Encara hi ha esclaus

Tot i que en teoria va ser abolida el 1981 i criminalitzada en una llei del 2007, l'esclavitud persisteix a Mauritània

1. • Unes 200.000 persones encara són propietat dels seus amos
   

Exesclau Iahija Uld Brahim (esquerra) va ser esclau fins fa 10 anys. A la dreta, el jurista Abeid. Foto: JOSÉ A. SOROLLA

JOSÉ A. SOROLLA
PARÍS

Molt més desconeguda que a l'Amèrica del Nord o al Carib, l'esclavitud persisteix a l'Àfrica. Mauritània va ser l'últim país del món a abolir-la, l'any 1981, però va ser una abolició teòrica perquè uns 200.000 esclaus segueixen sent encara propietat dels seus amos, sense disposar d'estat civil, no tenen accés als diners i no poden heretar. També hi ha un milió i mig de lliberts, antics esclaus que no posseeixen tots els drets, gairebé la meitat d'una població total de 3.365.000 habitants.
Iahija Uld Brahim és --més ben dit, era-- un dels últims esclaus mauritans. Es va escapar fa 10 anys. "Vivia amb els meus pares, esclaus per ascendència. L'amo em va venir a buscar, vaig ser separat d'ells i dels meus germans, i em va posar a treballar com a granger esclau. També feia totes les feines de la casa, pintar, cuinar... No vaig cobrar mai res. El salari no existeix en la nostra realitat. No tenia dret a res", explica Brahim, que era víctima, a més, de càstigs corporals. "Una vegada se'm va perdre un xai, l'amo se'n va adonar i em va pegar". Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got de la seva paciència i Brahim va fugir. "No recordo quants anys vaig passar d'aquesta manera. Només recordo que vaig fugir el 1999", explica amb despreocupació, la mirada perduda.

Tres formes d'esclavitud
Biram Uld Dah Uld Abeid, jurista, membre de l'associació SOS Esclaus, combat les restes de l'esclavitud a Mauritània. "L'esclavitud de naixement, ancestral, té tres formes al meu país: l'esclavitud domèstica, en què els esclaus no cobren, no tenen dret a l'educació i es reparteixen entre la família de l'amo; l'esclavitud sexual, en què els amos tenen dret de cuixa per disposar sexualment de les seves esclaves en qualsevol moment i a qualsevol edat, i l'esclavitud agrícola, en què els esclaus s'encarreguen de tots els treballs durs de la terra de l'amo, que els pot expulsar", explica Abeid.
La població mauritana pertany a dos grups ètnics, els anomenats moros (arabo-berbers) i els negres mauritans. Els negres han estat des de fa segles els esclaus dels arabo-berbers. El milió i mig de lliberts que viuen a Mauritània són els haratin, una paraula que en dialecte arabo-berber significa precisament alliberats de l'esclavitud mora.
"Són lliures teòricament, però estan obligats a oferir presents o a donar diners al seu antic amo, que mai ha estès el document oficial que els donaria la llibertat completa", assegura Abeid. "Tot i que una llei aprovada pel Parlament maurità l'agost del 2007 criminalitza l'esclavitud, els esclavistes hi són i ningú els pot tocar ni un pèl", remarca Mohammad Iahja Uld Ciré, exdiplomàtic i president dels haratin d'Europa.
"Als esclaus teòricament alliberats no se'ls accepta com a testimonis", apunta Ciré. "Tampoc poden trobar feina sense la intervenció de l'antic amo", incideix Abeid.

El paper de l'islam
¿Qui és el responsable d'aquesta situació? Hi ha la coincidència que "l'Estat mai ha tingut la voluntat real d'eradicar l'esclavitud", però les discrepàncies apareixen al jutjar el paper de l'islam. Ciré estima que "l'islam ha legalitzat i sacralitzat l'esclavitud" i Abeid encara és més bel.ligerant. Culpa el codi malequita (un vessant de l'islam sunnita) que regeix a Mauritània.
"Aquest codi és obscurantista i esclavista i sosté que les portes del paradís s'obren només amb la submissió", s'indigna Abeid. "La vocació igualitària de l'islam va ser enterrada amb la mort del profeta", aclareix.
Unes acusacions de les quals discrepa obertament l'antropòleg Malek Xebel, especialista en l'islam i autor del llibre L'esclavisme en terre d'islam (Fayard, 2007). Xebel va recórrer 18 països islàmics per escriure la seva obra. "Vaig veure molts esclaus a Mauritània, fins i tot als barris pobres de la capital, Nouakchott, no només al món rural", afirma, però, segons ell, la responsabilitat principal és de les relacions feudals que encara segueixen existint.
Xebel reconeix que l'islam no ha abolit mai l'esclavitud --"ha tendit a contenir-la", assegura--, "però no és l'únic responsable d'aquesta situació". "Si l'esclavitud perdura és gràcies a l'islam dolent, retrògrad, perquè l'islam doctrinal ha alliberat els esclaus. Els que mantenen l'esclavitud en nom de l'islam o és que no han entès l'Alcorà o bé són uns mals musulmans", sentencia.

