Últimos temas
Monestir de Santa Maria de Ripoll
3 participantes
Pàgina 1 de 1
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 01:59 am
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un monestir benedictí situat a la localitat de Ripoll, Catalunya. És una de les millors mostres de l'art romànic de la zona.
Història
El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.
Guifré va deixar el seu fill Radulf a càrrec del monestir, perquè fos criat i educat segons les normes monàstiques. Radulf va ser anys més tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell. Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva filla Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i va prosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i 1032.
Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d'escrits. A mitjan segle X el monestir contava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduïen en el monestir dins l'scriptorium. L'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíblia de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia del text sagrat. Aquí es va escriure també a finals del segle XIII la Gesta Comitum Barcinonemsusm que està considerada com la primera història de Catalunya.
Oliba va ser també l'encarregat d'expandir els dominis de Santa Maria gràcies a la creació de nous monestirs com el de Montserrat o el de Sant Martí del Canigó.
Vista del campanar del monestir
A partir de l'any 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar fins l'any 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent el principal centre religiós de Catalunya fins al segle XV en el qual inicia un lent declivi que comença amb la pèrdua del control sobre el monestir de Montserrat l'any 1402.
El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar la comarca del Ripollès. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de Mercalli va ser un dels més intensos soferts a la història de Catalunya. Va destruir completament un dels campanars del monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic.
Interior del monestir
Atac i destrucció de l'Abadia
El 1833 va esclatar la Primera Guerra Carlina; els principals focus de la revolta carlina es bastiren al País Basc i al Maestrat (País Valencià), mentre a Catalunya diverses partides carlines clamaven a la insurrecció contra el govern de Madrid.
Davant la necessitat de tropes per reprimir la rebel·lió el capità general de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín entregà armes a la «Milicia Urbana» i amb elements radicals de Barcelona organitzà un cos franc de voluntaris anomenat «Tiradores de Isabel II»,[1] amb els quals sortí a la muntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials que comandava aquella turba del «batallon de voluntarios» era el jove cadet Joan Prim i Prats;[2] la duríssima repressió que s'estengué per les comarques interiors de Catalunya li valgué al capità general Llauder que a Madrid el nomenessin ministre de la Guerra. Dimitit pocs mesos després, retornà a Catalunya disposat a acabar definitivament amb les partides carlines del Ros d'Eroles, de Benet Tristany, d'en Ne, d'en Boquica i del Llarg de Copons. El 7 d'abril de 1835 el governador de Vic ordenà a la «Milicia Urbana» atacar a una partida carlina, però la milicia fou durament derrotada a Sant Sadurní de Sovelles en el camí de Berga a Ripoll. El juny del 1835 el comandant del «Batallón de Tiradores de Isabel II» José Rodriguez ordenà ocupar Ripoll amb 600 homes i destinà al subtinent Joan Prim a combatre les partides carlines d'en Cames crues i del Garbat de Guissona a la zona de Viladrau.[3] El 25 de juliol del 1835 el govern de Mendizàbal promulgà reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus béns per pagar el deute públic del govern espanyol, mentre a Barcelona després d'una corrida de toros[4] els elements més fanàtics i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la bullanga que cremà diversos monestirs de la ciutat.
Història
El monestir va ser fundat l'any 880 pel comte Guifré el Pilós. La seva missió era la de repoblar les valls del riu Ter i ampliar les seves possessions cap a la Cerdanya i Ponts. La primera consagració de l'església va tenir lloc el 20 d'abril de 888 i es va decidir dedicar l'església a la advocació de Santa Maria.
Guifré va deixar el seu fill Radulf a càrrec del monestir, perquè fos criat i educat segons les normes monàstiques. Radulf va ser anys més tard abat de Ripoll i bisbe d'Urgell. Poc després, Guifré va fer una cosa semblant amb la seva filla Emma per qui va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses, proper al de Ripoll. El monestir va créixer i va prosperar ràpidament. Va ser consagrat de nou el 935, 977 i 1032.
Santa Maria de Ripoll va ser un important centre cultural, en part gràcies a la seva col·lecció d'escrits. A mitjan segle X el monestir contava amb 66 manuscrits. El 1008 ja eren 121 que es van convertir en 246 a la mort de l'abat Oliba el 1046. La majoria d'aquests manuscrits es copiaven i reproduïen en el monestir dins l'scriptorium. L'exemplar més valuós de la col·lecció és el conegut com la Bíblia de Ripoll amb nombroses il·lustracions i una sèrie de textos introductoris que la converteixen en una espècie d'enciclopèdia del text sagrat. Aquí es va escriure també a finals del segle XIII la Gesta Comitum Barcinonemsusm que està considerada com la primera història de Catalunya.
Oliba va ser també l'encarregat d'expandir els dominis de Santa Maria gràcies a la creació de nous monestirs com el de Montserrat o el de Sant Martí del Canigó.
Vista del campanar del monestir
A partir de l'any 1070 el monestir va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, dependència que va durar fins l'any 1169. Santa Maria de Ripoll va continuar sent el principal centre religiós de Catalunya fins al segle XV en el qual inicia un lent declivi que comença amb la pèrdua del control sobre el monestir de Montserrat l'any 1402.
El 2 de febrer de 1428, un fort terratrèmol va assolar la comarca del Ripollès. El sisme, d'intensitat IX a l'escala de Mercalli va ser un dels més intensos soferts a la història de Catalunya. Va destruir completament un dels campanars del monestir i va deixar la resta de l'edifici molt afectat. Les parts deteriorades es van reconstruir seguint un estil gòtic.
Interior del monestir
Atac i destrucció de l'Abadia
El 1833 va esclatar la Primera Guerra Carlina; els principals focus de la revolta carlina es bastiren al País Basc i al Maestrat (País Valencià), mentre a Catalunya diverses partides carlines clamaven a la insurrecció contra el govern de Madrid.
Davant la necessitat de tropes per reprimir la rebel·lió el capità general de Catalunya Manuel de Llauder i de Camín entregà armes a la «Milicia Urbana» i amb elements radicals de Barcelona organitzà un cos franc de voluntaris anomenat «Tiradores de Isabel II»,[1] amb els quals sortí a la muntanya per acabar amb el carlisme. Un dels oficials que comandava aquella turba del «batallon de voluntarios» era el jove cadet Joan Prim i Prats;[2] la duríssima repressió que s'estengué per les comarques interiors de Catalunya li valgué al capità general Llauder que a Madrid el nomenessin ministre de la Guerra. Dimitit pocs mesos després, retornà a Catalunya disposat a acabar definitivament amb les partides carlines del Ros d'Eroles, de Benet Tristany, d'en Ne, d'en Boquica i del Llarg de Copons. El 7 d'abril de 1835 el governador de Vic ordenà a la «Milicia Urbana» atacar a una partida carlina, però la milicia fou durament derrotada a Sant Sadurní de Sovelles en el camí de Berga a Ripoll. El juny del 1835 el comandant del «Batallón de Tiradores de Isabel II» José Rodriguez ordenà ocupar Ripoll amb 600 homes i destinà al subtinent Joan Prim a combatre les partides carlines d'en Cames crues i del Garbat de Guissona a la zona de Viladrau.[3] El 25 de juliol del 1835 el govern de Mendizàbal promulgà reial decret que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'expropiació dels seus béns per pagar el deute públic del govern espanyol, mentre a Barcelona després d'una corrida de toros[4] els elements més fanàtics i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la bullanga que cremà diversos monestirs de la ciutat.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 02:17 am
Santa Maria de Ripoll deprés de l'atac de 1835
Santa Maria de Ripoll deprés de l'atac de 1835
Arribaren a Ripoll les notícies del moviment revolucionari i dels saquejos dels convents del 25 de juliol de 1835.[5] Els homes del destacament dels «Tiradores de Isabel II» frisaven per unir-se al moviment revolucionari de Barcelona, d'on procedien la majoria,[6] però alerat d'això, el comandant Tomás Metzquez els envià cap a Berga amb la promesa que després podrien anar cap a Barcelona. El 6 d'agost del 1835 el capità general Manuel Llauder sortí de Vic i fou notificat del «estado de indisciplina y conmoción en que se hallaba el batallón dé tiradores de Isabel II que guarnecía á Ripoll».[7] Arribats els «Tiradores» a Berga, el governador de la ciutat els ordenà anar a combatre a Alpens contra els carlins,[5] enlloc de permetre'ls unir-se a la bullanga revolucionària de Barcelona; rebutjaren les ordres i frustats per no poder participar en els saquejos de Barcelona retornaren a Ripoll.[5] El matí del diumenge 9 d'agost del 1835[5] l'exaltat destacament de «Tiradores» entrava a la vila sota crits revolucionaris i exhortant a la crema del monestir; els monjos es a temeren el pitjor i començaren a preparar-se per si calia defensar el monestir, sent recolzats pels ripollesos i àdhuc, per la «Milicia Urbana» de Ripoll.[8] Embriagats després de dinar, els «Tiradores» sortiren a patrullar per la vila, i a les dues de la tarda, en sentir com el campanar tocava a vespres, s'alçà el crit: «los facciosos escalan el monasterio!».[8]
