EDITORIAL: 'La injustícia planetària'

Invitat 20/11/09, 05:00 pm

20/11/2009 EDITORIAL

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va dir a Roma que «no hi pot haver seguretat alimentària sense seguretat climàtica». Són declaracions fetes aquesta setmana, amb motiu de la cimera de la FAO sobre el problema descomunal de la fam al món. Les xifres clamen al cel. Més de 1.000 milions de persones pateixen gana al món i, en el temps que es triga a llegir aquest editorial, moriran 30 nens per falta d’aliments. No es tracta d’elucubrar amb missatges apocalíptics, però sí de donar a conèixer una injustícia planetària.

Més enllà de les bones intencions i dels discursos que al·ludeixen al compromís moral, ben poc s’ha aconseguit a Roma. La cimera ha notat l’absència dels caps d’Estat dels països del G-8, i, amb la seva absència, la falta explícita d’un suport ferm de les grans potències. S’ha limitat a ser un brindis al sol, amb el desig impossible de reduir a la meitat, el 2015, el nombre de famolencs. El 2000, la xifra estimada era de 800 milions i, en lloc de baixar, ha augmentat en 200 milions.

«Aquestes cimeres serveixen per mantenir desperta l’atenció dels representants polítics», va afegir Ban Ki-moon. Pel que s’ha vist a Roma i a Barcelona (en les converses sobre canvi climàtic) i pel que s’entreveu que pot passar a Copenhaguen, la fam i l’escalfament global estan en primera línia de l’agenda internacional, però res més. Interessos contraposats, múltiples ramificacions econòmiques i polítiques, lluites intestines pel control dels mercats, deixadesa i absència de decisions globals compartides condemnen el món a saber on estan els problemes sense tenir a mà solucions que siguin efectives, ràpides i solidàries.