Últimos temas
Cada dia, una mica més de català
3 participantes
Pàgina 3 de 3
Pàgina 3 de 3 • 1, 2, 3
Re: Cada dia, una mica més de català
Inquilí..............incorrecta
Llogater...........correcta
Llogater...........correcta
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Paraula gens utilitzada:
Escanyapobres.............usurer
Escanyapobres.............usurer
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Pelacanyes: més pobre que una rata
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Cada dia, una mica més de català
Inocent......................malament
Innocent....................bé
Inmigrant...................malament
Immigrant..................bé
Innocent....................bé
Inmigrant...................malament
Immigrant..................bé
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
l'apòstrof...aquest signe què tant li agrada al Víctor, va sempre tot a la dreta què sigui possible,
no posarem mai al entorn d'aquella casa hi havien....si no
a l'entorn d'aquella casa.....
no posarem mai al entorn d'aquella casa hi havien....si no
a l'entorn d'aquella casa.....
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
murri
[1803; de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de 'trist, desgraciat' com per al de 'maliciós, dolent', tenint en compte el pas fàcil d'un sentit a l'altre en noms semblants]
1 m 1 adj i f Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m'ha fet dir que sí.
2 Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
2 f dial 1 adj i m Emmurriat. Enutjat
[1803; de la mateixa arrel expressiva de morro, tant per al sentit de 'trist, desgraciat' com per al de 'maliciós, dolent', tenint en compte el pas fàcil d'un sentit a l'altre en noms semblants]
1 m 1 adj i f Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. És molt murri: volent-li jo dir que no, m'ha fet dir que sí.
2 Al Principat de Catalunya, als segles XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
2 f dial 1 adj i m Emmurriat. Enutjat
Editat per darrera vegada per Carme el 15/06/10, 02:32 am, editat 2 cops en total
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
ennuegar-se
[1803; del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare 'fer un nus', der. de nodus 'nus']
1 pron Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t'ennuegaries tan sovint.
2 p ext 1 pron S'ennuegaven de riure.
2 tr Jo no li vaig contestar paraula perquè l'emoció m'ennuegava.
3 tr fig Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m'ennuega.
[1803; del ll. vg. *innodicare, ll. cl. innodare 'fer un nus', der. de nodus 'nus']
1 pron Sentir-se algú impedida la respiració perquè el menjar, la saliva, etc., se li han entravessat a la gola. Si menjaves més a poc a poc, no t'ennuegaries tan sovint.
2 p ext 1 pron S'ennuegaven de riure.
2 tr Jo no li vaig contestar paraula perquè l'emoció m'ennuegava.
3 tr fig Carregar, atipar. Sempre explica els mateixos acudits: la veritat, m'ennuega.
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
trencaclosques.......correcta
puzzle..................incorrecta
puzzle..................incorrecta
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
estrebada
<TR>
Estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa. Robatori amb violència en què l'objecte robat, generalment una bossa de mà, és arrencat a la víctima. | ||
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
enlluernar
[1696; de lluerna]
v tr 1 1 Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.
2 abs Aquest sol enlluerna!
3 estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
2 fig 1 Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l'enlluernava.
2 Al·lucinar amb coses aparents o falses. T'enlluerna contant-te les seves grandeses.
[1696; de lluerna]
v tr 1 1 Ofuscar la vista amb una llum massa viva. Aquesta bombeta tan potent us enlluernarà.
2 abs Aquest sol enlluerna!
3 estar enlluernat No veure res, en entrar en un lloc de poca claredat, per efecte de tenir els ulls acostumats a una claror més viva.
2 fig 1 Fascinar, algú o alguna cosa, amb el seu esclat. La fastuositat de la cort l'enlluernava.
2 Al·lucinar amb coses aparents o falses. T'enlluerna contant-te les seves grandeses.
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
fornir
s. XIV; ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós']
v tr 1 Proveir d'allò que cal o convé tenir. Havien fet grans provisions per fornir la host. Forniren molt bé de gent la torre.
