Humans més enllà de nosaltres

La periodista i col·laboradora de l'AVUI, Gemma Aguilera, apropa la complexa realitat del món dels neandertals al gran públic a Una humanitat extingida per destruir molts dels seus mites
N.R.


Fer justícia amb els neandertals i presentar-los com el que són: éssers humans. Amb aquest objectiu comença a escriure la periodista Gemma Aguilera Una humanitat extingida (Ara llibres), el primer llibre que recull les darreres investigacions fetes al voltant dels neandertals d'una manera didàctica però sense perdre de vista el rigor científic.

Precisament, gràcies al seu treball descobrim que quan els nostres avantpassats (homo sapiens), de pell fosca i peluda, van arribar a Europa des de l'Àfrica s'hi va trobar un ésser molt semblant pèl roig, de pell clara i amb les mateixes capacitats per parlar i relacionar-se que l'home modern.

I és que, segons Aguilera, fa només 10 anys que la ciència ha començat a fer justícia amb els neandertals. "S'havia creat una imatge monstruosa del personatge per a desacerditar-lo perquè no es podia acceptar una espècie humana diferent a la nostra", argumenta la periodista.

De fet, considera que, fins ara, la ciència i la societat ha jugat amb la imatge dels neandertals com els ha convingut. "Amb aquest treball he descobert -detalla l'autora del llibre- que quan Hitler volia referir-se a persones que no eren de raça ària, per desmereixe'ls, els deia que eren neandertals. I el problema de fons no és un altre que els neandertals eren els veritables europeus, i fins a la data han viscut més que nosaltres".

Com bé descriu en un dels paràgrafs del llibre: "Molts erudits es van negar a acceptar la idea que una espècie d'home diferent de la nostra hagués pogut existir. I anys després s'assumiria encara menys que aquells homes corpulents de pell blanca i cabells clars eren els autèntics europeus i que, en conseqüència, el bressol de la nostra humanitat és Àfrica".

Així, en poc més de dues-centes planes, Aguilera va plantejant al lector totes aquelles preguntes que ella mateixa s'havia fet a l'hora de començar el seu treball i va dibuixant la història d'uns personatges que, amb el suport de les dades científiques, desmunten tots els tòpics que s'han anat consolidant durant anys.

Les dades científiques que aporta d'antropòlegs, genetistes, prehistoriadors i etnòlegs indiquen que els neandertals tenien capacitat per parlar, dominaven el foc i en feien un ús social, enterraven els seus morts, i fins i tot s'apunta una incipient activitat artística. En definitiva, els neandertals havien creat comportaments socials i culturals complexos, molt semblants als actuals.

Amb tot, Aguilera apunta les principals tesis sobre la gran pregunta que planeja al llarg de l'assaig: Com va arribar a extingir-se una espècie tan desenvolupada i socialitzada? "Hi ha un cúmul de circumstàncies que hi influeixen, però hi ha una línia general apunta que els neandertals van arribar al seu final biològic", conclou.

L'autora explica que en uns mesos s'haurà acabat de desxifrar el genoma seqüenciat dels neandertals, "amb el què quedarà pal·lès que eren humans i amb els què s'aportaran noves dades sobre la seva història".

"Convé llegir una obra com aquesta, ja que ens acosta al coneixement del nostre gènere. Gràcies a les dades i a les assenyades reflexions que hi fa, podrem pensar a incrementar la nostra consciència d'espècie i humanitzar-nos una mica més si cal", diu Eudald Carbonell en el pròleg.

Investigadors catalans
Gemma Aguilera (Sant Boi de Llobregat, 1979) explica que quan l'editorial li va plantejar escriure aquest llibre, el primer que va fer va ser buscar els millors experts de cada àrea i es va entrevistar amb ells, perquè "la condició era que fos un llibre llegible però rigurós".

Molts d'aquests experts, són dels Països Catalans i no ha estat només per una qüestió de proximitat. "Molts dels principals investigadors reconeguts a nivell mundial són de casa nostra", com ara Eudald Carbonell (que prologa el llibre), Robert Sala, Carles Lalueza i Narcís Soler.

Entre Catalunya i el País Valencià hi ha una cinquantena de jaciments. "I si bé és veritat que el llibre va dirigit al públic català, hem d'aprofitar també el potencial i l'excel·lència de casa nostra", diu Aguilera.

Val a dir que, a més de les llibreries, Una humanitat extingida també pot trobar-se a les estacions de metro de Barcelona per tal de potenciar la seva lectura. L'obra participa al programa Tasta'm de la Generalitat de Catalunya.

Això te un interés científic molt gran. Perquè obre una porta a moltes preguntes que fins ara noe ns haviem pogut contestar.

Gracies per la teva informaciò.