Seguiren l'assalt a les dependències del monestir, on els «Tiradores» assassinaren a dos monjos, Joan de Ros i Manuel de Llisach,[9] i capturaren al domer Ignasi Brusi, que fou salvat per la interposició d'un membre de la «Milicia Urbana».[10] Malgrat això, els «Tiradores» es lliuraren al saqueig del temple, estassaren les santes imatges dels altars, esmicolaren l'estàtua de Sant Benet, destrossaren l'òrgan, esquinçaren les pintures i robaren els càlzes sacres, els llantons i els canalòbres; enmig de la destrucció els objectes de plata i d'or foren destriats, mentre la resta, ignorants del seu valor, fou amuntegada en piles.[10]
Els «Tiradores de Isabel II» es fixaren després en la solitàri urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV «el Sant»;[11] s'amuntegaren sobre ella, la profanaren, en treieren el cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona,[11] el cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims d'haver expulsat el jou sarraï de Catalunya i de propagar la fe catòlica. Fou trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera.[11]
Encengueren les teies i al crit de «visca la llibertat!» calaren foc als altars i als objectes sagrats que havien despreciat, llençant a les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer IV;[11] la resta de «Tiradores» rebentaren els mil·lenaris sarcòfags dels antics abats del monestir, abocaren per terra les seves restes mortals, i també les llençaren a la foguera. Veient el desastre, alguns vilatans de Ripoll s'arriscaren a salvar allò que varen poguer;[12] d'entre aquests es destacà el jove metge Eudald Raguer, que amb l'ajut d'altres pogueren salvar les restes de Ramon Berenguer III i d'altres antics prohoms del monestir. Ja entrada la nit, el fum asfixiant i les flames feren que la turba laica sortís de l'església; però quan semblava que ja havien satisfet les seves ànsies de saqueig i destrucció, havent lliurat a les flames l'abadia catòlica fundada mils anys enrera per Guifré el Pilós, s'alçà d'entre ells un nou crit: «al archivo! al archivo! a quemar el archivo!».[13] La biblioteca de Santa Maria de Ripoll, bressol de Catalunya, receptacle d'un mil·leni d'història, custodi de centenars de cròniques, manuscrits, còdexs i homilies catalanes que dataven dels temps de l'Abat Oliba, fou brutalment incendiada mentre es cridaven proclames progressistes i càntics revolucionaris.
Santa Maria de Ripoll deprés de l'atac de 1835
Abandonament
Incendiat i arrasat, el decret de l'exclaustració de 1835 obligà a l'arxiver Fra Roc d'Olzinelles i la resta de monjos a abandonar el monestir. L'edifici a poc a poc es va anar esfondrant: el 1847 va desaparèixer una part del claustre; i el 1856 la torre del palau abacial. A més, el palau abacial i d'altres edificis monacals van ser considerats com pedrera i les seves pedres van ser venudes a particulars
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 02:35 am
Restauració
El 1886 el bisbe de Vic Josep Morgades va iniciar la reconstrucció del cenobi, que fou finançada en gran part per les aportacions particulars dels feligresos. L'1 de juliol del 1893[14] es consagrà de nou la basílica, i la tarda d'aquell mateix dia es féu la traslació processional de les restes del antics comtes de Barcelona i del abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué procedir així amb el comte Ramon Berenguer IV, perquè les seves despulles mortals havien desaparegut per sempre durant l'atac i el saqueig del 1835; davant d'aquest fet els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi (monument commemoratiu) per «honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venideres les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant»[14] i també acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió de les Ordes militars per la qual les «ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV».[15]
La restauració, no obstant això, va canviar notablement l'aspecte original de l'edifici ja que l'arquitecte va afegir alguns elements inexistents en l'original com un cimbori o una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals.
Protecció
El 1931 el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat Monument Històric-Artístic.
L'edifici
L'església que es conserva avui en dia va ser construïda gràcies a dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Radulf i l'abat Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis acabada amb un sostre de fusta. L'església té unes dimensions de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcció va finalitzar el 977.
Oliba va ser l'encarregat d'afegir a l'església un transsepte i set absis; va ordenar també obrir la cripta i va emmarcar l'entrada amb un pòrtic decorat amb dos campanars a cadascun dels costats. Les obres d'ampliació de l'abat Oliba van acabar el 1032. La reconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de l'església de cinc a tres.
El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis es va iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins a principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars amb capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells té un dibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica als temes quotidians.
El pòrtic, d'aproximadament un metre de grossor, està compost per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església. Va quedar molt deteriorat amb els incendis ocorreguts després de la exclaustració. No obstant això, és una bella peça representativa de l'art romànic català. A pesar de la complexitat del conjunt d'imatges que el componen, la representació de les mateixes és d'una notable senzillesa.
Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll
La part frontal d'aquest pòrtic està coberta per un relleu realitzat a mitjan segle XII. Està dividit en set franges horitzontals. En el centre es troba un pantocràtor i al seu al voltant es poden veure els símbols dels quatre evangelistes. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics així com la representació dels set pecats cabdals.
El pòrtic està flanquejat per dues estàtues, pràcticament destruïdes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al voltant d'elles es mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l'any.
Tombes comtals
Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i d'alguns comtes de Barcelona.
Guifré I el Pelós, comte de Barcelona (sepulcre modern)
Ramon Berenguer III el Sant, comte de Barcelona (sepulcre del s. XII)
Ramon Berenguer IV el Gran, comte de Barcelona (és un cenotafi: les restes es perderen el 1794 i amb l'incendi de 1835)
Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de l'abat Oliba (sepulcre modern)
Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pelós, bisbe d'Urgell i abat de Ripoll
El 1886 el bisbe de Vic Josep Morgades va iniciar la reconstrucció del cenobi, que fou finançada en gran part per les aportacions particulars dels feligresos. L'1 de juliol del 1893[14] es consagrà de nou la basílica, i la tarda d'aquell mateix dia es féu la traslació processional de les restes del antics comtes de Barcelona i del abats del monestir de Santa Maria de Ripoll que s'havien pogut salvar de la destrucció. No es pogué procedir així amb el comte Ramon Berenguer IV, perquè les seves despulles mortals havien desaparegut per sempre durant l'atac i el saqueig del 1835; davant d'aquest fet els cavallers catalans del capítol de Barcelona de l'Orde de Sant Sepulcre acordaren pagar un cenotafi (monument commemoratiu) per «honorar la memòria del comte de Barcelona i recordar a les generacions venideres les virtuts que al comte li meresqueren l'apel·latiu de Sant»[14] i també acordaren que es consignés una làpida recordant la Cessió de les Ordes militars per la qual les «ordes militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital i del Temple cediren el dret que els pertanyia a posseir el regne d'Aragó en virtut del testament d'Alfons I el Bataller, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV».[15]
La restauració, no obstant això, va canviar notablement l'aspecte original de l'edifici ja que l'arquitecte va afegir alguns elements inexistents en l'original com un cimbori o una sèrie de columnes que serveixen de separació de les naus laterals.
Protecció
El 1931 el monestir de Santa Maria de Ripoll va ser declarat Monument Històric-Artístic.
L'edifici
L'església que es conserva avui en dia va ser construïda gràcies a dos dels principals abats de Ripoll: l'abat Radulf i l'abat Oliba. Arnulf va ordenar construir una església de cinc naus amb cinc absis acabada amb un sostre de fusta. L'església té unes dimensions de 60 m de llarg per 40 d'ample. La construcció va finalitzar el 977.
