Vull somiar el demà (Lluis Llach)

Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d’un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.

Tot el que m’heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m’empeny a cantar.

No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d’un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l’arc que em tensa
tant el temps com l’esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L’arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m’acull dia i nit.

Cap vell encís
no m’és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m’empeny
vers l’horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d’ “estrès”
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d’estimar.

Si arribeu en la vida
mes lluny de on pugui arribar
Moriré molt gelós
d'el que m'haureu avançat
Que no em podre resignar
a no ser el millor vianant
L'atleta mes fornit
i el mes frondós amant
I no em volgueu consolar
Només digueume si de cas
Tot alló qu'hagueu vist
I jo no podré mirar
La fondaria dels rius
qu 'els meus peus no mullarán
La fragancia del cos
que no podré estimar
La inmensitat d'un cel
en el que mai no he volat
Les espurnes d'un foc
que no m'haurán cremat
Les barques que la mar
no podré marinar
No no em doneu consol,
no em podreu consolar
I perque se que vosaltres
anireu mes lluny que jo
Estic gelós i content
Molt gelós i content
De la sort qu' heu tingut,
De la sort que tindreu
Que tanmateix se que mai
no he estat fornit atleta
Ni tant sols digne amant

Hola bon dia jo no dic bona nit , pues las nits sempre son iguals. pero els dies sempre son diferens, tenen mes color almens permi, anar al carre ha veure ala jen o ve al sol, es
mitja vida. adeu-siau fins unaltra,
esteu mol apagats.