237 raons per tenir sexe

Un estudi de la Universitat de Texas (EUA) ha trobat 237 motius per tenir relacions sexuals, entre ells "per cremar calories" o per "canviar de conversa". L'informe el publicarà la revista Archives of Sexual Behavior i apareix avui en el lloc d'internet d'aquesta revista."Per tenir fills", "per plaer" i "per alleujar la tensió sexual" són algunes de les raons més òbvies, segons han declarat els autors de l'equip encapçalat per Cindy Meston i David Buss, del Departament de Psicologia de la universitat nord-americana.Enquestades 1.549 personesPerò "diverses perspectives teòriques suggereixen que els motius per involucrar-se en la relació sexual poden ser més nombroses i psicològicament de naturalesa més completa", afegeix l'article. Per esbrinar-ho, els investigadors van interrogar 1.549 persones sobre les seves raons per mantenir relacions sexuals, inclosos factors de reducció de l'estrès, plaer, desig físic o recerca d'experiències.També van preguntar sobre els propòsits, inclosos factors com l'obtenció de recursos o progrés social, revenja i mer utilitarisme.Respostes per a tots els gustosLes respostes van ser variades i van donar un total de 237 raons per mantenir relacions sexuals. Entre elles destaquen: "volia experimentar plaer físic", "vaig voler estar més a prop de Déu", "volia que l'altra persona se sentís bé amb ella mateixa" i "ho vaig fer per venjar-me perquè la meva parella em va enganyar".També hi va haver respostes com "estava borratxo", "per cremar calories", "per pagar un favor", "mantenir-me calent", "canviar el tema de conversa", "perquè em va semblar un bon exercici" i "perquè algú em va desafiar a veure si m'animava". N'hi va haver que fins i tot van respondre: "per fer-me passar el mal de cap". Altres es van decantar per: "volia tenir fills". Font: EFE

Que curios i no mbren per amor.
Estara ja passat de moda?

Manifestacions de l'amor

En les relacions de la persona amb el seu medi, l'amor pot presentar una o més d'una de les manifestacions següents:

• Amor autopersonal. La autoestima o amor propi és l'amor cap a un mateix. És quelcom positiu per al desenvolupament personal i indispensable per a les bones relacions interpersonals. Es basa en l'acceptació de les virtuts i defectes propis i la percepció d'aquests en la seva justa mesura. No s'ha de confondre amb el narcisisme, que comporta egocentrisme i que acostuma a existir com a conseqüència d'una autoestima baixa. ^[13] vulgarment es malinterpretar amb freqüència el concepte d'autoestima al referir-se al narcisisme patològic com "autoestima massa alta" o "massa amor propi". L'autoestima és el requisit necessari perquè existeixi amor real en qualsevol de les seves manifestacions. ^[13]
  

• Amor filial: entre pares i fills (i, per extensió, entre ancestres i descendents). Específicament el amor maternal, o amor de mare a fill, per tradició, es considera motivat per un fort instint que el fa especialment intens. No obstant això, també hi ha qui qüestiona l'existència d'aquest instint. ^[14]
  

• Amor fraternal: en el seu sentit estricte, és l'afecte entre germans, encara que s'estén a altres parents exceptuats els pares i adults. Neix d'un sentiment profund de gratitud i reconeixement a la família, per emocions que apunten a la convivència, la col·laboració i la identificació de cada subjecte dins d'una estructura de parentiu. El mateix que l'amor filial, i des del punt de vista del psicoanàlisi, el fraternal és sublimat, ja que està fundat en la interdicció del incest.
  

• Amistat. Proper a l'amor fraternal, és un sentiment que neix de la necessitat dels éssers humans de socialitzar. L'amor al proïsme neix al seu torn de l'ús de la facultat de la ment d' empatitzar i tolerar, i constitueix l' abstracció de la amistat. Per Erich Fromm, aquest amor al proïsme equival al amor fraternal i a l'amor predicat en la Bíblia mitjançant la frase «estimaràs el proïsme com a tu mateix ».^[15]
  

• Amor romàntic: neix a l'expectativa de què un ésser humà proper ompli a un de satisfacció i felicitat existencial. Aquest sentiment idealitza en cert grau a la persona objecte d'aquesta expectativa, definida en la psique.
  

• Amor confluent: amor entre persones capaç d'establir relacions de parella definit a mitjans del segle XX. Apareix per oposició a l'amor romàntic: no ha de ser únic, no ha de ser per sempre, no suposa un lliurament incondicional etc. ^[16]
  

• Amor sexual: Inclou el amor romàntic i el amor confluent. El desig sexual es considera una manifestació de l'amor només si neix de l'autoestima.
  

• Amor platònic. Amb propietat, és un concepte filosòfic que consisteix en una elevació de la manifestació d'una idea fins a la contemplació de la mateixa, que varia des de l'aparença de la bellesa fins el coneixement pur i desinteressat de la seva essència . Per Plató, el veritable amor és el que neix de la saviesa, és a dir, del coneixement. ^[17] vulgarment, es coneix com una forma d'amor que no hi ha un element sexual o aquest es dóna de forma mental, imaginativa o idealistes i no de forma física.
  

• Amor als animals: neix d'un sentiment protector.
  

• Amor cap quelcom abstracte o inanimat: un objecte físic, una idea, una meta, a la pàtria (patriotisme), al lloc de naixement, l'honor, a la independència (integritat). Es pot considerar amor platònic en el seu sentit filosòfic.
  

• Amor cap a un déu o una deïtat (devoció): Sol néixer en l'educació rebuda des de la infància. Considera a Déu com la font de tot amor i es basa en la fe. En la majoria dels casos, es considera que després de la mort Déu premiaria d'alguna manera a les persones que la corresponent religió considera virtuoses.
  

• Amor Universal: el qual totes les persones poden arribar a sentir pel medi natural i que els grans místics experimenten com nirvana, èxtasi o il·luminació, manifestació sublim en la qual, segons el cristianisme o el budisme, s'eclipsen o conflueixen la resta de les manifestacions. Eckhart Tolle sosté que l'amor, com a estat continu, encara és molt rar i escàs, tan escàs com un ésser humà conscient .^[18]
  

Alguns idiomes, com el grec antic, distingeixen entre els diferents sentits de l'amor millor que el espanyol. Per exemple, en grec antic existeixen les paraules filia , eros , Àgape i storge , les quals signifiquen amor entre amics, amor romàntic o sexual, amor incondicional i amor afectiu o familiar respectivament, o en llatí cupiditas com corresponent al grec eros(desig sexual) i Càritas com corresponent al grec Àgape (empatia, altruisme). No obstant això, tant en grec com en molts altres idiomes, històricament ha resultat molt difícil separar els significats d'aquestes paraules totalment, per la qual cosa és possible trobar la paraula Àgape(amor incondicional) sent utilitzada amb el mateix significat que eros(amor sexual o romàntic). Tanmateix, algunes terminologies vulgars en espanyol com per exemple Filitosa, originat de filio , genera jerarquies de serietat o durada de la parella.

Molt bones explicacions,
Quant vulga definir de quina manera estime algú vindre aqui.