirana, cosa subratllada després molts cops pel TC.
En quina situació queda el català?
Del català no en diu res. Parla d’unes misterioses “demás lenguas españolas”. I diu que cal donar “especial respeto y protección” a totes les “modalidades lingüísticas”. Però què són? Les altres llengües, o l’accent de Chamberí? Un seleccionador de futbol ja va dir: “Yo respeto mucho la variedad lingüística. Me encantan el seseo andaluz y el acento chuleta de los madrileños”. El maltractament que Espanya fa del català no és cap caprici: enlloc de la Constitució no hi diu que el català no s’hagi de maltractar...
¿Hi ha cap base jurídica, per exemple, per parlar català al Congrés?
No. A més, hi ha la segona part, que és l’aplicació. En 30 anys, no hi ha hagut ni una llei de política lingüística espanyola, ni promoció del català fora de les fronteres. I si ho reclames, sempre contesten: “Eso es asunto de la Generalidad”.
Què diu la Constitució sobre finançament?
Aquesta Constitució dóna tots els poders a l’Estat. Al títol VIII hi apareix el finançament de manera molt genèrica: l’Estat pot fer el que li doni la gana.
Segons Herrero de Miñón, el dret a l’autodeterminació pot ser compatible amb la Constitució. Hi està d’acord?
El problema no és que jo hi estigui d’acord, sinó que hi estiguin els espanyols. I, a part d’Herrero de Miñón, això a Espanya no ho defensa ningú.
La contradicció entre un Estatut aprovat per referèndum i posteriorment sotmès al TC, ve de la Constitució?
Sí. L’Estatut ja ha entrat en vigor. No ho sembla, però està en vigor. I la mateixa Constitució espanyola estableix que els Estatuts de l’article 151 no es poden ni aprovar ni derogar si no és per referèndum. És a dir, que el TC no pot carregar-se articles de l’Estatut, si després no es confirma amb un nou referèndum.
¿Aleshores, el referèndum amb què especulen CiU i ERC podria ser no només convenient, sinó obligatori?
Sí. Perquè l’Estatut està en vigor.
Quin model de Constitució aniria bé als catalans?
El problema no és només de Constitució, sinó de com s’aplica, i a Espanya és habitual regir-se per la famosa expressió “Feta la llei, feta la trampa”. Les Constitucions de Bèlgica, Suïssa, Canadà o Finlàndia reconeixen la pluralitat nacional dins de l’Estat. Però no funcionarien per a Catalunya, perquè Espanya no ho compliria.
Per què, en dret constitucional, tot és tan interpretable?
A Espanya no es tracta només d’interpretacions, sinó que hi ha persones que es dediquen a falsejar el que diuen els textos. A Alícia a través del mirall, Alícia diu: “Però és possible que les paraules signifiquin coses tan diferents?”. Humpty Dumpty li respon que qui fixa el sentit de les paraules és qui mana. Això és el que fa Espanya.