Absolta la dona que va a matar el seu marit a Tafalla

La mujer acusada de matar a su marido en noviembre de 2009 en Tafalla ha sido declarada absuelta. El magistrado ha dado a conocer esta decisión tras escuchar el veredicto del jurado popular.

Los nueve miembros que componen el jurado no han dado por probado ningún hecho delictivo. El cuestionario que les había entregado el juez recogía cuatro posibilidades: homicidio, homicidio con dolo eventual, homicidio imprudente y accidente fortuito, y ninguno de los cuatro ha sido considerado probado, motivo por el cual la mujer ha sido absuelta.

Al escuchar el veredicto del jurado, los familiares de la acusada se han abrazado y se han escuchado gritos de alegría. El Ministerio fiscal pedía once años de prisión para la mujer por un delito de homicidio, por haber matado a su marido clavándole un cuchillo.

En la primera jornada del juicio, la mujer afirmó que no quiso hacer daño a su esposo, "sólo que supiera que no iba a soportar más palizas", e insistió en que había sufrido malos tratos físicos y psicológicos durante su matrimonio. Según relató, el día de los hechos, durante la discusión que derivó en la muerte del hombre, "él se cayó encima del cuchillo" que ella tenía en la mano, sin que ella quisiera matarle.


http://www.europapress.es/navarra/noticia-absuelta-mujer-acusada-matar-marido-tafalla-20101027152711.html

Possiblement aquesta dona ha estat molt maltractada però quan he vist el circ que s'ha montat a la tele he tancat perquè encara sortia ella com una heroina i això no es aixi.

Ho he trobat fastigós que damunt tothom fent-li la gara gara.

Ara que no em veu el lector. Vaig a contestar.

Jo m'imagino que si li han fet un judici, amb les seves proves, els seus testimonis i tot el que la l eiexigeix, i l'han declarat innocent, serà poque és algun cas clar, de defensa pròpia.
No crec que això siginifique, que queda oberta la veda per poder matar marits impunement.
Ningú ha de fer justícia pel seu compte, aixo ho tinc molt clar. Però digau-me, si estiguesiu fartes de rebre pallisses, en algun moment donat, no intentarieu defensar- vos, amb ungles, i dents i amb un ganivet si tinguéssiu a prop per salvar la vostra vida?

Si una dona ha de defensar-se d'un home sol amb les seves mans, está perduda a menys que sàpiga arts marcials. Perquè la força bruta d'un home, no hi ha dona normal que pugui aturar-la només amb les seves mans.
Si algú molt més fort que vosaltres us ataca, és llògic agafar qualsevol cosa per defensar-se.
Altra cosa es qeu li hages clavat el ganibet mentres dormia i no per defensar-se.

Ningú hauria de matar a ningú, siguin homes o dones en això estem tots d'acord. i si els famaliars recorren la sentència i surt que és culpable que compleixi la seva condemna, però de moment un judici l'ha declarat innocent i això és el que a mi em val fins ara.

Està clar que pendres la justícia pel seu compte no és la solució, perquè imagina't que també sortissin a assassinar o maltractar tots els germans i pares de les dones maltractades i assassinades per les seves parelles. Això seria un caos.
D'altra banda, saps que la majoria de dones assassinades, ho són quan estan en tràmits del divorci o ja estan divorciades i amb les ordres d'allunyament que la mayria dels homes no compleixen.

És molt trist que una relació que va ser en el seu dia d'amor acabi d'aquesta manera. Això no hauria de passar mai. Però la veritat no se perque passa, no se com dues persones poden arribar a exercir la violència fi fins a la mort. i ja no parlo només de parelles sinó de cconsevol relació. Perqeu per desgracia pasa tambe entre pares i fills, entre germans , entre amics.

La ràbia continguda deu ser terrible. Jo crec que si m'hagués de defensar agafaria el primer trasto que em vingués a les mans, però com no es el cas no ho puc dir el que faria. Potser m'hi hauria tornat a la primera bofetada i la cosa hauria acabat amb una estomacamenta de nassos primer i desprès al jutjat.

El que jo no aprovo de cap manera es que converteixin aquesta dona en una heroína. Ho trobo horrorós. Hauria d'estar amb el cap cot i a casa i no ventilant tot plegat com si l'assassinat fos un triomf. Fatal tota la farsa mediàtica. Sembla que això portarà a més a fer el mateix: s'ha obert la veda?

Jo no dic que la majoria els divorcis acabin en mort, ni molt menys, sol dic que les morts de moltes dones si que coincideixen amb els divorcis que no és el mateix, i que moles dones de le maltractades no de les que no ho son, tenen por de acabar mortes.
Un home maltractador no es queda tan tranquil, quant la dona el vol abondonar.
Isona:
Jo no he vist la notícia, el únic que sé, de cas, és només pel que he llegit en aquest panell.
Però si l' estan conbertint en una heroïna em sembla demencial.

Jo és que penso que si algú et dóna pallisses contínuament, tens més possibilitats de que et mate d'un cop.
Però si, totalment d'acord, en que no són ni els cops, ni les ganivetades la solució a res.
El millor és un divorci.
No hi ha cap necessitat ni de maltractar a ningú ni de matar ningú.