Oliba va ser l'encarregat d'afegir a l'església un transsepte i set absis; va ordenar també obrir la cripta i va emmarcar l'entrada amb un pòrtic decorat amb dos campanars a cadascun dels costats. Les obres d'ampliació de l'abat Oliba van acabar el 1032. La reconstrucció realitzada el 1830 va reduir les naus de l'església de cinc a tres.
El claustre consta de dos pisos. La construcció del primer pis es va iniciar al voltant dl 1180 encara que no es va acabar fins a principis del segle XV. El pis superior es va edificar entre els segles XV i XVI. Està format per tretze arcs semicirculars amb capitells inspirats en l'estil corinti. Cadascun dels capitells té un dibuix original amb temes que van des de la mitologia clàssica als temes quotidians.
El pòrtic, d'aproximadament un metre de grossor, està compost per una sèrie de blocs de pedra adossats a la paret de l'església. Va quedar molt deteriorat amb els incendis ocorreguts després de la exclaustració. No obstant això, és una bella peça representativa de l'art romànic català. A pesar de la complexitat del conjunt d'imatges que el componen, la representació de les mateixes és d'una notable senzillesa.
Planta del monestir de Santa Maria de Ripoll
La part frontal d'aquest pòrtic està coberta per un relleu realitzat a mitjan segle XII. Està dividit en set franges horitzontals. En el centre es troba un pantocràtor i al seu al voltant es poden veure els símbols dels quatre evangelistes. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics així com la representació dels set pecats cabdals.
El pòrtic està flanquejat per dues estàtues, pràcticament destruïdes, dedicades a Sant Pere i Sant Pau. Al voltant d'elles es mostren diverses escenes de la vida dels apòstols. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l'any.
Tombes comtals
Al monestir hi ha les restes mortals d'alguns comtes de Besalú i d'alguns comtes de Barcelona.
Guifré I el Pelós, comte de Barcelona (sepulcre modern)
Ramon Berenguer III el Sant, comte de Barcelona (sepulcre del s. XII)
Ramon Berenguer IV el Gran, comte de Barcelona (és un cenotafi: les restes es perderen el 1794 i amb l'incendi de 1835)
Bernat Tallaferro, comte de Besalú i germà de l'abat Oliba (sepulcre modern)
Radulf de Barcelona, fill de Guifré el Pelós, bisbe d'Urgell i abat de Ripoll
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 02:55 am
Absis del monestir
Tomba de Guifré I
Tomba de Ramon Berenguer III
Tomba de Ramon Berenguer IV
Tomba de Bernat Tallaferro
També s'hi enterraren, però se'n desconeix en quina part, els comtes de Barcelona:
Sunyer I
Miró I
Berenguer Ramon I, el Corbat
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Joan 12/10/10, 01:29 pm
Quina història més bonica i captivadora la d'aquest monestir ! En un temps qe vaig fer de comercial, cada vegada que parava a Ripoll m'era obligat visitar-lo. Em donava la sensació que el no fer-ho quedava com un català renegat.
Joan- Nombre de missatges : 745
Fecha de inscripción : 04/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Isona77 12/10/10, 04:05 pm
Es que Ripoll sempre ha sigut i serà el bressol de Catalunya... 
Gracies Carme. Es bonic llegir la història del propi pais doncs hi han coses que desconeixia.
Gracies Carme. Es bonic llegir la història del propi pais doncs hi han coses que desconeixia.
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 10:23 pm
La Portada
Cap a la meitat del segle XII ressorgeix a Ripoll un nou moviment artístic amb motiu de la construcció de la portada. Emplaçada a l'entrada del temple i flanquejada per les dues torres del campanar, la portada és un cos rectangular de 11,60 x 7,25 x 0,98 m. que s'assembla un arc de triomf. Al centre, set arcs concèntrics sostinguts per columnes i muntants a bisell, profusament decorats amb frisos representant escenes històriques i legòriques inspirades en llibres sagrats, emmarquen el buit de la porta.
La Bíblia en pedra
La bellesa, grandiositat i profusió dels relleus, inspirats en els llibres del Gènesi, l'Èxode, dels Reis, dels profetes Jonas i Daniel, dels Fets dels Apòstols i l'Apocalipsi, mereixen qualificar aquesta obra escultòrica, capital en el romànic català, com una veritable "Bíblia en pedra".
Els set registres
La portada es troba dividida en set registres o franges horitzontals. Al centre del fris superior de la portada (setè registre), la figura de l'Omnipotent, Pantocràtor, assegut en un tron enmig de angeles i aclamat pels ancians de l'Apocalipsi, presideix les batalles, homenatges i vicissituds del poble d'Israel, que es desenvolupen en cada un dels sis registres inferiors.
En el sisè registre el Lleó de Sant Marc i el toro de Sant Lluc al costat de sengles grups de sants amb el cap aixecat mirant cap al Senyor. La part esquerra del cinquè registre representa escenes de Salomó, la seva proclamació com a Rei, el Judici pel nen i el nomenament de David com el seu successor. A la part dreta les escenes del llibre de l'Èxode en què Moisès condueix al seu poble a la terra promesa, la pluja de perdius, la recollida del Mann i el pas pel mar Roig.
Escenes de la batalla de Rafidim on Josuè venç a amalequites i escenes del trasllat de l'Arca de l'Aliança componen la part dreta i esquerra del quart registre. El rei David amb ceptre i corona envoltat de músics que lloen el Senyor a l'esquerra del tercer registre mentre que la dreta l'ocupa la figura de Crist lliurant les taules de la Llei a Moisès. El segon registre representa les visions de Daniel. El sòcol conté representacions dels pecats capitals i figures de serps, lleons i animals fantàstics.
Les arquivoltes
Les set arquivoltes sostingudes per columnes i muntants a excepció de la cinquena que descansa sobre les figures de Sant Pere i Sant Pau contenen escenes del Nou Testament, motius de temes vegetals i representacions del calendari que escenifiquen escenes de la vida a través de les labors del camp.
Cap a la meitat del segle XII ressorgeix a Ripoll un nou moviment artístic amb motiu de la construcció de la portada. Emplaçada a l'entrada del temple i flanquejada per les dues torres del campanar, la portada és un cos rectangular de 11,60 x 7,25 x 0,98 m. que s'assembla un arc de triomf. Al centre, set arcs concèntrics sostinguts per columnes i muntants a bisell, profusament decorats amb frisos representant escenes històriques i legòriques inspirades en llibres sagrats, emmarquen el buit de la porta.
La Bíblia en pedra
La bellesa, grandiositat i profusió dels relleus, inspirats en els llibres del Gènesi, l'Èxode, dels Reis, dels profetes Jonas i Daniel, dels Fets dels Apòstols i l'Apocalipsi, mereixen qualificar aquesta obra escultòrica, capital en el romànic català, com una veritable "Bíblia en pedra".
Els set registres
La portada es troba dividida en set registres o franges horitzontals. Al centre del fris superior de la portada (setè registre), la figura de l'Omnipotent, Pantocràtor, assegut en un tron enmig de angeles i aclamat pels ancians de l'Apocalipsi, presideix les batalles, homenatges i vicissituds del poble d'Israel, que es desenvolupen en cada un dels sis registres inferiors.
En el sisè registre el Lleó de Sant Marc i el toro de Sant Lluc al costat de sengles grups de sants amb el cap aixecat mirant cap al Senyor. La part esquerra del cinquè registre representa escenes de Salomó, la seva proclamació com a Rei, el Judici pel nen i el nomenament de David com el seu successor. A la part dreta les escenes del llibre de l'Èxode en què Moisès condueix al seu poble a la terra promesa, la pluja de perdius, la recollida del Mann i el pas pel mar Roig.
Escenes de la batalla de Rafidim on Josuè venç a amalequites i escenes del trasllat de l'Arca de l'Aliança componen la part dreta i esquerra del quart registre. El rei David amb ceptre i corona envoltat de músics que lloen el Senyor a l'esquerra del tercer registre mentre que la dreta l'ocupa la figura de Crist lliurant les taules de la Llei a Moisès. El segon registre representa les visions de Daniel. El sòcol conté representacions dels pecats capitals i figures de serps, lleons i animals fantàstics.
