ARISTÒTIL Part 1ra..

Invitat 03/09/09, 05:51 pm

Aristòtil (grec i llati Aristoteles, àrab Aristutalis) (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gairebé totes les ciències en els seus diferents àmbits, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.
Aristòtil afirma que la única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos móns com afirmava Plató (el món de les idees i el món de les coses), sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers i la seva constant transformació.
Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història del pensament. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.
Va néixer a Estagira (Grècia, avui dia Stavros) l'any 384 aC. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a Atenes a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre, on restà durant més 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plató, va marxar d'Atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre.
L'any 342 aC acceptà la invitació de Filip II de Macedònia per ocupar-se de l'educació del seu fill Alexandre el Gran.
L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, el Liceu[]. Durant aquest segon període d'estada a Atenes es va dedicar a la investigació i a l'ensenyament. Quan Alexandre el Gran va morir el 324 aC, fou acusat d'impietat pels atenesos i hagué de refugiar-se a l'illa d'Eubea, on va morir l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys.
Cosmologia aristotèlica
El cosmos és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constituïdes i pel tipus de moviment:

Regió supralunar (el cel), formada per esferes concèntriques d'èter, matèria incorruptible (eterna) i amb moviment circular.
Regió sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal, i la matèria és corruptible, es fa malbé

El coneixement
Considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: el nivell sensitiu i el nivell intel·lectual. Si bé accepta com el seu mestre Plató que la doxa o opinió comuna és errònia perquè es queda amb l'aparença de la veritat, sí contempla l'endoxar com a coneixement fiable: l'endoxa és l'opinió comuna refrendada per l'autoritat i el debat públic
El coneixement intel·lectual es trasnmet sobretot a partir del llenguatge i la reflexió. El llenguatge al·ludeix a veritats universals, al món i les seves maneres d'éssers, i per aquest motiu és comprensible per qualsevol ésser humà, el que varien són les llengües particulars, subjectes a convencions.
Ètica
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte. Aristòtil desenvolupa la seva posició ètica en tres obres: Ètica a Nicòmac (anomenada així també Ètica Nicomaquea), Ètica a Eudemi (o bé Eudèmia) i la Magna Moralia o Gran Ètica.
Física aristotèlica
És l'estudi de l'ésser en moviment. Aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat, per això hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment són:

Tot mòbil requereix d'un motor.
Si cessa la causa, cessa l'efecte.
La naturalesa és principi de moviment.
A la natura no hi ha el buit.
A la regió supralunar el moviment és circular.
A la regió sublunar el moviment és lineal, i pot ser natural o violent.

Sinuhé 04/09/09, 08:38 am

Cada vegada que llegeixo coses sobre els antics grecs, em sorprèn molt que faci d'això tants anys. Per la seva manera de fer i raonar, per la seva cultura, sembla que el món durant molts segles després d'ells, en lloc d'anar endavant va anar endarrere.

Invitat 04/09/09, 04:35 pm

Sempre he pensat que el llarg periode de l'Escolàstica va fer ana enrere el pensament, tot i que Sant Tomàs d'Aquino, s'inspirava en Aristòtil

Contenido patrocinado

ARISTÒTIL Part 1ra..

ARISTÒTIL Part 1ra..

Re: ARISTÒTIL Part 1ra..

Re: ARISTÒTIL Part 1ra..

Re: ARISTÒTIL Part 1ra..