Possible cura per a la esclerosi múltiple

El 21 de Novembre va aparèixer aquesta notícia al web de la televisió CTV British Columbia de Canadà.
La va reproduir el 26 gizmag, i comença a escampar-se pel món.
Permeteu-me esplaiar-me uns instants en la història d’aquest investigador italià per a passar després als detalls més tècnics.
El catedràtic de la universitat de Ferrara, al nord d’Itàlia, i anteriorment cirurgià cardíac va començar la seva carrera particular contra la malaltia que estava afectant a la seva dona, la esclerosi múltiple, 10 anys enrere.
En veure el patiment de la seva dona, que tenia problemes de visió, fins i tot ceguesa durant algun temps, fatiga, debilitat muscular, manca d’equilibri… el Dr. Zamboni va començar a estudiar tot el que queia a les seves mans sobre el mal, amb l’objectiu de tractar de curar-la.
Va descobrir que les persones que patien esclerosi múltiple acostumaven a presentar elevades concentracions de ferro al cervell no acords amb la seva edat.
A la fotografia una imatge de ressonància magnètica del cervell (MRI) d’un pacient amb esclerosi múltiple.
El color groc són dipòsits de ferro.
El doctor va descobrir que els dipòsits de ferro seguien un patró únic, que molt sovint es formaven al centre del cervell i s’agrupaven als voltants de les venes que drenen la sang del cap.
Fins aleshores cap investigador havia explicat els motius d’aquesta concentració de ferro i ho atribuïen a un efecte de la malaltia.
El Dr. Zamboni es va començar a preguntar si el ferro provenia de sang incorrectament acumulada al cervell.
Mitjançant ultrasons Doppler va començar a examinar els colls de paciens d’esclerosi múltiple (MS en anglès) i va fer una troballa sorprenent:
Quasi el 100% dels pacients presentaven una reducció, caragolament o un bloqueig absolut de les venes que se suposa que serveixen per a netejar la sang del cervell.
En contrastar les observacions amb persones sanes no hi trobà cap d’aquestes malformacions.
Tampoc les hi va trobar en persones que patien altres malalties neurològiques.
Va decidir investigar-ho amb fermesa.
El que el va deixar corprès va ser comprovar que no tan sols la sang no abandonava el cervell, sinó que fluïa altra volta cap amunt, d’on venia.
Va quedar corglaçat en descobrir que els dipòsits de ferro es trobaven exactament al voltant de les venes i va començar a imaginar que es podia deure a un problema en el drenatge de la sang.
En les seves paraules:
- Això és molt important, perquè el ferro és molt perillós, puix que produeix radicals lliures, i els radicals lliures són assassins per a les cèl·lules. Així que necessitem eliminar l’acumulació de ferro.
El Dr. Zamboni va anomenar la malaltia CCSVI o Insuficiència Crònica Cereborespinal Venosa, i va començar a publicar prompte la seva recerca a diaris sobre neurologia.
El següent pas va ser descobrir que la severitat dels símptomes de la esclerosi múltiple era proporcional a la severitat del bloqueig de les venes.
Com més venes bloquejades, més greu era la malaltia.
El catedràtic va localitzar bloqueigs no només a les venes del coll, just sota el cervell, les jugulars, nogensmenys en una vena central del cervell, la acigós (azygos), que buida la sang del cervell al llarg de la columna vertebral.
Els bloquejos en aquesta vena es troben associats a les formes més greus de la malaltia, que deterioren als pacients de forma molt ràpida i en que actualment no hi ha tractament efectiu (llevat de la possible cura esmentada en aquest article).
El Doctor Zamboni es va apropar a diversos neuròlegs, i en la seva majoria el van menystenir.
Però un especialista a l’hospital Bellaria, a Bolonya, el Dr. F. Salvi, va quedar intrigat pels descobriments del Dr. Zamboni i va començar a enviar-li pacients d’esclerosi múltiple per a que pogués comprovar si les seves observacions eren correctes a nivell general.
Les imatges de venes estretes, bloquejades, o amb restriccions en el flux sanguini eren irrefutables per al doctor F. Salvi.

Però el protagonista d’aquesta història no en tenia prou amb descobrir un possible origen de la malaltia.
Volia solucionar-la.
Si les venes bloquejades eren el causant del patiment, podien ser desbloquejades?.
Prenent una pàgina de l’angiografia estàndard, en què els metges fan servir globus per obrir les artèries bloquejades, que s’alimenten de la sang del cor, va aconseguir per a la seva investigació l’ajut del cirurgià vascular Dr. R. Galeotti, també a la Universitat de Ferrara i l’Hospital de Santa Anna.
Fa tres anys, l’equip va començar un estudi en el que van tractar 65 pacients amb EM per veure si la cirurgia endovascular podia restablir el flux en aquests vasos i disminuir els símptomes de l’EM.
Els resultats van ser publicats el 24 de Novembre de 2009 a “Journal of Vascular Surgery” però els resultats preliminars ja mostraven una disminució en el nombre de nous atacs d’esclerosi múltiple, una gran reducció en el nombre de lesions al cervell, i una millor qualitat de vida.
L’única vegada que els símptomes van tornar als pacients van ser quan les venes es reduïen.
- Atès que la EM és una malaltia progressiva i afecta a persones joves, si perdem el temps, hi ha un munt de joves en que es desenvoluparà sense possibilitat de recuperar-se. Això és molt dur per a mi- va declarar.
El nom amb el que han batejat el tractament per a desbloquejar les venes, ja sigui per mitjà d’un globus, o de la implantació d’una minúscula malla metàl·lica que manté les venes obertes és tractament d’Alliberament.

