Claude Lévi-Strauss, el pare de l’antropologia moderna, mor als 100 anys

Invitat 04/11/09, 02:47 pm

4/11/2009 ADÉU A UN MESTRE DE LA CIÈNCIA SOCIAL

Claude Lévi-Strauss, el pare de l’antropologia moderna, mor als 100 anys F070D563LH04

Claude Lévi-Strauss, a la Maison de la Catalogne de París, el març del 2005. Foto: APF / PASCAL PAVANI

• Va canviar la visió occidental sobre les cultures «primitives»
• L’autor de ‘Tristos tròpics’ va destruir les pretensions científiques del racisme

ELIANNE ROS
PARÍS

El 28 de novembre hauria complert 101 anys. L’antropòleg Claude Lévi-Strauss, pare de l’estructuralisme, va morir a París –ahir va transcendir la seva mort el cap de setmana passat– deixant rere seu una vida dedicada a innovar el pensament i a canviar la mirada de la societat occidental cap a les anomenades cultures «primitives» o «salvatges».

Lévi-Strauss va desaparèixer amb la discreció que el caracteritzava, en silenci, sense grans funerals ni comiats multitudinaris. La seva mort va sorprendre a tothom quan ja se n’havien celebrat les exèquies en la intimitat familiar. L’últim gest d’humilitat d’una gran personalitat en el pla intel·lectual i humà.

ARROGÀNCIA OCCIDENTAL / «Odio els viatges i els exploradors. I aquí em teniu, disposant-me a relatar les meves expedicions...». Així comença Tristos tròpics (1955), l’obra amb què Lévi-Strauss va revolucionar la seva època desmuntant la idea que hi ha societats superiors a altres i, en conseqüència, destruint les pretensions científiques del racisme. Durant la seva vasta carrera, no va deixar de denunciar l’arrogància occidental posant en relleu la complexitat i riquesa cultural de les civilitzacions considerades inferiors. «Res permet afirmar la superioritat o inferioritat intel·lectual d’una raça respecte d’una altra», va sentenciar.

Nascut a Brussel·les en el si d’una família jueva, als 27 anys Lévi-Strauss va viatjar al Brasil per ensenyar sociologia a la Universitat de Sao Paulo. Del seu contacte amb els indis bororos i caduveos del Mato Grosso i els nambikwares de la selva amazònica neix una inquietud pel planeta que el convertiria en precursor de l’ecologisme. «Els humans es dirigeixen cap a una espècie d’enverinament intern», havia declarat.

Al tornar a París, el 1941 va haver d’emigrar a Nova York per fugir de l’amenaça nazi. Allà va conèixer el lingüista Roman Jakcobson, la col·laboració amb el qual va ser determinant per al naixement del mètode estructuralista, que posa l’accent en l’estructura i no en el subjecte, en el tot sobre la part. És a dir, és la societat la que modela l’individu. Lévi-Strauss va aplicar aquest sistema al conjunt dels seus estudis.

UN PRECURSOR / A El pensament salvatge (1962), l’antropòleg va explorar els mecanismes ocults de les cultures, i va defensar que eren igual de complexos en les societats sense escriptura que en les considerades desenvolupades. En la seva obra, denuncia també el que qualifica d’«uniformització del món». Avançant-se novament al seu temps, prediu els efectes perversos de la globalització. «La humanitat s’instal·la en una monocultura, es disposa a produir una civilització de massa», va lamentar en una de les seves rares entrevistes l’home que va escrutar la mitologia i va desvelar l’enigma del tòtem.

Fa un any, el museu del Quai Branly, dedicat a les civilitzacions no occidentals, va celebrar el centenari de l’antropòleg amb un homenatge al qual finalment no va assistir. S’hi van poder veure, però, la seva col·lecció d’art –1.500 peces recollides durant les seves expedicions– i les magnífiques fotografies del 1930 de les tribus brasileres.