No vull ni pensar el que estaran patint ells i els seus familiars

A veure si és veritat ja.
No vull ni pensar el que estaran patint ells i els seus familiars .-

El rescat dels miners xilens tindrà lloc el 12 d'octubre



Ho ha anunciat el ministre de Salut xilè, Jaime Mañalich. La perforadora del Pla B podria arribar al lloc on hi ha els miners avui mateix

Els 33 miners que des del passat 5 d'agost estan atrapats a 700 metres de profunditat al nord de Xile cada vegada tenen més a prop la fi del seu calvari. El ministre de Mineria, Laurence Golborne, ha assegurat que seran rescatats en la segona meitat d'octubre.

L'avanç de les perforadores que excaven la mina Sant Josep, a la regió d'Atacama, per rescatar els miners, "ens ha permès estimar que l'eventual rescat es pugui produir en la segona quinzena del mes d'octubre", ha precisat Golborne a una compareixença de premsa als afores del jaciment.

"Això és un element positiu que indica que algunes coses estan avançant més ràpid del originalment previst", ha afegit Golborne, que fins ara havia mantingut els primers dies de novembre com a termini per treure els miners a la superfície.

Golborne ha assenyalat que els atrapats ja van ser informats del nou termini i que "estan feliços".

També va ser informat el president de Xile, Sebastián Piñera, ha precisat Golborne, que ha insistit que les tres perforadores "van tenir avenços molt bons en els últims dies".
Els tres màquines treballen a tot gas[i]

Isona:

Joo sempre he pensat , que de tots els treballs durs que hi ha aquest est un dels pitjors, no només per la duresa, això d'estar martellejant les parets d'un mina en el fons de de la terra, sense llum, sense aire. així durant hores i hores, i ameas arrisgant la vida deu cremar a qualsevol.
Hi ha una cançó de Victor Manuel, la del "Abuelo Victor" no, aquesta és molt entranyable. sinó la de" La planta 14" que sempre que l'escolto se'm oprimeix el cor i no puc evitar possarme a plorar.



En la planta catorce del pozo minero
de la tarde amarilla tres hombres no volvieron
hay sirenas, lamentos, acopasados aies
a la boca del pozo.

Dos mujeres de luto anhelando dos cuerpos
y una madre que rumia su agonía en silencio
es el tercero.

A las diez la luna clara
se refleja en las sortijas del Patrón recién llegado
con sombrero, gravedad y su aburrido gesto.
El ha sido el primero, vendrán gobernadores
alcaldes, ingenieros.
tratarán de calmar,
la presentida viuda que se muerde el pañuelo
no sabrán acercarse a la madre que les mira
con los ojos resecos.

A las doce el patrón mirara su reloj
los otros ya se fueron
y en un punto y aparte esbozará un fastidio
mientras piensa ¿pero donde están estos?

Ha llegado otro relevo de bomberos
y la una menos diez era la noche
el primero muerto
Sentados en el suelo, los mineros
se hacen cruces y reniegan de Dios
quién diría les pillara de sorpresa la tragedia repetida
a veces el más bravo se le queda
mirando fijamente al patrón
con dientes apretados
Y el patrón con sombrero,
tiene dos policías a su lado no hay cuidado

Tres horas lentas pasan
a la luz de las linternas asustadas
el cura con los ojos arrasados
al segundo le va uniendo sobre el pecho las manos
y un chaval de quince años
mientras llora impotente se abraza contra un árbol
y el chófer del patrón con su gorra de plato
se siente desplazado, es un hombre prudente,
bien domado.

El rocío ha calado hasta los huesos cuando sale el tercero
le recibe con sonrisa gris azul la madrugada
y con voces los mineros
mientras se abrazan todos y uno de ellos
el mas fiero por no irse al patrón
llora en el suelo.