Sinuhé: i es clar que hi han esclaus. I no cal anar a Mauritania. Molta gent es esclava d'un miserable sou, de la hipoteca, del cotxe que es més del banc que teu, del estil de vida, de la fanfarria del cos 10, de l'anorexia/abulimia. del qué dirán... Hi han tantes formes d'esclavatge... I això de Mauritània es frepant però dona una ullada al teu voltant i veuràs al mon occidental ple d'esclaus encara que es tingui l'efímera il.lusiò de que som lliures.

Que te que veure la teva resposta?
Per una vegada que (al meu parer) Isona diu una gran veritat...

LectorSeLectivo escrigué:Pregunteu-li als "xarnegos" sobre l'esclavatge, que en tenen un munt d'experiència en carn pròpia.

Tots aquests "esclaus" d'aquí ho són d'alguna manera voluntariament, perquè jo en conec algun que un dia va decidir engegar-ho tot a rodar i anar-se'n al Pirineu a cuidar cabres.

No ho sé, ells creuen que si, que han deixat de ser "esclaus" d'un tipus de vida. Però vaja, segur que qualsevol dels esclaus de Mauritània es canviaria per qualsevol "esclau" d'aquí.

No fa falta anar tan lluny. Aquí també es practica l'esclavitud.
De tant en tant apareixen en les notícies tallers clandestins amb xinesos amuntonats. Quants mes haur, fabricant productes de tot a un euro i roba que nosaltros amuntonem, perquè d'alguna manera també hi ha molt esclau, del consumisme sense sentit.
I ni que parlar de les dones i les nenes, que són portades aquí clandestinament i tractades com esclaves sexuals.
Per desgràcia hi ha molta mes esclavitud, de la que veiem o ens imaginem. O millor dit de la que no volem veure.




Al barrri de La Pau, a Badalona, la policia ha descobert un taller clandestí on treballaven, en horari escolar, dos menors, cosint peces de roba, durant sis hores diàries, amb un sou d’entre 200 i 300 €. Aquest fet reforça l’argument que, malauradament, en aquest sistema econòmic pervers, per a mantenir el nostre nivel adquisitiu, es necessita mà d’obra esclava. I aquesta mà d’obra esclava no només està a països llunyans, on “la cultura permet aquestes coses”, com s’ha arribat a afirmar. Els esclaus estan a les portes de les nostres cases. Però el que és verdaderament lamentable de tot plegat és que, coneixent la circumstància que el patró, o com es vulgui denominar a l’explotador del barri badaloní, és natural de Bangladesh, les opinions populars manifesten que això passa perquè els immigrants són persones sense escrupols que esclavitzen els seus compatriotes. Malgrat aquests comentaris, els fets són els fets, i per el nostre estupor, constatem que empreses españoles com Inditex, per posar un exemple, porten la seva producción a països com… Bangladesh!, ves per on, perquè els sous allà són més baixos. L’esclavitud és un crim, sigui a l’escala que sigui. I sigui qui sigui l’esclavitzador.

solament volia dir un apunt..
I es que en referencia a lo que ha dit de la gent que segons ell eren esclaus
a Catalunya i ha que pensar que potser ells no ho sentien aixi, em refereixo que es amb la nostre perspectiva d'avui ens sembla que varen ser "esclaus"
La primera democracia ( encara que mal l'hi sapiga als americans) va ser la grega,
aixo ho diem i esta escrit, pero segurament aquell model no era el mes democratic possible, i avui en dia, si un pais ho tingues no seria anomenat democracia, pero avui en dia hi ha paissos que estan pitjors

Isona77 escrigué:Lector: tots aquests que tu anomenes xarnegos varen venir a Catalunya fugint de la misèria i de un altre tipus d'esclavatge (crec que en diuen latifundios) I a favor seu es pot dir que el que tenent s'ho han guanyat a pols treballant però tenen pis de propietat i/o casa, cotxe etc etc. Els seus fills han estudiat i molts d'ells han fet carrera. No crec que els esclaus tinguin tots aquests drets. A casa seva no en tenien. Jo en conec uns quants i creu-me no hi tornarien fins i tot quan van a la seva terra d'origen els hi diuen "los catalanes". Aquí hi han uns quants que mica en mica i treballant el matrimoni s'han fet dos o tres pisos (pels fills) i tenen casa pròpia . No son únics en aquesta situaciò. I si que s'ho han fet tot amb un esforç i amb el seu treball però com tots els d'aqui . A la seva terra sols tenien feina quan l'amo dels latifundis els cridava. Desprès miséria i companyia...

