l´art de viuere millor amb meyns

Downshifting, l'art de viure millor amb menys



Què és el Downshifting?


El downshifting és un moviment sorgit a finals dels anys vuitanta als EUA que prové dels alts executius anomenats "yuppies". Consisteix, bàsicament, a treballar menys per viure més, a renunciar a sous molt alts a canvi de tenir més temps lliure, en definitiva, viure amb menys però sent amos del nostre temps.

Tot va començar quan aquests yuppies van començar a adonar-se que guanyaven molts diners, però treballaven massa, posant en perill la seva salut, robant-li hores a la vida familiar i al somni, i patint tot l'estrès que aquesta vida comporta.

Però el cas dels yuppies, encara que és el més cridaner, no és el més representatiu, ja que el moviment ha calat en molts ciutadans nord-americans que no són alts executius, sinó persones normals i corrents que han pres consciència del que estan fent amb els seus vides, i per extensió amb el planeta Terra.

El principal valedor és Duane Elgin que amb el seu llibre "Voluntary Simplicity" ha donat origen a un important moviment (amb aspiracions polítiques) anomenat "Simplicitat Voluntària", o com se'ls sol anomenar, els VS. Però a aquest llibre l'han seguit altres, i altres, de diferents autors que recullen l'univers ideològic d'aquesta nova corrent.


Antecedents en la història
I no obstant això aquesta actitud davant la vida no és, ni de bon, menys nova. Ells mateixos reconeixen als antics Filòsofs Estoics com els seus principals inspiradors, especialment Epícteto, la recopilació actualitzada del seu pensament «L'art de viure» és un dels seus pilars.

"El valor que donem als diners, l'estatus i la competència enverina les nostres relacions personals. La vida feliç serà impossible mentre no simplifiquem els nostres hàbits i no moderem els nostres desitjos ".
Epictet.

Són molts els filòsofs de l'antiguitat, i moderns, els que ens podrien receptar coses semblants. El cristianisme deia, fa més de 2000 anys "Oh Senyor, no em concediu ni pobresa ni riquesa", el Taoisme afirmava que "aquell que sap el que és suficient, és ric" (Lao Tsé); Plató ens regala amb la seva frase " amb la finalitat de buscar la nostra pròpia adreça en la vida, s'ha de simplificar el mecànic de l'ordinari, la vida diària ", i el budisme sempre ha proposat" la sendera del medi "ni pobresa ni riquesa sense sentit.

També podem esmentar a Erich Fromm quan diu: "Els éssers humans ho tenen tot, però no tenen de si mateixos". I no obstant això, com diu Àlex Rovira en un dels seus llibres: "Viure costa molt poc, però podem complicar tant com vulguem".

En aquest sentit les paraules de Mario Benedetti són molt clares: "Si no hi ha un canvi, caminem cap a la destrucció i el suïcidi, tot això provocat pel poder, els diners i la tendència al consumisme i la frivolitat".

"Simplicitat en el viure, en el consum, en les nostres relacions, i en totes les esferes de la nostra vida diària, el moviment de la simplicitat voluntària advoca per eliminar tot el superflu i innecessari en les nostres vides, per alliberar temps i recursos, per viure una vida més conscient, lliure i plena. "
Duane Elgin.


Practicant el downshifting
Que el món està necessitant trobar noves fórmules, com la del downshifting, per viure en societat i respectant la natura, és una cosa que no se li escapa a ningú, però la maquinaria socioeconòmica porta un ritme tal, de necessitats i obligacions, que no hi ha qui la pari. D'altra banda, els que ho passen "canutes" per pagar les seves hipoteques no poden pensar en treballar menys, perquè això equival a guanyar menys, per ells el downshifting seria una broma de mal gust. I no obstant això és possible practicar-lo, tal com ho demostren centenars de ciutadans a tot el món. Sense pretendre caure en l'extremisme de l'alemanya Heidemarie Schwermer, psicoterapeuta de més de 60 anys, i que ha aconseguit viure sense diners, donem a continuació algunes pautes que ens poden servir a tots per practicar, en alguna mesura, la Simplicitat Voluntària.

Alguns dels 101 manaments del downshifting:

Cancel totes les targetes de crèdit menys una, reservant per a les emergències.
Tenir un sol compte bancari i pagar sempre en efectiu.
Portar al dia una llibreta de despeses.
Fer per un mateix les reparacions de la llar.
Renunciar al cotxe o comprar-ne un de segona mà.
Utilitzar el transport públic o compartir el vehicle amb els companys de treball.
Viure el més a prop del treball, de manera que es pugui menjar a casa i anar i venir caminant.
Organitzar-se el treball per fer 30 hores o quatre dies per setmana,
Deixar de fumar.
Perdre pes.
Reduir l'estrès tot el que es pugui.
No portar rellotge si un no ho necessita.
Fer-se soci de la biblioteca per no haver de comprar, en el possible, llibres ni revistes.
Sortir de compres només quan sigui necessari, i comparar els preus amb altres botigues.
Comprar roba i mobles de segona mà.
En general renunciar a despeses supèrflues.
Estiuejar en un càmping mentre es lloga la casa pròpia.
Els beneficis
Aquest nou estil de vida provocaria en cada un de nosaltres, i en l'entorn, tota una gamma de beneficis molt desitjables i necessaris. Per exemple: passar més temps amb la família i els amics, participar en activitats voluntàries d'ajuda, treballar en desenvolupar les potencialitats pròpies, es desperta un sentiment de connexió amb la terra i la natura, creix la preocupació per la justícia social, el consum es fa de forma més responsable i boicotejant les marques poc ètiques, es genera una preferència pels aliments menys processats i més naturals, la vida es fa més senzilla en no acumular possessions innecessàries, es tendeix a buscar un mitjà de vida que alhora contribueixi al benestar del món, cobren menys importància els rols sexistes, i hi ha un despertar a les formes no verbals de comunicació com ara la mirada, les abraçades, el silenci ...

Si tot això fos cert, estaríem davant d'una de les solucions possibles amb vista a enfrontar molts dels complicats mals generats pel nostre estil de vida. No perdem de vista el downshifting!



Blas Cubells Villaba

http://www.blascubells.com

I tot això sense passar per l'IKEA que posa aquell anunci de: no es més qui més te sino qui menys necessita.

Sí, crec que ja n'hi han molts que s'ho han hagut de plantejar. Lo fotut es quan ja has de renunciar a coses veritablement necessàries...