Raimon,vetat a casa seua, silenciat als mitjans públics

En un país normal, Raimon seria reverenciat com el Déu que ell mateix buscava a la mítica Al vent. Ha musicat poetes que, si no, potser mai no hauríem llegit; ha parlat de la natura amb mestratge de botànic; ha descrit l'amor amb força, com un puny, i ha clamat contra les injustícies, sempre en valencià, fins i tot quan una cosa i l'altra eren delictives. Raimon ha actuat al Madrid franquista i al París revolucionari, i a Roma, i a Buenos Aires, i a Moscou, i a l'Havana, i a Tòquio, i a Nova York, i a Estocolm, i a Caracas, i a Frankfurt, i a San Francisco, i a Ciutat de Mèxic, i a Bucarest, i a Lisboa, i a Miami, i a Luxemburg, i a Los Angeles, i a Hiroshima... Raimon és molt més que no la cançó protesta que fereix determinades sensibilitats.

Vetat a casa seua, silenciat als mitjans públics –mentre Osborne presenta programes de gust dubtós– i a la majoria dels privats, el nostre geni no canta a la ciutat de València de fa més de nou anys. Aleshores, aquell 21 d'octubre del 2000, Rafael Blasco i Consuelo Ciscar sí que van arribar-se al teatre Principal, ni que fora per fer-se la foto, per aparentar. A Blasco, realment, Raimon no li ha agradat tant com per anar a un recital.

Durant l'homenatge a Miguel Ángel Blanco i en contra ETA que va tenir lloc a la plaça de Las Ventas l'11 de setembre del 1997, el xativí escoltà nombrosos xiulits per cantar en la seua llengua. Les absències de dilluns significaven una altra esbroncada, silenciosa però més maliciosa, contra aquest amant de la llibertat. I és que n'hi ha que ja no respecten ni les aparences.

El 27 d'octubre, a un acte de la fundació que porta el seu nom, l'artista Bertín Osborne va dir que Francisco Camps és “un tío honrado, un tío que se viste por los pies”. El cap del Consell hi va acudir, acompanyat del titular de Sanitat, Manuel Cervera, i no va estalviar somriures, a tort i a dret. Dilluns passat, cinquanta dies més tard, ni Camps ni cap conseller, ni cap secretari autonòmic ni cap director general, ni cap regidor de València ni de Xàtiva, no van presenciar en directe l'acte de lliurament de la medalla que la Universitat de València ha atorgat a Raimon, el nostre cantant més internacional. Molt més que no Francisco, adalil del PP valencià, encara que, això sí, molt menys que no ho fou Julio Iglesias, ambaixador transitori de la Generalitat que cobrava, per la representació diplomàtica en qüestió, el triple d'allò que marcava el contracte oficial