Mira Lector conec nanus catalans que s'han quedat sense feina i han hagut d'anar a buscar-se la vida i creu-me el que ofereixen a Huelva o a Sevilla o a qualsevol indret de Castella deixa molt que desitjar. I aquests que tu coneixes deuen ser molt recents i en època ja de vaques magres... Ja et dic jo que sense anar més lluny al poble del costat en conec uns quants d'origen extremeny i s'hi han fet cases, i viuen com a patxàs. Es clar que ells varen agafar un altre època. Però que t'haig d'explicar a tu que tot el que sigui anar contra Catalunya t'hi apuntes?.

I es ben cert que a altres autonomies es viu millor entre altres coses dels diners que sens roba i ens han robat al llarg del tots aquest anys a Catalunya.

[b]Lector: no sé em quins ambients et mous jo parlo dels que jo conec. El que sí et puc dir es que les families catalanes es veuen (sobretot gent jubilada) abocats a una extrema pòbresa i només cal que donis una ullada a les cues de Càritas.

I l'altre cosa que et vull dir es que de gent esplotada i esplotadors n'hi han a tot arreu. Jo algún cop a la meva vida me n'he sentit d'esplotada i t'asseguro que eren ben catalans i es molt dur però no generalitzo perquè tothom no es igual. Saps? mica en mica anem perden els valors que fan que les persones siguin millors. No hi ha ètica, ni moral, ni respecte. ni principis.

Quan la gent emigra, sempre va a un lloc on hi ha esperança de viure millor, i a Catalunya l'esperança i la possibilitat de viure millor era del tot real pels immigrants andalusos o extremenys, del segle passat i pels immigrants marroquís, equatorians, etc... de fins fa quatre dies. Després a alguns els hi va molt bé, i a altres no tant bé, però això ja depèn de la sort, de la voluntat de treball, del que s'aprèn, etc...

Doncs no penso com tu. Crec que sense esperança ni il·lusió no es va enlloc. I crec que els immigrants castellans que van venir aquí o que van anar a Alemanya, en la seva majoria viuen molt millor que si s'haguessin quedat allà on eren, perquè si un va a un lloc que no és casa seva i està pitjor, doncs se'n torna. I sembla que no ha estat així en una immensa majoria dels casos, la prova és que encara ha anat venint gent cap aquí i no pas cap (o no en tanta quantitat) aquests llocs "paradisíacs" que tu ens dibuixes.

Jo diria que sí s'han quedat a Catalunya és perquè hi estan bé. Ara potser si que alguns preferirien no haver marxat d'Andalusia o Extremadura, ara que amb el PER s'hi viu sense gairebé treballar.

I sobre els estalvis... home, jo crec que des de que el Candel va retratar la immigració a "Donde la ciudad cambia su nombre" a ara, han estalviat molt i molt, i s'ho han gastat aquí.

Pero Lector , les coses bones que gaudim i les dolentes que les patim els que vivim a Catalunya, les patim i gaudim tots els habitants de Catalunya o et creus que nosaltres no paguem peatges d'autopistes que estàn super-amortitzades? i que no patim cues a la seguretat social? i que no tenim els nanus estudian en barracons? Per favor Lector no culpabilitzis a tot el poble català de les xacres que patim a Catalunya a Castella i a Andalusia... Per no citar la comunitat autonòmica madrilenya que tambè n'hi ha per llogar-hi cadires. En el govern de les autonomies (café para todos) el que es a la nostra, la de Catalunya s'està ofegant: "Muerte por axfisia".

Aquí els únics que estàn contents son els polítics perquè s'han enriquit desmesuradament i no tenen cap intenciò de solucionar els problemes dels pobles. Ells a conservar la poltrona i el sou que el demès son històries i a mès amb això de les autonomies hi han tal quantitat de paràsits, sangoneres, xupòpters i altres bestioles que no foten brot... I cada cop n'hi han més. Es com si en una empresa hi haguessin més directius que operaris... exemple: RENFE, IBERIA, i els governants de qualsevol autonomia. N'hi han quatre que penquen i els demés a viure del cuentu.

Es com un gran piràmide al inrevés. No hi han voluntat de solventar l'atur, ni la precarietat laboral, ni el depilfarrament que es fa del diner públic...
I pensa que aquí a Catalunya cada any hem de comprar llibres nous pels nanus i s'hi han ordinadors a les escoles públiques han de sortir de les butxaques de les A.P.A.S. (dels pares) . Si volem tenir una bona pensiò hem d'escurar-nos les butxaques i fer un bon pla de pensions que ara, tal com estàn les coses, perilla per la manca de solvencia de la banca... si necessitem anar d'urgéncies hem de fer a voltes 8 hores o més de cues... quan t'atenen ja estàs més mort que viu. I que m'hen dius de la llei de dependència? tambè afecta a tots els catalans però en altres autonomies tampoc els hi va tan be... La qual cosa tampoc es cap consol. I aixi TOT. No cal que nomès tiris al blanc contra els catalans o contra Catalunya com una idea abstracta. Som persones i n'hi han bones i dolentes com a tot arreu.

Segur que tots els que s'hi han quedat no pensen pas com tu, Lector. I n'hi ha que encara hi venen buscant una vida millor.