El cervell femení està molt més desenvolupat que el masculí

Entrevista: Louann Brizendine La neuropsiquiatra nord-americana, autora d'un llibre sobre el cervell femení, diu que les hormones determinen la nostra manera de ser
"La dona fa servir 20.000 paraules al dia, l'home 7.000"
Eva Piquer
No som com volem ser, sinó com les hormones volen que siguem. Ho explica la neuropsiquiatra californiana Louann Brizendine en el llibre El cerebro femenino (RBA).

El cervell unisex no existeix?
Homes i dones tenim cervells diferents. Als anys 70 a Berkeley la consigna entre les dones joves era no esmentar mai la diferència de sexes. Encara avui hi ha qui pensa que arribarem a la igualtat si diem que som iguals. Ens fa por la discriminació basada en la diferència. Però pensar que homes i dones som iguals perjudica molt les dones. Perpetuar la norma masculina vol dir deixar de banda les diferències biològiques reals, menysvalorant les habilitats específiques del sexe femení.
Les hormones ens dominen?
Conformen els nostres valors i desitjos. Guien les nostres conductes alimentàries, socials, sexuals i, en definitiva, la nostra manera de ser.
Vostè diu que les dones expressen millor les emocions, mentre que en els homes primen els impulsos sexuals, l'acció i l'agressivitat.
Exacte. Els pensaments sexuals ataquen el cervell masculí un cop per minut, les dones pensem en el sexe un cop al dia, o una mica més els dies previs a l'ovulació, quan el nostre nivell de testosterona puja. Estem molt condicionades pel cicle menstrual, tenim necessitats diferents cada dia del mes.
Per què ens agrada tant parlar?
A l'adolescència, el plaer de parlar amb una amiga és equiparable a l'orgasme sexual. Als instituts, les noies van juntes al lavabo perquè és l'únic lloc on poden parlar en privat. Els nois no ho entenen: es pensen que les noies es tanquen al lavabo per practicar jocs sexuals. L'hipocamp, on es forma l'emoció i la memòria, és més gran en el cervell femení que en el masculí, així com els circuits que controlen el llenguatge i l'observació de les emocions dels altres.
D'aquí ve la intuïció femenina?
Bingo. La famosa intuïció femenina té una explicació biològica.
¿Estem més dotades, doncs, per a la comunicació?
Molt més. En un sol dia, una dona utilitza 20.000 paraules, i un home tot just en fa servir 7.000. Nosaltres solem recórrer al llenguatge per resoldre conflictes, els homes tenen més tendència al cop de puny.
Com anem de matemàtiques?
No hi ha diferència entre les aptituds matemàtiques i científiques d'homes i dones. Ara bé, a l'edat en què toca triar carrera, les dones tenen més interès per interaccionar amb els altres i descarten les feines solitàries. Poques dones s'acaben dedicant a la ciència, però no és per falta de capacitat. El cervell femení té moltes capacitats úniques: una agilitat mental sorprenent, una habilitat per llegir les cares i endevinar els estats d'ànim, una destresa per desactivar conflictes... I una memòria emocional prodigiosa: si un dia et baralles amb el teu marit, molt temps després recordaràs on va tenir lloc la baralla, quina roba duies posada i quines paraules exactes us vau dir. Ell ni tan sols recordaria que us vau barallar, si tu no li ho anessis recordant sovint.
Tranquil·litzem els lectors masculins, va: ¿els homes són tan intel·ligents com les dones?
Tenim una mateixa intel·ligència mitjana. Però nosaltres hem nascut amb uns talents i ells amb uns altres, configurats per la seva pròpia realitat hormonal. I tot té les seves contrapartides: justament perquè les dones som més sensibles, som també més propenses a patir depressions i angoixes, sobretot durant els anys fèrtils.
¿És inevitable que els nens juguin amb cotxes i les nenes amb nines?
En general, sí. Una pacient meva, entestada amb les joguines unisex, va regalar a la seva filla de tres anys un cotxe de bombers. Una tarda es va trobar la nena bressolant el vehicle, i dient-li: "No pateixis, camionet, tot anirà bé". Aquella nena no estava condicionada per la cultura, senzillament havia nascut amb un cervell femení que la impulsava a tenir un determinat comportament. Per més que uns pares eduquin una nena com si fos un nen, la biologia sempre tindrà més pes que l'educació.
¿L'amor, més que no pas al cor, es troba al cervell?
Totalment. Ens enamorem si ens ho dicta el cervell. La química entre dues persones no és accidental: ens sentim atrets per persones que poden compensar les nostres deficiències en la loteria de la reproducció humana. Al llarg de la història de la humanitat, els nostres cervells han après a identificar les parelles més sanes, les que ens donaran més fills i les que ens facilitaran la supervivència. No és per casualitat que a les dones ens atreguin els homes una mica més alts, una mica més rics i una mica més grans que nosaltres. I guapos, esclar!
Les dones som més fidels?
Els homes són el doble d'infidels, però nosaltres no som monògames. La fidelitat femenina és un mite. Els estudis genètics humans revelen que el 10% (un de cada deu!) dels presumptes pares investigats no tenen cap relació genètica amb els fills que creuen haver engendrat.
L'homosexualitat és biològica?
Naixem homosexuals o heterosexuals. L'orientació sexual és cosa de circuits cerebrals, no és una decisió conscient. Els gais són gais encara que es casin amb una dona, tinguin fills i es neguin a reconèixer que són homosexuals. El cervell femení té la meitat de probabilitats de tenir circuits d'atracció pel mateix sexe que el cervell masculí. És a dir, neixen el doble de gais que de lesbianes.
La maternitat ens canvia la vida. També ens canvia el cervell?
Ser mare transforma el cervell de la dona de forma irreversible. Les necessitats dels fills esdevenen un imperatiu biològic, per damunt de les pròpies necessitats personals. Jo sóc una dona diferent des que va néixer el meu fill, que ara té 17 anys. Les dones fem espai al nostre cervell per als fills, fins que aquests se'n van de casa i de mica en mica els circuits maternals es debiliten. Per això durant l'etapa postmenopàusica experimentem una mena d'alliberament i descobrim interessos que ni sabíem que teníem

