El tripartit cau en el fatalisme

1. El Govern català vol evitar que el desgast per la nevada es converteixi en moral de derrota
   

DAVID MIRÓ
BARCELONA

Dues setmanes després de la nevada, el Govern tripartit encaixa amb una barreja d’estoïcisme i fatalisme el desgast que ha provocat. «És inevitable que en una situació com aquesta els afectats culpin l’Administració. Ni encara que tot hagués funcionat a la perfecció ens hauríem estalviat les crítiques». Aquest és el lament que més se sent als despatxos de la Generalitat, i sol anar acompanyat d’una altra lletania: «Si no hagués estat per l’apagada...». El que ningú discuteix és que el tripartit torna a estar a la picota mentre l’oposició navega a la cresta de l’onada a cop d’enquesta. De moment es conformen a aguantar els cops, però la deriva derrotista ja és molt visible.
I és natural. CiU considera que ha aconseguit per fi perjudicar la imatge de José Montilla com a bon gestor. I això, a diferència d’Horta de Sant Joan, sense tacar-se les mans, ja que l’alcalde de Lloret ha exercit d’eficaç punta de llança. Artur Mas es limita per ara a demanar un Govern fort per acabar amb el desgavell i a intentar frenar l’eufòria dels seus. Aquesta és ara la seva preocupació principal: ¿com mantenir la tensió fins a les eleccions sense caure en l’excés de confiança? Això i les possibles pèrdues per una candidatura laportista. Fora d’això, el camí sembla franc, encara que es mantenen alerta davant qualsevol maniobra.

MARCANT PERFIL / Al camp tripartit el balanç de guanys i pèrdues és desigual. Al PSC la preocupació va en augment, mentre que a ICV-EUiA i ERC no temen danys importants, ja que van ser els primers a posar-se al capdavant de la manifestació contra les elèctriques. Per contra, Montilla va optar per treure a col·lació la MAT abans que ningú, fins i tot sabent que irritaria els socis i donaria una basa perfecta a Endesa. ¿Per què ho va fer? La versió oficial és que va ser per avançar-se a les elèctriques, però altres fonts creuen que era necessari aprofitar l’ocasió per marcar perfil. «Si no ho fèiem ara, ¿llavors quan?», es pregunten. No queda clar que la jugada sortís bé, ja que al final, per no donar una imatge de proximitat amb les elèctriques, s’han vist forçats a seguir el camí dels seus socis «una mica a cegues». Els socialistes tenen molt present el precedent de l’apagada de Barcelona i la famosa compareixença de Manuel Pizarro al Parlament, on la repassada als diputats va ser majúscula. «¿I si al final no es pot demostrar la culpabilitat d’Endesa?», es pregunten per justificar la seva prudència.
I així arribem a una de les figures clau de la crisi, més per incompareixença que per protagonisme: Antoni Castells. El conseller d’Economia ha estat objecte de crítiques d’ICV i ERC, però també d’alguns companys de partit, que consideren que hauria d’haver comparegut abans donada la magnitud de la tragèdia (no ho va fer fins divendres, quan milers d’abonats feia quatre dies que no tenien llum). Els socis de Govern l’acusen d’amagar-se i de no ser solidari. L’incident amb Joan Boada de dimecres «va ser un intent de treure Castells del cau», segons un dirigent del tripartit. Sigui com sigui, la figura de Castells, més sol que mai, s’ha empetitit amb la crisi. Caldrà estar molt atents a la seva compareixença al Parlament, perquè hi anirà amb ànsies de revenja.
Per a ERC la crisi elèctrica ha servit per treure rendiment d’un dels seus temes favorits: la lluita contra les grans corporacions monopolítiques. És un camp on se senten còmodes, ja que els permet marcar distàncies tant amb CiU com amb el PSC. «El tema de fons és que tant els uns com els altres volen salvar Endesa», afirmen. Malgrat mantenir-se al Govern, Esquerra ja no diferencia entre socialistes i convergents en el seu discurs equidistant. Al mateix temps, una altra de les obsessions de Joan Puigcercós és evitar que se’ls confongui amb ICV en el seu comportament obstruccionista a determinades infraestructures. Això explicaria els contactes amb empresaris d’aquesta
setmana.
Així doncs, la sensació dominant és que la destrossa causada per les nevades està dins del que era previsible per a un Executiu acostumat a perdre plomes en cada crisi. «Ara l’únic que podem fer és esperar que arribi la Setmana Santa», diuen alguns. N’hi ha d’altres que van més enllà i afegeixen que un estiu amb grans incendis (els arbres caiguts són el gran perill) seria catastròfic. Encara que l’objectiu a curt termini és evitar que el fatalisme s’instal·li de forma definitiva al tripartit. L’única recepta: treballar encara més.