Les arquivoltes
Les set arquivoltes sostingudes per columnes i muntants a excepció de la cinquena que descansa sobre les figures de Sant Pere i Sant Pau contenen escenes del Nou Testament, motius de temes vegetals i representacions del calendari que escenifiquen escenes de la vida a través de les labors del camp.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 10:36 pm
Portada de Santa María de Ripoll. Vista frontal
Portada de Santa María de Ripoll. Vista frontal
Portada de Santa María de Ripoll. Vista lateral
Portada de Santa María de Ripoll. Vista de la portada iluminada
Portada de Santa María de Ripoll. Vista lateral de la portada
Portada de Santa María de Ripoll. Detalle de las arquivoltas
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 11:13 pm
Portada de Santa María de Ripoll. Detalle de las arquivoltas
Portada de Santa María de Ripoll. Lado izquierdo
Portada de Santa María de Ripoll. Lado derecho
Portada de Santa María de Ripoll. Capitel compuesto y cimacio
Portada de Santa María de Ripoll. Capitel con mantícoras afrontadas
Portada de Santa María de Ripoll. Fuste decorado con máscaras vomitando follajes
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 11:19 pm
Fechas memorables
Fundación de la Villa a finales del siglo VI, destruida por los árabes y reconstruida en el siglo IX en tiempos de Guifré el Pilós (Wifredo el Velloso).
879 Fundación del Monasterio de Santa Maria por el conde Guifré el Pilós.
888 Consagración de la iglesia de Santa Maria.
890 Consagración de la iglesia de Sant Pedro, edificio adyacente al actual monasterio.
935 Reconstrucción y nueva consagración.
977 Arnulfo, abat de Ripoll y obispo de Girona hizo consagrar una nueva iglesia.
1032 Ampliación del abat Oliba con un transepto, siete absides y dos campanarios.
1032 Formación del importante scriptorium impulsado por el abat Oliba. Su prosperidad se tradujo en numerosas fundaciones y filiales entre la que destaca la del monasterio de Santa Maria de Montserrat .
1040 Consagración del templo románico de Santa María del Catllar en la cima del monte Catllar a 1.104 m de altitud
1070 Tras un periodo de perturbaciones por abates intrusos y por intereses feudales el conde Bernat II de Besalú une el cenobio al de San Víctor de Marsella, monasterio impulsor de la reforma romana que luchaba contra la subjeción de la Iglesia al poder de los laicos.
1169 Contando el monasterio con 75 monjes rompe su dependencia de Marsella y mantiene todavía un siglo de vitalidad.
1217 Creación de Congregación Claustral Tarraconense, de la que el monasterio forma parte. A partir del siglo XIII empieza su declive a pesar de que se mantiene durante algunos siglos como el monasterio de más prestigio de la congregación.
1402 Desde mediados del siglo XIV se acentúa el estancamiento y declive a causa de la despoblación general del país y de la pérdida del Montserrat en 1402.
1428 Un terremoto derriba buena parte de uno de los campanarios.
1460 A partir de esta fecha el monasterio pasa a ser dirigido por abads comendatarios, lo que acelera su declive.
1563-1566 Los decretos del Concilio de Trento retornan la abadía a los abads regulares y se reorganiza la vida monástica, a pesar de lo cual el monasterio ya no recuperará su antiguo esplendor.
1573 Fundación del Hospital de Ripoll por el abad Climent Mai.
1653-1659 Ocupación por los franceses.
1690-1720 Nueva ocupación francesa.
1755 La Villa de Ripoll consigue tener consejo propio, aunque la dependencia del abad y del monasterio duró hasta 1811.
1822 Finalización de las obras de la iglesia de Sant Eudald, desaparecida en 1936.
1830 Se reducen a tres las cinco naves originales.
1835 Se publicado el decreto de exclaustración. Las gravísimas consecuencias de la Primera Guerra Carlista cuando dentro del movimiento revolucionario conocido como la quema de los Conventos, ocupó, profanó y quemó el monasterio y sus archivos, asesinó algunos monjes y no pudo ser reducido hasta tres días después. El estado se apropió de todos los bienes y posesiones del monasterio, que desaparecieron de Ripoll para siempre.
1839 Hacia el fin de la guerra los carlistas sitiaron la villa apoderandose de la población el 27 de mayo. El conde de España hizo quemar la villa y volar los puentes. La población se redujo en más de mil habitantes y la recuperación fué muy lenta.
1876 Llegada del ferrocarril a Ripoll.
1878 Tras un largo periodo de abandono la Diputación de Barcelona y l'Associació Catalana d'Excursions Científiques inician una campaña para la revalorización de los restos del monasterio.
1881 Edición del primer número de la revista El Ripollés, primera revista periódica de los valles del Ter y del Freser. Los primeros ejemplares fueron impresos en la imprenta de Ramón Anglada de Vic.
1882 Instalación de la red de agua potable.
1885 Construcción de la estación del tren.
1886 Se inicia la reconstrucción impulsada por el obispo de Vic Josep Morgades, se hicieron suscripciones públicas y se reclamó ayuda oficial que fué muy inferior a las aportaciones del pueblo y de entidades culturales. Durante la comida de la fiesta por la colocación de la primera piedra el Dr. Morgades coronó a Jacinto Verdaguer como poeta de Catalunya, imponiendole una corona de laurel.
1892 Instalación de la red electrica.
1893 El 1 de julio de 1893 fué consagrada solemnemente la nueva basílica con una gran fiesta que reunió personalidades eclesiásticas e intelectuales del país. La reconstrucción la dirigió el arquitecto Elías Rogent.
1915 La parte superior de la iglesia de San Pedro es cedida como Archivo-Museo Folkórico.
1931 El monasterio es declarado monumento histórico-artístico.
1931 El bibliógrafo Lambert Mata hace donacion de su biblioteca de mas de 20.000 volúmenes al Hospital de Ripoll, que posteriormente dieron lugar a la Biblioteca Municipal Lambert Mata de Ripoll.
1936-1939 Profanaciones de los despojos condales durante la guerra civil.
1962 La iglesia de San Pedro, es declarado monumento histórico-artístico de interés nacional.
1982 Colocación de la tumba de mármol de Guifré el Pilós en el extremo izquierdo del crucero.
1997 Conmemoración del XI centenario de la muerte del conde Guifré el Pilós fallecido el 11 de agosto del 897.
1999 Ripoll conmemora el año Gerbert en homenaje a Gerbert d'Orlhac, monje benedictino formado entre otros en el Monasterio de Ripoll, que en el 999 se convertiría en el papa Silvestre II.
2000 Muere Eduard Soler, notable industrial e ingeniero Ripollés. Eduard Soler fué un entusiasta de la formación tecnológica, fundó la Escuela de Formación Profesional de Ripoll y donó toda su fortuna a la Fundació Eduard Soler cuyos objetivos son la gestión de la Escuela del Trabajo del Ripollés, el Centro Tecnológico y el Centro de Iniciativas Empresariales.
2004 Ripoll conmemora el milenario de la proclamación de San Eudaldo como patrono de la villa.
2008 Ripoll conmemora el milenario del nombramiento de Oliba como abat de su monasterio.
Historia del monasterio
Los orígenes
Cuando a finales de siglo VIII el emperador Carlomagno se propuso impedir las incursiones de los musulmanes de la península a las tierras francas instauró la Marca Hispánica, mediante la creación de los nuevos condados de Rosellón, Ampurias, Besalú, Cerdanya, Ausona, Gerona y Barcelona sometidos al imperio Carolingio. Los condados de Urgel, Pallars y Ribagorza que en principio no pertenecían, a la Marca, se fueron integrando en ella.
La fundación
En el 870, Wifredo el Velloso, recibe del rey franco Carlos II el Calvo los condados de Cerdanya-Urgell y en el 878 recibe los condados de Barcelona y Girona-Besalú. En verano del 879 Wifredo decide iniciar la repoblación de las tierras centrales del país, el Ripollés, Ausona y Bergadá, despobladas a raiz de la revuelta de Aisó en los años 826 y 827. En el 879 decide proteger a una pequeña comunidad en Ripoll fundando el Monasterio, que fue confiado al sacerdote Daguí, quien fué su primer abad. Tras las improvisaciones de las primeras construcciones mandó construir el primer templo que fúe solemnemente consagrado a Santa María por Godmar, obispo de la diócesis de Ausona el 20 de abril del 888 ante la presencia del conde Wifredo y su esposa Guinedilda, quienes ofrecieron al Señor a su hijo Radulfo ingresandolo como monje y dotando al Monasterio de una considerable cantidad de bienes y posesiones necesarias para su actividad.