El Dr. Zamboni també ha estat estudiant la prevalença de CCSVI amb un equip de la Universitat de Buffalo a Nova York, en col·laboració amb el Dr. Robert Zivadinov.
Aquest estudi, que es publicarà aquest gener, ha analitzat 16 pacients amb EM, entre ells vuit dels Estats Units d’Amèrica i vuit d’Itàlia.
En tots s’han trobat que les venes estaven bloquejades, tal com descrivia Zamboni, i finalment tots es van sotmetre al tractament d’Alliberament.
Un dels pacients va ser de resident de Buffalo Kevin Lipp. Lipp tenia esclerosi múltiple des de fa més d’una dècada, i com a part de l’estudi, va descobrir que tenia cinc venes bloquejades al coll. Després de sotmetre’s al tractament, 10 mesos enrere, diu que no ha tingut cap nou atac d’esclerosi múltiple.
Zamboni posa l’accent en que el tractament de l’Alliberament no fa que les persones en cadires de rodes tornin a caminar.
Més aviat, sembla que deixa el desenvolupament de nous atacs de MS, i en alguns casos, millora la circulació i disminueix la fatiga debilitant, que són les característiques de l’EM.
La fundació que ha patrocinat la investigació Zamboni, la Fundació Hilarescere, també insta a la prudència i a la moderació en l’eufòria fins a tenir més evidències:
- “No podem donar la il.lusió als pacients que es tracta d’un tractament garantit i és fàcil. Això no està bé. I mai no hem fet això”, diu el president Hilarescere Fabio Roversi-Monaco. ”No diem que aquesta és una cura per l’EM Només dir que la investigació avança, i hi ha dades encoratjadores, però estem a l’espera per obtenir més conclusions.”
El Dr. Zivadinov a Buffalo està iniciant un nou estudi, amb 1.600 adults i 100 nens voluntaris, la meitat d’aquests, pacients d’EM.
Barrina usar ultrasons i ressonància magnètica per a confirmar si les persones amb EM també pateixen les obstruccions a les venes indicades pel CCSVI i si els membres de la seva família tenen les mateixes anomalies.
El catedràtic Dr. Mark Haake, un neuro-científic d’imatges de la Universitat McMaster i la Universitat Estatal de Wayne a Detroit, també està intrigat pels resultats de Zamboni.
Ell ha estat observant durant molt de temps els dipòsits de ferro en el cervell dels pacients amb EM mitjançant una anàlisi de ressonància magnètica especialitzada anomenada SWI – imatge ponderada específica.
Quan va veure les publicacions inicial Zamboni, immediatament es posà en contacte amb el metge italià i va començar a col.laborar.
Les societats d’EM de Canadà i els EUA són reticents a donar suport a les teories Zamboni.
Ells sostenen que: “En base als resultats publicats sobre aquests resultats a la data, no hi ha proves suficients per dir que l’obstrucció de les venes causa l’EM… Encara no està clar si alleujar l’obstrucció venosa seria beneficiós”.
A l’enllaç que us proporciono s’exposen alguns casos de recuperacions miraculoses, especialment en l’aspecte de l’energia, la fatiga que patien.
La cirereta més dolça és el cas de la dona del Dr. Zamboni, que va ser una de les primeres pacients a sotmetre’s a la operació, tenia completament obturada la vena azigos, i des de llavors es troba lliure dels símptomes.
Article CTV British Columbia (Canadà) (anglès, traducció al Català).
Article a gizmag (anglès, traducció al Català).
Un metge italià ha estat aconseguint resultats espectaculars amb un nou tipus de tractament per l’esclerosi múltiple, que afecta 2,5 milions de persones a tot el món.
En un estudi inicial, el Dr Paolo Zamboni va prendre 65 pacients amb EM remitent-recidivant, feu una senzilla operació per desbloquejar les venes de sortida del flux sanguini al cervell- i dos anys després de la cirurgia, el 73% dels pacients no tenien símptomes.
Sembla ser que aquest mètode pot oferir a moltes víctimes una curació completa.

Traduir a l'Anglès. Translate to English

Compartir: ||

Tags: Dr. Paolo Zamboni, esclerosi múltiple, esclerosi multiple EM / multiple sclerosis MS103 visualitzacions - versió en PDF

Aquesta entrada fou publicada el dilluns, gener 4th, 2010 a les 20:50 i és arxivada a Ciència, Salut. Podeu seguir les respostes mitjançant el RSS 2.0 feed. Podeu deixar una resposta, o un trackback des de la vostra web.