La llegenda de la "Sonata clar de lluna" de Beethoven

Beethoven passava per uns dies de profund decaïment a causa del defunció de la seva protector, un príncep d'Alemanya, que era com un pare per a ell.

El jove compositor sofria una gran manca afectiva, doncs el seu pare va ser un alcohòlic i l´ agredia físicament. Va morir en el carrer, per causa de l'alcohol. La seva mare va morir molt jove. El seu germà biològic mai ho va ajudar en no-res, i, a tot això se sumava, el fet d'agreujar-se la seva malaltia. Símptomes de sordera, començaven a pertorbar-lo, a l'instant de deixar-lo nerviós i irritable.

Beethoven solament podia escoltar usant una trompeteta en l'oïda. Ell carregava sempre aconsegueixo una pissarra o un quadern, perquè les persones escrivissin les seves idees i poguessin comunicar-se, però es desesperava.



Notant que ningú ho entenia, ni ho volia ajudar, Beethoven es va retreure i es va aïllar. Per això va conquistar la fama de misántropo. Per totes aquestes raons, el compositor va caure en una profunda depressió. Va arribar a redactar un testament, dient que s'anava a suïcidar.

L'ànim i inspiració li arribaria de qui menys ho esperava, una noia cega que vivia en la mateixa modesta pensió, on Beethoven s'havia mudat. Aquesta noia li va dir una vegada gairebé cridant: “Jo ho donaria tot per veure una Nit de Lluna Plena”.

A l'escoltar-la, Beethoven s'emociona fins a plorar. Almenys, ell podia veure. El podia escriure el seu art en les partitures. Va recuperar la voluntat de viure i es va proposar fer-li sentir a la noia, mitjançant la seva música, el que no podia veure. Per a això va introduir en el seu tema, una melodia que imita els passos vagues de qui duen el fèretre mortuori del seu príncep protector.

Acordant-se de la noia cega, com preguntant-se el per què de la mort d'aquell mecenes tan benvolgut va traduir, a través de la melodia, la bellesa del cel platejat en una nit banyada pels clars de lluna per a algú que no podia veure'l amb els ulls físics. El resultat va ser una de les peces musicals més belles de la humanitat: la sonata “Clar de Lluna”.

Alguns estudiosos en música diuen que les tres notes que es repeteixen, insistentment, en el tema principal del primer moviment, són les tres síl·labes de la paraula “per què?” en alemany.

I tot gràcies a aquella noia cega, que li va inspirar el desig de traduir-li, en notes musicals, una nit de clar de lluna…

Sempre hi ha motius per somriure.