El segundo templo
Las leyes de la repoblación convirtieron a Ripoll en una de las zonas mas seguras de las tierras consolidadas después de la reconquista a los árabes, por lo que pronto el Monasterio adquiere un gran desarrollo y sus dependencias resultan insuficientes para albergar tanta actividad. Miró, hijo de Wifredo decide ampliar el edificio que finalmente y tras el derribo del templo original es acabada por su hermano Sunyer bajo la dirección de abad Ennego y consagrado al culto en el 935 por Jordi, obispo de Vic.
El tercer templo
El abat Arnulfo (938-970), obispo de Girona, proyecta e inicia la gran basílica de cinco naves coronadas por cinco ábsides y cerrando el conjunto con una muralla. Después de obtener una bula del Papa Agapito II en el 957, tras su viaje a Roma, en el que consigue que el monasterio pase bajo la protección del papado, Arnulfo inicia la construcción del claustro, la ampliación de las dependencias monacales, una acequia para la conducción de agua y funcionamiento del molino. Arnulfo impulsó también el desarrollo del scriptorium y enriquece los fondos de la biblioteca, convirtiendo la escuela monástica de Ripoll en uno de los centros más importantes de la época. La protección de los condes de Besalú y Cerdanya y la de los hermanos Miró Bofill y Oliba Cabreta, padre éste del abad Oliba, permitieron que la ejecución de las obras y finalmente tras siete años de trabajos y ya fallecido Arnulfo, durante la regencia de su sucesor, el abad Guidiscle (970-979) se consagró el nuevo templo el 15 de noviembre del 977 con asistencia de gran número de prelados y condes que ratificaron los privilegios y concesiones a favor del monasterio.
La basílica de Oliba
El obispo Oliba (971-1046), abad de Ripoll y de Cuixà, descendiente de la saga condal de Cerdanya y Besalú y biznieto del conde Wifredo, quien después de haber sido conde de Ripoll del 988 al 1002 y haber renunciado a las prerrogativas de su cargo para vestir los hábitos benedictinos en Ripoll donde en el 1008 fué elegido abad, impulsó el escriptorium con la confección y compra de manuscritos y renovó el área del templo construyendo en la parte delantera un cuerpo de edificio encima del cual se alzaron dos campanarios mientras ampliaba la parte posterior con un grandioso transepto coronado por siete ábsides, resultando un majestuoso edificio pétreo austero y macizo de grandes proporciones, de 60 por 40 metros. Después de doce años de incesantes trabajos, bajo la meticulosa dirección de Oliba, el 15 de enero de año 1032 se celebró la nueva consagración en presencia de abates, obispos, condes, representantes de las más altas jerarquías de la Iglesia y del Estado que intervinieron en favor de Ripoll.
En el 1070, Bernat II, conde de Besalú somete el Monasterio de Ripoll a la abadía de San Víctor de Marsella. Un año después el primer abad ripollés, Ramón de Berga (1171-1205), inició su independencia, empezó la construcción del claustro y la portada. El abad Ramon de Vilagerut (1929-1310), hizo construir el pórtico que protege la portada y el rey Pedro el Ceremonioso (1326-1378) mandó construir la muralla que une la basílica a la iglesia de San Pedro.
El abad Dalmau de Cartanyà (1410-1439) reconstruye la iglesia que habia sido gravemente afectada por el terremoto del 2 de febrero de 1428 hundiendo la bóveda de la nave central y el campanario norte. En 1463 las tropas de Joan II saquean el templo apoderandose de las obras de Oliba. Tras continuos ataques al Monasterio las tropas francesas lo saquean de nuevo, en 1794, profanando la tumba de Ramon Berenguer IV.
La destrucción de 1835
Ante tantos saqueos el edificio amenazaba ruina y el abad Francisco Portella (1816-1831) confía la restauración del tempo al arquitecto Josep Morató, quien en 1830 reduce a tres las cinco naves laterales.
Tras la muerte de Portella en 1931 la abadía de Ripoll permanece vacante durante dos años hasta que en 1833 es elegido Josep de Borrell quien había dirigido la vida de la abadía durante treinta años y que sería el último abad del Monasterio. Las consecuencias del Decreto de Supresión de las Comunidades Religiosas, conocido como decreto de exclaustración, suponen el fin de la comunidad monástica que contaba 18 miembros.
El 25 de julio de 1835 las consecuencias del movimiento conocido como Quema de los Conventos llegan a Barcelona, repitiendose los hechos que pocos días antes habían sucedido en Madrid, y por los que las llamas devoraron multitud de conventos y casas religiosas.
Después de conocerse el éxito del estallido revolucionario de Barcelona, a las 4 de la tarde del 9 de agosto de 1835 un alud de insubordinados del Batalló dels Miquelets penetraron en el monasterio provocando graves altercados en los que fueron asesinados dos monjes, dispersando al resto de la comunidad y provocando incendios en los edificios que destruyeron todos los archivos y fondos bibliográficos para siempre. Las ruinas del monasterio fueron convertidas en una cantera por la Ley de Desamortización de Mendizábal y tasadas en un valor de 8.000 pesetas.
La última restauración
Tras ceder el Estado las ruinas del Monasterio a la diócesis de Vic el 20 de noviembre de 1885, su obispo Josep Morgades encarga su restauración al arquitecto Elías Rogent y finalmente el 1 de julio de 1893 se consagraba la nueva basílica restaurada. Lamentablemente la guerra civil española de julio de 1936 conllevó nuevos saqueos y profanaciones de las tumbas condales. Una vez finalizada ésta se cerraron las ventanas con piezas de alabastro y se restituyó el mosaico de Santa María.
Fundación de la Villa a finales del siglo VI, destruida por los árabes y reconstruida en el siglo IX en tiempos de Guifré el Pilós (Wifredo el Velloso).
879 Fundación del Monasterio de Santa Maria por el conde Guifré el Pilós.
888 Consagración de la iglesia de Santa Maria.
890 Consagración de la iglesia de Sant Pedro, edificio adyacente al actual monasterio.
935 Reconstrucción y nueva consagración.
977 Arnulfo, abat de Ripoll y obispo de Girona hizo consagrar una nueva iglesia.
1032 Ampliación del abat Oliba con un transepto, siete absides y dos campanarios.
1032 Formación del importante scriptorium impulsado por el abat Oliba. Su prosperidad se tradujo en numerosas fundaciones y filiales entre la que destaca la del monasterio de Santa Maria de Montserrat .
1040 Consagración del templo románico de Santa María del Catllar en la cima del monte Catllar a 1.104 m de altitud
1070 Tras un periodo de perturbaciones por abates intrusos y por intereses feudales el conde Bernat II de Besalú une el cenobio al de San Víctor de Marsella, monasterio impulsor de la reforma romana que luchaba contra la subjeción de la Iglesia al poder de los laicos.
1169 Contando el monasterio con 75 monjes rompe su dependencia de Marsella y mantiene todavía un siglo de vitalidad.
1217 Creación de Congregación Claustral Tarraconense, de la que el monasterio forma parte. A partir del siglo XIII empieza su declive a pesar de que se mantiene durante algunos siglos como el monasterio de más prestigio de la congregación.
1402 Desde mediados del siglo XIV se acentúa el estancamiento y declive a causa de la despoblación general del país y de la pérdida del Montserrat en 1402.
1428 Un terremoto derriba buena parte de uno de los campanarios.
1460 A partir de esta fecha el monasterio pasa a ser dirigido por abads comendatarios, lo que acelera su declive.
1563-1566 Los decretos del Concilio de Trento retornan la abadía a los abads regulares y se reorganiza la vida monástica, a pesar de lo cual el monasterio ya no recuperará su antiguo esplendor.
1573 Fundación del Hospital de Ripoll por el abad Climent Mai.
1653-1659 Ocupación por los franceses.
1690-1720 Nueva ocupación francesa.
1755 La Villa de Ripoll consigue tener consejo propio, aunque la dependencia del abad y del monasterio duró hasta 1811.
1822 Finalización de las obras de la iglesia de Sant Eudald, desaparecida en 1936.
1830 Se reducen a tres las cinco naves originales.
1835 Se publicado el decreto de exclaustración. Las gravísimas consecuencias de la Primera Guerra Carlista cuando dentro del movimiento revolucionario conocido como la quema de los Conventos, ocupó, profanó y quemó el monasterio y sus archivos, asesinó algunos monjes y no pudo ser reducido hasta tres días después. El estado se apropió de todos los bienes y posesiones del monasterio, que desaparecieron de Ripoll para siempre.
