Importància de la cura materna en el desenvolupament dels processos cognitius

Panter 22/02/11, 12:39 am

Un treball realitzat per un grup d'investigadors a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha demostrat com els desordres afectius en l'edat primerenca afecten el desenvolupament de determinades estructures nervioses i influeixen, a llarg termini, sobre les funcions que elles regulen. L'estudi indica que una situació estressant com la separació materna origina canvis irreversibles sobre els processos neurobiològics de l'aprenentatge i memòria.

UCM
Comunitat de Madrid
21.02.2011

Malgrat els reconeguts efectes perjudicials que l'excés d'estrès té en la nostra societat, dosis moderades d'aquest poden millorar el nostre aprenentatge i memòria de forma puntual. No obstant això, és una qüestió menys estesa què passa quan aquest estrès es pateix en períodes crítics del desenvolupament de determinades àrees del sistema nerviós, i quines conseqüències pot tenir sobre aquestes capacitats en l'edat adulta.

En el grup de recerca Influència de l'ambient hormonal en el desenvolupament encefàlic de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid , que dirigeix la doctora Maria Luisa Leret Verdú, fa uns quants anys investigant l'efecte a llarg termini de l'estrès postnatal primerenc en el desenvolupament dels processos neurobiològics d'aprenentatge i memòria a nivell morfològic, neuroquímic i comportamental.

Els diversos estudis duts a terme s'han realitzat en rata, un animal de fàcil maneig experimental en què les dues primeres setmanes de vida suposen una etapa fonamental en el desenvolupament del cervell. Durant aquest període crític les cries tenen disminuïda la seva capacitat per respondre a estímuls estressants que podrien alterar el desenvolupament del cervell.

Generalment, la mare s'encarrega d'elaborar un entorn apropiat mitjançant les seves cures, i la manca d'aquests suposa un estrès per a les cries. És precisament la manca d'aquest entorn de protecció la que el grup de recerca ha induït en els seus treballs per a la generació d'estrès, separant a la mare de les seves cries diverses hores al dia durant les seves dues primeres setmanes de vida.

Els resultats de la investigació revelen que les manifestacions a llarg termini de l'estrès postnatal presenten dimorfisme sexual. De fet, mentre que les femelles semblen no estar afectades per l'estrès sofert després del naixement, els mascles sí que ho estan, i de manera diferencial en diferents etapes de la seva vida: els adolescents que han patit separació materna tenen la seva capacitat de memòria espacial disminuïda , però, no obstant això, en l'edat adulta aquesta memòria està afavorida.

La memòria espacial és una capacitat que depèn del correcte funcionament de l'hipocamp, una regió cerebral en la qual les neurones posseeixen una enorme plasticitat sinàptica, que és la base de l'aprenentatge. Aquestes capacitats depenen de l'acció a nivell molecular que produeixen diversos aminoàcids que actuen com a neurotransmissors en aquesta àrea cerebral. Aquests sistemes de neurotransmissió pateixen també modificacions en la seva activitat degudes a l'estrès postnatal.

Una d'aquestes substàncies és la taurina, coneguda per ser un component habitual de les begudes energètiques i estar continguda en una gran varietat d'aliments. No obstant això, també és present de forma natural en l'organisme dels mamífers, que l'incorporen amb la dieta i poden sintetitzar en determinades àrees del seu cervell. És un aminoàcid que encara que no es considera un neurotransmissor, està
implicat en els processos de plasticitat sinàptica.

Tot i que encara no es coneix exactament quin és el seu paper com a modulador en el sistema nerviós, els estudis realitzats per aquest grup de recerca indiquen que la taurina pateix alteracions a llarg termini en els seus nivells, com a conseqüència de l'estrès postnatal. I això no passa només en l'hipocamp, sinó també en altres regions cerebrals relacionades amb la regulació que el sistema nerviós central exerceix sobre la resposta d'estrès. A més, s'ha observat que aquest aminoàcid varia la seva concentració de forma diferent en femelles i en mascles, com a conseqüència de la separació materna, i que aquestes variacions es correlacionen amb les modificacions en la capacitat de memòria observades en aquests mateixos animals.

Encara que els neurotransmissors implicats en la memòria són molts i es coneixen diverses vies per les quals la modulen, els estudis realitzats per aquest grup d'investigadors demostren que la disminució de taurina en l'adolescència primerenca com a resultat de l'estrès postnatal, podria ser la causa del desenvolupament d'una memòria més reduïda en aquesta edat. No obstant això, aquests mateixos animals experimenten un increment de taurina amb l'edat, possiblement com a mecanisme de compensació, de manera que en arribar l'edat adulta presenten nivells superiors de taurina que podrien ser l'explicació de la millora en la memòria en aquesta etapa de la vida.

Aquesta relació és clara en mascles, però no tant en femelles, en les que malgrat les variacions en taurina que produeix l'estrès postnatal, no es produeixen canvis en les proves de memòria, la qual cosa indueix a pensar que aquestes poden tenir un altre tipus de mecanismes de protecció davant l'estrès, de naturalesa possiblement hormonal.

Aquest estudi suposa una nova perspectiva a l'hora d'abordar l'estudi de les conseqüències perjudicials, en termes generals, de l'estrès postnatal. Actualment, es coneixen alguns dels efectes que les situacions d'estrès durant la primera etapa de la nostra vida i els dolents cures maternes en nens i animals molt joves produeixen en els individus un cop arriben a l'edat adulta, en molts casos s'ha vist una major predisposició a desenvolupar esquizofrènia, estats depressius i problemes d'addicció de diversos tipus.

El nou enfocament plantejat arran dels resultats obtinguts per aquest grup de recerca estableix que l'estrès postnatal produeix un altre tipus d'alteracions, no necessàriament perjudicials, relacionades amb habilitats tan comuns i necessàries en el nostre dia a dia com són l'aprenentatge i la memòria. Actualment s'estan duent a terme estudis més detallats, a nivell neuroanatòmic i neuroquímic, amb la intenció d'ajudar a aclarir la manera concreta en què la memòria es veu afectada per aquest estrès postnatal.

Font: Universitat Complutense de Madrid