Per aixo els homens ens diuen que som mes complicades que ells. Perque tenim el cervell mes desenvolupat que ells i no ens poden entedre,

Jeje Carme:
És normal que nosaltres estiguem d'acord, sortim molt ben parades, però no crec que els nostres companys de fòrum masculins pensin el mateix.

Segons aquest article sembla que els homes solament sàpiguen donar cops de puny i tenir sexe, i em sembla que això no és així.

Si que crec que com diu aquest estudi les dones som mes sensibles mes, emocionals, tenim mes capacitat per a entendre als altres,ens comuniquem millor, tinguem més memòria per a algunes coses i que tot això sigui genètic.

Jo tenia una amiga que li donava nines al seu fill de 5 anys perquè les cuidés i l'els arrencava el cap per a jugar a la pilota amb elles.

Però em sembla que a pesar que els homes no han nascut amb aquestes capacitat, el pas del temps els ha fet anar desenvolupant-les a poc a poc.

Em sembla que els homes estan evolucionant molt en aquests aspectes, i cada vegada hi ha mes homes sensibles,i comprensius amb els quals et pots relacionar com amb qualsevol altra amiga, afortunadament per a la humanitat, però encara hi ha molts que es van quedar en l'època del Neandertal.
Com també crec que cada vegada hi han mes dones, que volen disfrutar de la seva sexualitat perque creguen que es algo important en les seves vides.

El que si que és veritat és que els temes de conversió i els interessos d'homes i dones són diferents, les dones ens interessen sobretot els sentiments, les emocions i les relacions humanes,als homes els agrada parlar d'esports i de política, però sobretot de futbol.
Les dones nesecitem sentirnos segures y estimades i els homes.. dons... no tinc ni idea de el que nesesiten... Que guanyi el seu equip?

Está clar que som diferents en moltes coses, però malgrat tot ens seguim sentint atrets per aquestes diferències.

Encara que de vegades no entenc el perquè. Jeje.

Encara que ells no pensin el mateix del 10 que has posat a l'article... La ciència es la ciència.

Tants segles intentant fer de nosaltres simples portadores de vida i sense gaires drets apart del "descans del guerrer" i ves per on se'ls hi ha acabat la bicoca. No fa pas tants anys no teniem ni el dret al vot i a les que ho reclamaven les engarjolaven.

Però la CIÈNCIA es una cosa i les lleis un altre. Potser algún dia davant la llei serem exactament iguals però de moment ni en el mon del treball (tot i que moltisimes vegades som molt més eficients que ells) ni en altres coses de la vida diària l'equiparament es una il.lusió...

I un be negre amb potes roses... però, bé, si us sentiu millor, us ho podeu anar creient.

A veure Sinuhé, en que exactamanet no estas d´acord?

No estic d'acord en la idea que desprén, lola.