2 Lliurar en quantitat suficient alguna cosa venent-la, donant-la, produint-la, etc. Forneixen oli als detallistes. Aquesta mina forneix carbó per a tot el país.
s. XIV; ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan 'ser útil, profitós']
v tr 1 Proveir d'allò que cal o convé tenir. Havien fet grans provisions per fornir la host. Forniren molt bé de gent la torre.
2 Lliurar en quantitat suficient alguna cosa venent-la, donant-la, produint-la, etc. Forneixen oli als detallistes. Aquesta mina forneix carbó per a tot el país.
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
furgar
1449; del ll. vg. *fūrĭcare 'escorcollar com una fura']
[pregar ] v tr 1 1 Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.
2 Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc. Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.
3 Remenar el foc amb la furga.
2 fig Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.
1449; del ll. vg. *fūrĭcare 'escorcollar com una fura']
[pregar ] v tr 1 1 Somoure i remenar la terra com fa el porc amb el musell.
2 Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó, una burxa, etc. Furgava la bossa mirant de trobar-hi les claus de casa.
3 Remenar el foc amb la furga.
2 fig Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
calfred
[1803; del ll. cale, frige 'tingues calor i fred' (v. esgarrifar)]
m Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d'algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança.
[1803; del ll. cale, frige 'tingues calor i fred' (v. esgarrifar)]
m Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d'algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança.
Invitat- Invitat
Esmaperdut
ESMAPERDUT
Perdre l'esma....
Perdre l'esma....
Isona77- Nombre de missatges : 1095
Fecha de inscripción : 18/01/2009
Re: Cada dia, una mica més de català
patxoca
[1864; d'origen expressiu, evocador fonèticament de la idea de 'grassor, ufana']
f 1 Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l'exuberància del seu cos, l'elegància o la vistositat del seu vestit. Fer patxoca.
2 p ext La cuina nova fa molta patxoca.
</B>
[1864; d'origen expressiu, evocador fonèticament de la idea de 'grassor, ufana']
f 1 Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l'exuberància del seu cos, l'elegància o la vistositat del seu vestit. Fer patxoca.
2 p ext La cuina nova fa molta patxoca.
</B>
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Enfermetat..................................incorrecta
Malaltia........................................correcta
Malaltia........................................correcta
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Xispa...........incorrecta
guspira..............correcta
guspira..............correcta
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Cerilla: el més correcta és dir llumí. Misto també és correcta, i potser el més emprat; i el què és més desconegut, és què cerilla també és correcta. Per cert, qui no coneix aquella vella dita en català per designar a "un poca cosa", doncs se li deia: És un mitja cerilla
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
Algunes paraules què en català canvien el gènere,
les postres
els afores
el costum
el llum (quan es tracta dèlectricitat) Ex: Apaga el llum.
Si és de claredat, segueix conservant el femení. Ex: La llum què entra per la finestra.
les postres
els afores
el costum
el llum (quan es tracta dèlectricitat) Ex: Apaga el llum.
Si és de claredat, segueix conservant el femení. Ex: La llum què entra per la finestra.
Invitat- Invitat
Re: Cada dia, una mica més de català
ELS DIFTONGS, ELS TRIFTONGS I ELS HIATS
La successió de dues vocals pertanyents necessàriament a síl·labes diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, ide a.
Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j] o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode.
En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.
Convé notar que, en posició d’obertura sil·làbica, la consonant gradual té un grau d’articulació més tancat que en altres posicions, de manera que hom pot arribar a assimilar el diftong que té aquestes característiques amb la combinació de consonant prototípica seguida de vocal. En aquesta gramàtica no distingirem entre els diversos graus d’articulació i usarem en tots dos casos tant el terme genèric de gradual com les transcripcions corresponents.
