Museu etnogràfic de Ripoll

Panter 14/10/10, 05:44 am

Museu etnogràfic de Ripoll

El Museu Etnogràfic de Ripoll té el seu origen en el primer quart del segle XX, quan Tomàs Raguer i un grup de col.laboradors van començar a recollir tota mena d'objectes, llavors encara usuals, conscients que el món canviava i que oficis, tradicions i costums seculars de les comarques pirinenques es trobaven en un retrocés que podia significar el primer pas cap a la seva desaparició de la vida quotidiana.

Escala d'accés al museu

L'edifici
El museu es troba situat a la part superior de l'antiga església de Sant Pere, d'origen romànic, consagrada l'any 890 i posteriorment ampliada en estil gòtic.

El Museu
Inaugurat el 1929 amb quatre sales dedicades a costumari dels pastors, de la pagesia, el ferro i indumentària i ceràmica. Després de successives ampliacions, actualment consta de 13 sales que ocupen un espai de 1000 m2.

Sala 1: Records històrics del Ripollès
Aquesta sala conté objectes de valor sentimental i històric de la vila de Ripoll i la seva comarca, procedents d'entitats religioses, polítiques, culturals, esportives i recreatives que en un altre temps havien tingut una vida intensa. També hi ha material militar, fotografies, segells, timbres i paper moneda d'entitats oficials.

Sala 2: Els pastors
Aquesta sala conté objectes d'art popular produïts pels pastors treballant la fusta: collarets, tasses, culleres, forquilles, etc. Una col lecció de esquelles de diversos tipus i formes i un diorama sobre la pastura completen la sala.

Sala 3: Pagesia, mobiliari, indumentària i infància
Eines agrícoles, aixovar domèstic del pagès, mobiliari, monedes i medalles, una vitrina amb un recull de nius i ous d'ocells de la comarca i una vitrina dedicada a la barretina configuren aquesta sala.

Sala 4: Els clavetaires
Derivada de la farga catalana, la producció de claus a Ripoll en els segles XVII al XIX va tenir un caràcter plenament industrial. La sala conté la representació de la botiga d'un clavetaires . Al segle XVIII hi havia un centenar de tallers com aquest a Ripoll.

Sala 5: La prehistòria a la comarca del Ripollès
Conté material procedent de la comarca des del paleolític inferior fins a l'època romana.

Sala 6: L'artesania del ferro
La metal lúrgia ha estat des de l'Edat Mitjana la ocupació preponderant dels ripollesos. Paral.lelament a les dues grans manufactures-armes de foc portàtils i claus-es treballaven artesanalment obres de forja amb un cert aspecte artístic. En aquesta estada es poden contemplar picaportes, panys, lers, ganivets, reixes, trampes, etc.

Sala 7: Les eines agrícoles
Quan durant el segle XIX la farga va ser substituïda pel nou procediment siderúrgic-l'alt forn-La Farga Casanova de Campdevanol, va ser l'última de Catalunya que va deixar de funcionar; La seva producció es va orientar cap a la forja en lloc de la metal lúrgia. Produïa uns cinc-cents tipus diferents d'eines agrícoles adaptant la seva producció a les necessitats i peculiaritats de totes les regions de la península, el Rosselló i el nord d'Àfrica.

Sala 8: La farga catalana
La farga (farga) catalana va ser un mètode siderúrgic famós que, en el seu temps va donar a Catalunya superioritat a la obtenció del ferro. Des de l'Edat Mitjana fins a finals del segle XIX els països d'Europa occidental-França, Alemanya, Àustria, Itàlia, etre d'altres-aconseguien ferro mitjançant aquest sistema conegut universalment com "procediment català" o "farga catalana". Els tres elements indispensables, el mineral, el carbó i l'aigua es trobaven en abundància a la comarca, tal com ho il.lustren les vitrines on es presenta àmplia informació del seu funcionament. Destaca el gran martinet, Reproduït en part amb peces autèntiques i que té per marc una de les torres de la muralla del segle XIV.

Sala 9: Records històrics del monestir de Ripoll
Aquí podem trobar objectes de cerimonial litúrgic, condecoracions, segells, fotografies relacionades amb la reconstrucció. En un diorama interactiu es veuen les possessions del monestir a l'Edat Mitjana. Entre altres elements destaquen el sarcòfag que va contenir les restes de Gruifré el Pilós i dues visions històriques del monestir abans de ser reconstruït: un oli de Torrescassana i una aquarel de Soler i Rovirosa.

Sala 10: Les armes de foc de Ripoll
L'habilitat dels ripollesos en el treball del ferro, va aconseguir el seu màxim esplendor durant els segles XVI, XVII, XVIII i primer terç del XIX amb la dedicació a la manufactura d'armes de foc portàtils. La indústria va donar un gran prestigi a la comtal vila, gràcies a la destresa dels artífexs ripollesos ia la bona qualitat del ferro procedent de la farga catalana, que segons els experts de l'època, era el millor d'Europa.
L'any 1781 hi havia a Ripoll 149 mestres armers i en total aquesta activitat ocupava a més de 300 persones.
La col.lecció que s'exposa és molt valuosa. Figuren una mostra dels diferents tipus sortits dels tallers de Ripoll en el transcurs de la seva existència: pistoles, escopetes, fusells, Pedernales, trabucs, etc.
Als canoners, a més d'un petit taller o botiga, els era indispensable una instal lació o aparell mogut per la força hidràulica per barrinats. Aquest aparell era conegut com "Cargol de barrinar canons".
Una reproducció del "cargol" ripollès del segle XVII es pot contemplar en el diorama annex a les nits.

Sala 11: Vidre, ceràmica, coure i llauna
En aquesta sala destaquen les rajoles dels segles XVII, XVIII i XIX anomenats dels oficis. Ripoll només va produir ceràmiques més senzilles de les que hi ha una representació.
Les recopilacions d'objectes de coure contenen estalvis, palmatòries, llanternes, perols, brasers, càntirs, bateria de cuina, etc. Entre els treballs en llauna, de caràcter ornamentals i religiós principalment, sobresurten les gerros destinades a guarnir altars de santuaris i ermites.

Sala 12: Els teixits de llana i el cànem
Abans de la relativament moderna introducció del cotó, els teixits eren fabricats exclusivament amb llana i cànem, úniques matèries primeres tèxtils existents a la comarca. La filatura, tant de llana com del cànem, era un treball casolà que efectuaven les dones. Obtingut el fil, era portat els filadors establerts a la vila. Eren especialitzats: els havia de llana i de cànem.
En aquesta sala es pot contemplar una botiga d'un teixidor on figura un teler autèntic, del segle XVII i XVIII, amb els corresponents estris complementaris.
A les vitrines, juntament amb els accessoris necessaris per al treball del cànem, hi ha mostres de llençols, cobrellits, camises, tovalloles i mitjanes.

Sala 13: Costumari religiós
Els objectes recollits en aquesta sala evoquen diverses manifestacions de la devoció popular. Sobresurten els ex-vots, també anomenats retablones, figures de cera, ciris i ferradures.
Dins d'una vitrina circular podem admirar el humeral de Sant Eudald, preciós teixit de seda hispà-àrab del segle XIII, procedent de Granada, que es va descobrir dins de l'urna que conté les relíquies del sant, patró de Ripoll.