"El cervell masculí"

Amiga, segur que t'ha passat més d'una vegada: et poses les teves millors gales per a sortir a prendre alguna cosa amb unes amigues. Un cop esteu totes reunides a la boca de metro aneu a un bareto, entreu i noteu que totes les mirades masculines es dirigeixen a vosaltres i que uns ulls lascius us despullen. Segurament pensareu "homes ... què porcs són tots!".
Amiga, has de saber que aquesta actitud no és culpa nostra. No, no som animals perpètuament en zel, no som depredadors. Només es tracta del nostre instint, que ens juga males passades.

Això és el que diu l'eminent neuropsiquiatra Louann Brizendine, formada a Yale, Harvard i Berkeley. En el seu pròxim llibre "El cervell masculí" ve escrit que la nostra massa encefàlica (la dels homes, s'entén) després centenars de milers d'anys, ha evolucionat per detectar la presència de femelles "calentes". D'aquesta manera, molt abans que siguem conscients que una atractiva dona està en el lloc, la nostra matèria grisa ja ha processat la presència i mana a la resta del cos actuar en conseqüència elevant el ritme cardíac, augmentant la testosterona, fixant els ulls en certes parts de la avaluada, babeando ...

Però, repeteixo, sense que nosaltres siguem conscients. Nosaltres no som més que innocents ànimes dins d'un vehicle de seguici massiu que algunes vegades posa el pilot automàtic tractant de buscar un bon port en què atracar per no enfonsar-se en un tempestuós mar de desassoseg existencial; comandants d'un submarí al qual, víctima d'una avaria en el seu sistema de navegació que intenta portar al veritable amor, se li puja el periscopi.

Així que si algun dia ens passa això, perdoneu perquè no sabem el que fem. Penseu en la nostra condemna i, si podeu, conforteu-nos recolzant el nostre avariat cervell a la vostre falda o en el vostre si.

Pobrets, quina condena mes dolenta.