1839 Hacia el fin de la guerra los carlistas sitiaron la villa apoderandose de la población el 27 de mayo. El conde de España hizo quemar la villa y volar los puentes. La población se redujo en más de mil habitantes y la recuperación fué muy lenta.
1876 Llegada del ferrocarril a Ripoll.
1878 Tras un largo periodo de abandono la Diputación de Barcelona y l'Associació Catalana d'Excursions Científiques inician una campaña para la revalorización de los restos del monasterio.
1881 Edición del primer número de la revista El Ripollés, primera revista periódica de los valles del Ter y del Freser. Los primeros ejemplares fueron impresos en la imprenta de Ramón Anglada de Vic.
1882 Instalación de la red de agua potable.
1885 Construcción de la estación del tren.
1886 Se inicia la reconstrucción impulsada por el obispo de Vic Josep Morgades, se hicieron suscripciones públicas y se reclamó ayuda oficial que fué muy inferior a las aportaciones del pueblo y de entidades culturales. Durante la comida de la fiesta por la colocación de la primera piedra el Dr. Morgades coronó a Jacinto Verdaguer como poeta de Catalunya, imponiendole una corona de laurel.
1892 Instalación de la red electrica.
1893 El 1 de julio de 1893 fué consagrada solemnemente la nueva basílica con una gran fiesta que reunió personalidades eclesiásticas e intelectuales del país. La reconstrucción la dirigió el arquitecto Elías Rogent.
1915 La parte superior de la iglesia de San Pedro es cedida como Archivo-Museo Folkórico.
1931 El monasterio es declarado monumento histórico-artístico.
1931 El bibliógrafo Lambert Mata hace donacion de su biblioteca de mas de 20.000 volúmenes al Hospital de Ripoll, que posteriormente dieron lugar a la Biblioteca Municipal Lambert Mata de Ripoll.
1936-1939 Profanaciones de los despojos condales durante la guerra civil.
1962 La iglesia de San Pedro, es declarado monumento histórico-artístico de interés nacional.
1982 Colocación de la tumba de mármol de Guifré el Pilós en el extremo izquierdo del crucero.
1997 Conmemoración del XI centenario de la muerte del conde Guifré el Pilós fallecido el 11 de agosto del 897.
1999 Ripoll conmemora el año Gerbert en homenaje a Gerbert d'Orlhac, monje benedictino formado entre otros en el Monasterio de Ripoll, que en el 999 se convertiría en el papa Silvestre II.
2000 Muere Eduard Soler, notable industrial e ingeniero Ripollés. Eduard Soler fué un entusiasta de la formación tecnológica, fundó la Escuela de Formación Profesional de Ripoll y donó toda su fortuna a la Fundació Eduard Soler cuyos objetivos son la gestión de la Escuela del Trabajo del Ripollés, el Centro Tecnológico y el Centro de Iniciativas Empresariales.
2004 Ripoll conmemora el milenario de la proclamación de San Eudaldo como patrono de la villa.
2008 Ripoll conmemora el milenario del nombramiento de Oliba como abat de su monasterio.
Historia del monasterio
Los orígenes
Cuando a finales de siglo VIII el emperador Carlomagno se propuso impedir las incursiones de los musulmanes de la península a las tierras francas instauró la Marca Hispánica, mediante la creación de los nuevos condados de Rosellón, Ampurias, Besalú, Cerdanya, Ausona, Gerona y Barcelona sometidos al imperio Carolingio. Los condados de Urgel, Pallars y Ribagorza que en principio no pertenecían, a la Marca, se fueron integrando en ella.
La fundación
En el 870, Wifredo el Velloso, recibe del rey franco Carlos II el Calvo los condados de Cerdanya-Urgell y en el 878 recibe los condados de Barcelona y Girona-Besalú. En verano del 879 Wifredo decide iniciar la repoblación de las tierras centrales del país, el Ripollés, Ausona y Bergadá, despobladas a raiz de la revuelta de Aisó en los años 826 y 827. En el 879 decide proteger a una pequeña comunidad en Ripoll fundando el Monasterio, que fue confiado al sacerdote Daguí, quien fué su primer abad. Tras las improvisaciones de las primeras construcciones mandó construir el primer templo que fúe solemnemente consagrado a Santa María por Godmar, obispo de la diócesis de Ausona el 20 de abril del 888 ante la presencia del conde Wifredo y su esposa Guinedilda, quienes ofrecieron al Señor a su hijo Radulfo ingresandolo como monje y dotando al Monasterio de una considerable cantidad de bienes y posesiones necesarias para su actividad.
El segundo templo
Las leyes de la repoblación convirtieron a Ripoll en una de las zonas mas seguras de las tierras consolidadas después de la reconquista a los árabes, por lo que pronto el Monasterio adquiere un gran desarrollo y sus dependencias resultan insuficientes para albergar tanta actividad. Miró, hijo de Wifredo decide ampliar el edificio que finalmente y tras el derribo del templo original es acabada por su hermano Sunyer bajo la dirección de abad Ennego y consagrado al culto en el 935 por Jordi, obispo de Vic.
El tercer templo
El abat Arnulfo (938-970), obispo de Girona, proyecta e inicia la gran basílica de cinco naves coronadas por cinco ábsides y cerrando el conjunto con una muralla. Después de obtener una bula del Papa Agapito II en el 957, tras su viaje a Roma, en el que consigue que el monasterio pase bajo la protección del papado, Arnulfo inicia la construcción del claustro, la ampliación de las dependencias monacales, una acequia para la conducción de agua y funcionamiento del molino. Arnulfo impulsó también el desarrollo del scriptorium y enriquece los fondos de la biblioteca, convirtiendo la escuela monástica de Ripoll en uno de los centros más importantes de la época. La protección de los condes de Besalú y Cerdanya y la de los hermanos Miró Bofill y Oliba Cabreta, padre éste del abad Oliba, permitieron que la ejecución de las obras y finalmente tras siete años de trabajos y ya fallecido Arnulfo, durante la regencia de su sucesor, el abad Guidiscle (970-979) se consagró el nuevo templo el 15 de noviembre del 977 con asistencia de gran número de prelados y condes que ratificaron los privilegios y concesiones a favor del monasterio.
La basílica de Oliba
El obispo Oliba (971-1046), abad de Ripoll y de Cuixà, descendiente de la saga condal de Cerdanya y Besalú y biznieto del conde Wifredo, quien después de haber sido conde de Ripoll del 988 al 1002 y haber renunciado a las prerrogativas de su cargo para vestir los hábitos benedictinos en Ripoll donde en el 1008 fué elegido abad, impulsó el escriptorium con la confección y compra de manuscritos y renovó el área del templo construyendo en la parte delantera un cuerpo de edificio encima del cual se alzaron dos campanarios mientras ampliaba la parte posterior con un grandioso transepto coronado por siete ábsides, resultando un majestuoso edificio pétreo austero y macizo de grandes proporciones, de 60 por 40 metros. Después de doce años de incesantes trabajos, bajo la meticulosa dirección de Oliba, el 15 de enero de año 1032 se celebró la nueva consagración en presencia de abates, obispos, condes, representantes de las más altas jerarquías de la Iglesia y del Estado que intervinieron en favor de Ripoll.
En el 1070, Bernat II, conde de Besalú somete el Monasterio de Ripoll a la abadía de San Víctor de Marsella. Un año después el primer abad ripollés, Ramón de Berga (1171-1205), inició su independencia, empezó la construcción del claustro y la portada. El abad Ramon de Vilagerut (1929-1310), hizo construir el pórtico que protege la portada y el rey Pedro el Ceremonioso (1326-1378) mandó construir la muralla que une la basílica a la iglesia de San Pedro.
El abad Dalmau de Cartanyà (1410-1439) reconstruye la iglesia que habia sido gravemente afectada por el terremoto del 2 de febrero de 1428 hundiendo la bóveda de la nave central y el campanario norte. En 1463 las tropas de Joan II saquean el templo apoderandose de las obras de Oliba. Tras continuos ataques al Monasterio las tropas francesas lo saquean de nuevo, en 1794, profanando la tumba de Ramon Berenguer IV.
La destrucción de 1835
Ante tantos saqueos el edificio amenazaba ruina y el abad Francisco Portella (1816-1831) confía la restauración del tempo al arquitecto Josep Morató, quien en 1830 reduce a tres las cinco naves laterales.
