La història de les seleccions esportives catalanes

La història de les seleccions esportives catalanes es remunta als primers anys del segle XX. Eren anys en els quals l'esport estava més arrelat i organitzat a Catalunya que en la resta d'Espanya. A causa d'això, van néixer a Catalunya federacions catalanes de diferents esports molt abans que es creessin les respectives federacions espanyoles. Un exemple és la Federació Catalana de Futbol creada en 1900, 13 anys abans del naixement de la Federació Espanyola de Futbol, creada en 1913. Aquest cas també es va donar en altres esports en els quals les federacions catalanes van ser pioneres a Espanya, fundant-se abans de la creació de les respectives federacions espanyoles. Va ser el cas de la Federació Catalana de Tennis (fundada en 1903), la d'atletisme (1915), rugbi (1922), esgrima (1922), hoquei sobre herba (1922), lluita (1924), bàsquet (1927) o beisbol (1929).

En aquest context d'absència de federacions espanyoles, les federacions catalanes eren les úniques que podien articular la participació dels esportistes catalans en competicions internacionals. Per això, durant les primeres dècades del segle XX era freqüent que les federacions catalanes participessin directament en organismes esportius internacionals, i que les seves seleccions prenguessin part en competicions oficials de caràcter internacional.

Seleccions esportives catalanes
De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Les seleccions esportives catalanes són els equips d'esportistes catalans que representen a les federacions catalanes en les competicions de les seves respectives disciplines esportives a nivell autonòmic i, en alguns casos a nivell internacional. Les seleccions catalanes van néixer el 6 d'abril de 1904 quan la selecció de futbol de Catalunya va disputar el seu primer partit.

Actualment tenen seleccions catalanes -masculines i femenines- les 69 federacions catalanes existents de diferents disciplines esportives, aglutinades en la Va unir de Federacions Esportives de Catalunya (en castellà, "Unió de Federacions Esportives de Catalunya").

Les seleccions catalanes solen competir, en la majoria dels casos, en competicions espanyoles d'àmbit autonòmic, enfront de les seleccions d'altres comunitats autonòmiques.

No obstant això, hi ha dotze federacions esportives catalanes oficialment reconegudes per les federacions internacionals corresponents que compten amb seleccions en catorze disciplines esportives que participen a nivell internacional de manera oficial representant a Catalunya i que per aquesta raó alguns sectors postulen com "país esportiu", un concepte polític promogut per una entitat amb seu a Barcelona sense reconeixement internacional.

La Llei de l'Esport, aprovada en 1990, especifica que són les federacions espanyoles les que ostenten la representació d'Espanya en les competicions internacionals, i que cap esportista federat pot negar-se a ser seleccionat. Els partidaris de les seleccions catalanes arguyen que les federacions esportives són entitats privades pel que els acords entre les federacions catalanes i les seves respectives federacions internacionals entren en l'estricte camp dels acords entre entitats privades, i que les seccions catalanes representen a Catalunya, no a Espanya.

Les quinze seleccions catalanes oficials a nivell internacional són les de futbol sala, corfbol, pitch & putt, futbol australià, fisioculturismo, taekwondo, twirling, kickboxing, karate, icestock, raquetball, carreres de muntanya, esquí de muntanya, escalada i bitlles.

En algunes d'aquestes disciplines esportives les seleccions catalanes s'enfronten a les seleccions espanyoles en competicions oficials internacionals.[cita requerida]

El fet que una federació catalana sigui reconeguda internacionalment comporta que tingui la seva pròpia competició de clubs independent. Aquests clubs a més competeixen a nivell internacional amb els millors d'Europa i/o del món amb la consegüent repercussió mediàtica i beneficis econòmics, que en el cas d'alguns esports encara sense reconeixement internacional assegurarien la viabilitat econòmica.