Espanya no té ni lleis, ni vergonya

26.08.2009 ! 05.00h






Els fets ens porten al titular. L’Estat espanyol no compleix mai les lleis que fa però que no li interessen. Cada dia en tenim exemples: no compleix l'Estatut aprovat, ni permet desplegar-ne les competències; aprova un model de finançament amb un any de retard i impedeix que TV3 es pugui veure als territoris de parla catalana malgrat haver-s’hi compromès. No compleix bona part dels pressupostos que aprova, ni amb la llei de la dependència; envaeix les competències de la Generalitat; ens boicoteja a Europa amb el corredor mediterrani i el tren d'alta velocitat; impedeix que el català sigui llengua d'ús a l’Estat espanyol i a Europa i, en nom d'una falsa solidaritat, es queda bona part dels nostres diners per malbaratar-los de mala manera.

Davant de tots aquests fets, algú encara dubta que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol retallarà altre cop l’Estatut? Ningú que estimi aquest país pot dubtar que l’Estat espanyol tornarà a aprofitar l’ocasió per evitar qualsevol avenç que se’ls hagi escapat en la tramitació estatutària. Què cal fer davant la fi del model autonòmic? Quina és la resposta en clau catalana, possible i realista?

La unitat, fins i tot un govern de coalició, amb personalitats independents de la societat civil, i si cal amb eleccions prèvies. Però cal la unitat de tots aquells partits que acceptin que, amb l’Estat espanyol, s’hi ha de parlar de tu a tu, amb aquells que estiguin d’acord que cal emprendre un camí democràtic i pacífic per ser, en un moment no molt tardà, un nou estat dins d’Europa, i amb bones relacions amb els nostre veïns.

Algú pot dir que és utòpic, que és fer volar coloms, però cada dia veiem que més gent, i no precisament independentista, sap que dins l’Estat espanyol no hi tenim solució. Altres països van en aquest sentit d'una manera clara i diàfana, no podem perdre aquesta oportunitat que ens faria més feliços a tots, catalans, espanyols i francesos.

Un magnífic article del diari AVUI sobre els canvis produïts en poc temps a Montenegro des de la seva declaració democràtica i pacífica d'independència, ens dóna senyals inequívoques del camí a seguir.
L'augment del 84% del PIB, l'increment del sou mitjà en més del doble, la reducció de l'atur del 32% al 10%, demostren que la independència és sinònim de més felicitat. Fins al punt que el cap de l'oposició, representant de la minoria sèrbia, garantia que si governava no faria marxa enrere amb la independència.

Davant un fet positiu com aquest, la pregunta és evident. Si Montenegro, en les difícils circumstàncies en què vivia, ha aconseguit aquesta positiva evolució, què no aconseguiria un país més assentant, estable i amb clara capacitat democràtica de decidir com el nostre? Què no tenim els catalans que tenen els montenegrins? Líders?