Tras la muerte de Portella en 1931 la abadía de Ripoll permanece vacante durante dos años hasta que en 1833 es elegido Josep de Borrell quien había dirigido la vida de la abadía durante treinta años y que sería el último abad del Monasterio. Las consecuencias del Decreto de Supresión de las Comunidades Religiosas, conocido como decreto de exclaustración, suponen el fin de la comunidad monástica que contaba 18 miembros.
El 25 de julio de 1835 las consecuencias del movimiento conocido como Quema de los Conventos llegan a Barcelona, repitiendose los hechos que pocos días antes habían sucedido en Madrid, y por los que las llamas devoraron multitud de conventos y casas religiosas.
Después de conocerse el éxito del estallido revolucionario de Barcelona, a las 4 de la tarde del 9 de agosto de 1835 un alud de insubordinados del Batalló dels Miquelets penetraron en el monasterio provocando graves altercados en los que fueron asesinados dos monjes, dispersando al resto de la comunidad y provocando incendios en los edificios que destruyeron todos los archivos y fondos bibliográficos para siempre. Las ruinas del monasterio fueron convertidas en una cantera por la Ley de Desamortización de Mendizábal y tasadas en un valor de 8.000 pesetas.
La última restauración
Tras ceder el Estado las ruinas del Monasterio a la diócesis de Vic el 20 de noviembre de 1885, su obispo Josep Morgades encarga su restauración al arquitecto Elías Rogent y finalmente el 1 de julio de 1893 se consagraba la nueva basílica restaurada. Lamentablemente la guerra civil española de julio de 1936 conllevó nuevos saqueos y profanaciones de las tumbas condales. Una vez finalizada ésta se cerraron las ventanas con piezas de alabastro y se restituyó el mosaico de Santa María.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 12/10/10, 11:45 pm
Monestir de Santa Maria de Ripoll (iconografia de la portada)
1 .- El Senyor en actitud majestuosa. L'Omnipotent (Pantocrator)
2 .- Angeles adoradors
3 .- L'àngel simbòlic. Home alat. Representació de l'evangelista Mateu.
4 .- L'àguila. Símbol de l'evangelista Joan.
5 .- Els 24 ancians de l'apocalipsi amb mantell i corona exultant goig amb cítares i calze.
6 .- Els 22 sants o benaurats mirant el Senyor.
7 .- El lleó. Símbol de l'evangelista Marc.
8 .- El bou. Símbol de l'evangelista Lluc.
9 .- Somni de Salomó: demana la saviesa i veu la majestat del Senyor en aurèola ametllada sostinguda per dos àngels.
10 .- Judici de Salomó en el plet del nen.
11 .- Sadoc ungeix rei Salomó, que munta sobre una mula i és aclamat pel poble.
12 .- Betsabé demana al rei David que el seu fill Salomó sigui el seu successor. El profeta Natan de peu i Abisac a costat de David.
13 .- Cigüenyes decoratives.
14 .- Aaron i Moisès que fa brollar una font d'aigua de la roca, a l'Horeb, perquè begui el poble. (Grup de 14 persones una d'elles una dona)
15 .- Els israelites demanant aigua, representats per sis personatges i una dona entre ells.
16 .- Els israelites (grup de 6 figures) guiats per l'àngel i la columna de foc, recollint les guatlles.
17 .- Els israelites (grup de 6 figures) recollint el mannà que cau del cel.
18 .- Trasllat de l'Arca de l'Aliança a Jerusalem, portada per dos bous. David ballant i Micol mirant per la finestra.
19 .- Set músics que acompanyen l'Arca i ballen.
20 .- La ciutat de Jerusalem empestada: les testes dels empestats surten sobre els merlets i l'àngel del Senyor deté l'espasa davant David compungit.
21 .- El profeta Gad ordena a David, assegut, que pugi a l'era de Areuana a oferir un holocaust al Senyor. En l'escena hi ha soldats amb túnica de tela.
22 .- Batalla de Rafidim entre Josue i Amalec: (1) Aaron i Hur sostenen aixecats els braços de Moisès, (2) quatre soldats armats amb un enemic als peus, (3 i 4) un grup de quatre soldats a cavall contra altres quatre (els primers tenen un soldat als peus de l'animal).
23 .- Glorificació de Senyor sota la figura del rei David amb el ceptre i el llibre, assegut en un tron encoixinat amb un cortinatge de fons, quatre personatges músics toquen el violí, el cimbalo, el Capricornio i la flauta. Il.lustració del salm 150.
24 .- El Senyor lliura la Llei als conductors del poble d'Israel: Moisès (amb túnica, mantell i les mans vetllades) i Aaron (amb túnica curta i mantell), els dirigents de l'època perfigurados en el bisbe (ornaments pontificals) i el príncep (vestit d'home) .
25 .- Segona visió de Daniel; Lluita del porc i la cabra que desafia a Déu profanant el santuari. A l'esquerra, l'àngel en forma d'home que explica la visió al profeta ia la dreta el rei insolent que serà vençut pel Príncep dels prínceps.
26 .- La visió de Daniel on apareixen les quatre bèsties enormes i fantàstiques, que seran vençudes pel Fill de l'Home que regnarà amb els seus sants.
27 .- Dues serps entrellaçades formen vuit medallons decorades amb figures d'animals fantàstics: aixetes i lleons.
28 .- Set medallons amb escenes dels turments dels condemnats.
29 .- Figures decoratives i símbols del zodíac.
30 .- Sant Pere amb la clau i el volum.
31 .- Sant Pau amb un document desplegat.
32 .- Sant Pere i sant Joan amb el coix curat a la porta del temple.
33 .- Sant Pere ressuscita Tabita a Jafa.
34 .- Sant Pere davant Neró assegut al tron amb dues testes simbòliques sobre el cap.
35 .- Sant Pere i sant Joan amb Simó el Mag cap per avall amb dues testes diabòliques.
36 .- empresonament de sant Pere.
37 .- Martiri o crucifixió de sant Pere cap avall.
38 .- Enemies visita a Pau (Saula) a Damasc.
39 .- Enemies bateja Pau (Saula) a Damasc.
40 .- Sant Pau predicant amb tres persones que l'escolten.
41 .- empresonament de sant Pau.
42 .- Decapitació de sant Pau.
43 .- El botxí presenta la testa de sant Pau.
44 .- Jonàs assegut a l'ombra d'una figuera.
45 .- Jonàs predica als ninivites que treuen el cap per les muralles.
46 .- Jonàs nu, vomitat per la balena en actitud d'agenollar.
48 .- Jonàs llançat al mar i engolit per la balena.
49 .- L'arbre somiat per Nabucodonosor, adormit a la seva ombra.
50 .- Nabucodonosor davant de l'estàtua d'or que es va fer erigir i els seus músics tocant l'arpa i la cítara per cridar els seus súbdits a l'adoració.
51 .- Els saigs atiant el foc del forn on hi havia tres joves.
52 .- L'àngel del Senyor agafa pels cabells a Hababuc i el transporta a Babilònia perquè porti el menjar a Daniel tancat en la fossa dels lleons.
53 .- Daniel a la fossa dels lleons.
54 .- Abel assassinat per Cain.
55 .- Abel oferint a Déu les primícies del seu ramat, un be.
56 .- Un àngel encens al Senyor.
57 .- La majestat del Senyor (l'Omnipotent) beneint i mostrant el llibre de la Llei
58 .- Un àngel encens al Senyor.
59 .- Caín oferint al Senyor els fruits de la terra.
60 .- Caín sepulta les despulles del seu germà Abel.
61 .- L'arc decorat amb medallons circulars amb motius vegetals i animals. Al medalló central hi ha l'Anyell de Déu amb la creu i en cada un de costats, un àngel que l'adora.
62 .- Figuració dels mesos de l'any. Gener: llenyataire recollint llenya per a la llar.
63 .- Febrer: l'home i la dona fent formatges.
64 .- Març: el pagès llaurant la terra sota els arbres que brollen i un ocell.
65 .- Abril: el pagès contempla el blat que creix a l'ombra de l'arbre florit on pastura una ovella.
66 .- maig: un home i dues dones agafant la fruita primerenca.
67 .- Juny: la sega de les messes.
68 .- Juliol: el pagès carrega la garba ajudat per la seva dona.
69 .- Agost: dos homes encerclant la bóta per a la verema.
70 .- Setembre: un home i una dona veremant.