El caràcter marcat de les síl·labes sense obertura i la tendència a evitar aquest tipus de síl·labes expliquen diversos fenòmens de sil·labificació o d’inserció de segments consonàntics que eviten els hiats; concretament:
a) La formació de diftongs a partir de vocals en hiat. Aquest fenomen es pot exemplificar històricament a partir de formes com ara creia o feina, procedents de les formes hiàtiques antigues (i dialectals) creïa i faena. La mateixa tendència es constata en la llengua actual, ja que una part dels mots que tradicionalment presentaven hiat amb vocals altes i àtones se solen pronunciar amb diftong, sobretot en la parla ràpida o en el llenguatge espontani. Aquest tipus de pronúncia, per exemple, és general en mots com ara gràcia o atenció.
b) La fusió de dues vocals àtones idèntiques, sobretot si la primera pertany a un prefix bisil·làbic: antiincendis, microorganisme, ultraambiciós. En aquests casos, la fusió alterna amb una pronúncia amb allargament vocàlic en elocució lenta o estils acurats de parla.
c) L’addició, espontània i no recomanable, de segments consonàntics antihiàtics en casos com ara ideia per idea, dugues per dues o ravó (o rauó) per raó.
La successió de dues vocals pertanyents necessàriament a síl·labes diferents constitueix un hiat: obe ir, cli ent, te atre, ide a.
Un diftong és la successió, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal, en posició de nucli sil·làbic, i d’una consonant gradual, en posició de marge ([j] o [w], que són representades, respectivament, per les grafies vocàliques i i u): reina, iogurt. Un diftong és creixent quan la consonant gradual precedeix el nucli vocàlic: gual, iode.
En canvi, és decreixent quan la consonant gradual segueix el nucli vocàlic: aire, auca. Quan una vocal és precedida i seguida d’una consonant gradual i tots tres segments s’integren en la mateixa síl·laba, ens trobem davant un triftong: creieu, Alguaire, guaitar, adeqüeu.
Convé notar que, en posició d’obertura sil·làbica, la consonant gradual té un grau d’articulació més tancat que en altres posicions, de manera que hom pot arribar a assimilar el diftong que té aquestes característiques amb la combinació de consonant prototípica seguida de vocal. En aquesta gramàtica no distingirem entre els diversos graus d’articulació i usarem en tots dos casos tant el terme genèric de gradual com les transcripcions corresponents.
El caràcter marcat de les síl·labes sense obertura i la tendència a evitar aquest tipus de síl·labes expliquen diversos fenòmens de sil·labificació o d’inserció de segments consonàntics que eviten els hiats; concretament:
a) La formació de diftongs a partir de vocals en hiat. Aquest fenomen es pot exemplificar històricament a partir de formes com ara creia o feina, procedents de les formes hiàtiques antigues (i dialectals) creïa i faena. La mateixa tendència es constata en la llengua actual, ja que una part dels mots que tradicionalment presentaven hiat amb vocals altes i àtones se solen pronunciar amb diftong, sobretot en la parla ràpida o en el llenguatge espontani. Aquest tipus de pronúncia, per exemple, és general en mots com ara gràcia o atenció.
b) La fusió de dues vocals àtones idèntiques, sobretot si la primera pertany a un prefix bisil·làbic: antiincendis, microorganisme, ultraambiciós. En aquests casos, la fusió alterna amb una pronúncia amb allargament vocàlic en elocució lenta o estils acurats de parla.
c) L’addició, espontània i no recomanable, de segments consonàntics antihiàtics en casos com ara ideia per idea, dugues per dues o ravó (o rauó) per raó.
Invitat- Invitat
Pàgina 3 de 3 • 1, 2, 3
Temas similares
» Esteu d'acord que es eterilice als drogadictes?
» Els barrets i els mocadors
» Fa una mica de música?
» Les institucions comunitàries acusen l'Estat d'incomplir els acords pel català a Europa
» Una mica de Paris.
» Els barrets i els mocadors
» Fa una mica de música?
» Les institucions comunitàries acusen l'Estat d'incomplir els acords pel català a Europa
» Una mica de Paris.
Pàgina 3 de 3
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum
09/06/23, 02:16 am por VlCTUR
» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR
» ALFABETO EMOCIONAL...
23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR
» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR
» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR
» Música de la Terra
23/09/14, 09:46 am por VlCTUR
» Per a Pantera.
26/05/14, 03:25 am por VlCTUR
» Bona tarde de¨fret ivent
07/05/14, 02:56 am por VlCTUR
» Bon Fret i molta pluja
01/02/14, 02:33 pm por greta