El dialeg entre homnes i dones

Utilitzem les mateixes paraules però no diem el mateix ...
Moltes vegades encara que la relació sigui bona, caiem en discussions estèrils i desgastantes que ens esgoten i ens deixen un sabor amarg.

La dona no suporta els silencis o les omissions masculines. L'home calla moltes vegades per protegir la dona, perquè no es preocupi, prefereix no fer-la partícip d'un problema en el seu treball, assumir la càrrega i resoldre per si mateix. "Com correspon" dirien molts homes.

L'home calla les pors, calla el que ho fa vergonya, calla el que ho disminueix o el que creu que el disminueix. La dona sent que ell omet o calla deliberadament, s'omple de suspicàcia, els silencis de l'home augmenten els seus recels. El diàleg es deteriora. Ella es frustra, s'enutja i finalment es ressent i es amarga.

"Qui no s'expressa pateix", diu un antic proverbi japonès. El sofriment de l'home prové precisament de no expressar-se i paradoxalment moltes dones pateixen el silenci masculí com una falta d'amor.

Quan la dona es posa ansiosa davant la parquedat de la seva parella reclama que li expliqui què va fer. L'home ho viu com una forma de control i evadeix les preguntes, de manera que la situació empitjora.

Quan la dona se sent malament parla més, en canvi l'home més s'enfonsa en el silenci.
La informació que prioritza l'home és totalment diferent de la que destaca la dona. El mateix fet, la mateixa situació serà explicada de manera totalment diferent. Per això també és tan diversa la reacció davant d'un problema.

Ancestralment la masculinitat es recolza en l'acció, no està ben vist l'home que parla molt. Encara que hi ha homes parladors ho fan per conquerir, per a lluir-se, per persuadir, per vendre o vendre's a si mateixos.

El llenguatge de l'home es recolza en els fets, el de la dona en l'emoció.

Per a les dones dialogar és compartir emocions i sentiments, per als homes dialogar és intercanviar informació, raonar, competir.

Els homes parlen amb referència a accions, a fets: el treball, els esports o les idees: la política, la filosofia.
Una dona obre la seva intimitat a una altra dona i comparteix els seus sentiments, les seves emocions, la seva vida interior. Quan intenta fer el mateix amb la seva parella se sent terriblement frustrada.

L'home sol no comprendre les pors, les angoixes i les vergonyes femenines. Sempre li semblen exagerades pel fet que té molt menys contacte amb les seves pròpies angoixes, els seus propis pors i les seves pròpies vergonyes.

L'emocionalitat femenina està a flor de pell mentre que la vida emotiva masculina està recoberta per diverses cuirasses.

Molts homes podem comprendre la vida interior femenina però a mesura que puja el to emocional d'una situació tendim a retornar als habituals mecanismes de defensa: el control, la racionalitat, el bloqueig.

Per aquest motiu moltes dones es desconcertin. Creuen que la seva parella ha entès i de sobte es troben amb el d'abans.

Quan mirem al nostre voltant i veiem els desencontres de les parelles ens sorgeix la pregunta: tot això serà inevitable?

Potser no si estem atents, si no ens descuidem. Els nous homes estem més oberts i disposats per a aprendre.

Deia Sòcrates que el mal prové de la ignorància. Sens dubte en conèixer la diferència entre la manera de comunicar l'home i de la dona ens haurem estalviat molts mals i molt dolor.

Créixer junts és un desafiament, és descobrir noves possibilitats i nous camins.
Vivim un món en què el canvi ens omple d'incertesa. No obstant això pot ser molt divertit intentar formes diferents de relacionar-nos i sortir del plantejament del fatal, de l'infortuni inevitable.

L'amor és un aprenentatge. No només és un sentiment que sorgeix del cor, sinó també un acte conscient i voluntari.