71 .- Octubre: el pastor tocant el Capricornio i els porcs menjant aglans.
72 .- Novembre: la matança del porc.
73 .- Desembre: els esposos vora la llar amb pernils penjats.
73 .- Desembre: els esposos vora la llar amb pernils penjats.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 14/10/10, 03:15 am
Monasterio de Santa María de Ripoll. Vista posterior
Monasterio de Santa María de Ripoll. Vista posterior
Monasterio de Santa María de Ripoll. Fachada principal nevada
Monasterio de Santa María de Ripoll. Campanario y claustro
Monasterio de Santa María de Ripoll. Vista posterior nevada
Monasterio de Santa María de Ripoll. Vista exterior, detalle del crucero
Monasterio de Santa María de Ripoll. Vista lateral
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 14/10/10, 04:22 am
El claustro
Si bien se cree que en los tiempos de Arnulfo(938-970) debió existir un pequeño claustro, no fué hasta la época del abad Ramón de Berga (1172-1206) cuando empezó la construcción de lo que es el actual claustro, quien construyó la galeria románica junto al muro meridional de la iglesia y que consta de 13 arcos de medio punto.
La galeria superior
Tuvieron que transcurrir casi dos siglos hasta que el abad Galcerán de Besora (1380-1383) decidió continuar la construcción del claustro, aunque en lugar de continuar por las galerías restantes prefirió edificar el piso superior de la que existía, donde poco antes de morir en 1383 mandó construir una capilla dedicada a San Macario. Galcerán tuvo que modificar la cubierta de la galeria colocando vigas sostenidas por mensulas en varias de las cuales grabó su nombre, que aún hoy puede reconocerse. Aunque la estructura de los arcos sería idéntica a la de la galería inferior la influencia gótica se observa en los capiteles, esculpidos en serie con dos zonas de hojas y los cimacios con follajes y el escudo de Catalunya en el centro.
Finalización del claustro inferior
El sucesor de Galcerán, el emprendedor abat Ramón Descatllar (1384-1408), restauró el palacio abacial donde construyó cámaras reales con capilla dedicada a la Purísima, dotó a la casa con un nuevo edificio para el Archivo y acabó el claustro inferior empezando por la galería noreste, obrada por el maestro Colí. En 1390 inició la galería sudeste encargando 56 columnas de la mejor piedra de Vilafranca de Conflent al maestro picapedrero de Perpinya, Pere Gregori, por un precio total de 330 florines de oro y al escultor barcelonés Jordi de Déu 50 capiteles con figuras, 28 bases y 28 cimacios. Finalmente, en 1401, bajo la dirección del maestro mayor de Girona, Pere Mieres se construyó la galería Sudoeste en un tiempo record de 6 meses con la que quedaba concluído el claustro inferior.
Finalización del claustro superior
El terremoto de 1428 que había causado graves desperfectos en la basílica paralizó la finalización de las galerías superiores. Aunque no existe documentación acerca de la construcción de la galería superior nordeste, en 1509 el abat Jaime (1506-1517) concluyó el claustro construyendo la galeria sudeste y posteriormente la sudoeste. Un total de 112 arcos y 252 columnas conforman el recinto del claustro que tiene forma ligeramente trapezoidal.
La primera galería, la románica, destaca por la exuberancia de sus capiteles algunos inspirados en el corintio y otros con temas carolingios, decorados con gran variedad tanto de técnicas como de temas, ya sean vegetales, como figuraciones humanas o animales. Monstruos, grifos, felinos alados, sirenas de doble cola, leones, pavos reales, todos ellos enzarzados en los follajes y ejecutados con técnicas de bisel y trépano contrastan con los temas de decoración del resto de galerías góticas donde los artistas se movieron con más libertad en las temáticas ornamentales de sus capiteles esculpidos en serie.
Claustro de Santa María de Ripoll. Vista general
Claustro de Santa María de Ripoll. Aspecto del interior de la galería románica junto al muro de la basílica
Claustro de Santa María de Ripoll. Aspecto del interior de la galería románica junto al muro de la basílica
Claustro de Santa María de Ripoll. Vista del jardín central desde la galeria superior
Claustro de Santa María de Ripoll. Crujía sudoeste, obra del 1401.
Claustro de Santa María de Ripoll. Detalle de las arcuaciones del claustro románico
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la primitiva galería románica
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la primitiva galería románica
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la primitiva galería románica
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la primitiva galería románica
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 14/10/10, 04:43 am
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la galería sudoeste, obra del 1401
Claustro de Santa María de Ripoll. Angulo de la galería nordeste con la románica primitiva
Claustro de Santa María de Ripoll. Capiteles y ábaco de la galería sudeste del claustro superior, obra del 1401
Capiteles de la galeria románica
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 14/10/10, 04:54 am
Capiteles de la galería románica
Interior de la basílica
El estandarte
El estandarte de 7 metros de largo por 1,5 de ancho que cuelga del techo de la nave central, es una réplica del original de estilo modernista diseñado por el arquitecto Josep Puig i Cadafalch, que fué quemado durante la guerra civil de 1936 y que había sido donado por la ciudad de Mataró con motivo de la restauración definitiva de la Basílica en 1893. En 1997 el Grupo de Historia del Casal de Mataró volvió a hacer la donación de esta replica confeccionada en Bélgica y costeada gracias a aportaciones populares.
Lápida del Obispo Morgades
Al ingresar en la nave central y en el centro de una gran cruz griega se halla una lápida sepulcral esculpida con la figura yacente del Obispo Morgades, artífice de la reconstrucción del monasterio, muerto en 1901 y cuyos restos fueron depositados en una fosa excavada donde permanecieron hasta 1936 en que fueron profanados.
Capillas laterales
A la izquierda de la lápida del Obispo Morgades encontramos la capilla del Santísimo y a la derecha la de San Joaquín cuyo altar esta presidido por el busto de San Eudaldo, patrono de Ripoll.
Las tumbas condales
Tanto en el interior de la basílica como los claustros albergan multitud de sarcófagos que contienen las cenizas y los restos mortales de abates y condes especialmente del linaje de Besalú y Cerdanya.
En el muro norte del transepto encontramos la tumba del conde Wifredo. En la nave central a ambos lados del crucero y suspendidas en los pilares se encuentran la tumba de su hijo Rodulfo y la del conde de Besalú, Bernat Tallferro, hermano del Abad Oliba. El muro meridional del transepto alberga el sepulcro del conde de Barcelona Ramon Berenguer III, fallecido en 1131, con un relieve del conde a caballo obra del escultor Josep Llimona y cuyo sarcófago contiene escenas en relieve de la vida y muerte del conde y está sostenido por capiteles califales procedentes de la Basílica consagrada en 977. Otras urnas situadas en distintos lugares contienen restos de abates y otros hombres ilustres.
El altar
El altar está presidido por un mosaico confeccionado en los talleres del Vaticano con la representación de Santa María de Ripoll donación del papa León XIII en 1893.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Re: Monestir de Santa Maria de Ripoll
Panter 14/10/10, 05:33 am
Monasterio de Santa María de Ripoll. Nave central
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Nau central
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Nau central
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Nau lateral
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Nau lateral
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Sepulcre de Ramon Berenguer III erigit el 1893 del qual es conserva el sarcòfag esculpit al segle XII.
Monestir de Santa Maria de Ripoll. Sepulcre de Ramon Berenguer III
Santa María de Ripoll. Ofrenda del papa León XIII a la basílica restaurada. Pintura de Enric Serra ejecutada en mosaico en los talleres del Vaticano
Tomba de Guifré el Pilós, iniciador de la reconquesta a Catalunya i fundador de la nació catalana.
Panter- Nombre de missatges : 2858
Fecha de inscripción : 12/05/2010
Temas similares» Monestir de Santa Maria de Ripoll
» Entitats i veïns de Santa Maria de Palautordera fan pinya contra el pla d'ordenació urbanística
» Monestir de Montserrat
» La Bíblia de Ripoll
» Monestir de Sant Pere de Rodes
» Entitats i veïns de Santa Maria de Palautordera fan pinya contra el pla d'ordenació urbanística
» Monestir de Montserrat
» La Bíblia de Ripoll
» Monestir de Sant Pere de Rodes
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
» ALFABETO EMOCIONAL...
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
» Música de la Terra
» Per a Pantera.
» Bona tarde de¨fret ivent
» Bon Fret i molta pluja