Ens troben massa catalans

Ens troben massa catalans


Una vintena de corresponsals estrangers opinen per a El Punt sobre la realitat catalana




EL PUNT



email protegit





si fem cas de les opinions majoritàries de la vintena de periodistes estrangers que treballen a Catalunya com a corresponsals entrevistats per El Punt. Tot i que hi ha un respecte i, fins i tot, comprensió per les reivindicacions nacionals i lingüístiques, en general als corresponsals de premsa consultats els costa d'entendre el sentiment independentista d'una part de la població, i consideren que la tensió amb l'Estat espanyol és, en bona part, culpa de la reivindicació permanent catalana. Per contra, la diversitat cultural, el caràcter i el clima són valorats positivament. Els periodistes dels estats més consolidats són, en general, els que valoren més negativament l'afany de Catalunya per tenir una personalitat pròpia.






Els alemanys, els francesos i els sud-americans són, amb algunes excepcions, els més crítics amb l'ambient reivindicatiu permanent que es respira a Catalunya, segons les entrevistes fetes per aquest diari durant aquest estiu. La contundència de les crítiques al nacionalisme català és, això no obstant, molt variada depenent dels interlocutors i, també, de la part de Catalunya on s'han instal·lat per viure.
A l'altra banda de la visió crítica hi ha una opinió més comprensiva, tolerant i, fins i tot, solidària, que prové més dels representants de mitjans anglosaxons i de països petits o que han patit l'opressió nacionalista d'altres estats.
Canvi de percepció

Hi ha, això no obstant, un denominador comú entre els més crítics amb el nacionalisme català i els més receptius a les reivindicacions. Aquest punt de confluència és el canvi de percepció que han experimentat la majoria des que viuen a Catalunya. Una percepció que, pràcticament en tots els casos, els ha portat a una millor comprensió del fet català i, fins i tot, a moderar les seves crítiques. Aquesta situació és especialment acusada en el cas d'aquells periodistes que, abans de venir a viure a Catalunya, havien desenvolupat la seva feina a Madrid. Pràcticament tots reconeixen que la visió que es dóna de Catalunya a Madrid és esbiaixada i, sobretot, inexacta.

Valoració positiva

Tot i això, els recels o el desacord sobre les reivindicacions nacionals de Catalunya no són incompatibles amb una valoració positiva del país. Així, bona part de les persones entrevistades destaquen com a grans fites aspectes que sovint els mateixos catalans no valoren tan bé, com ara la sanitat i la seguretat. També són molt ben vistos l'ambient i l'empenta cultural, especialment de la ciutat de Barcelona. Altres aspectes com ara la gastronomia i l'estil de vida també són ben considerats. Un dels aspectes més curiosos és que hi ha algunes coincidències, que es donen entre corresponsals de procedències molt diverses, pel que fa a la valoració positiva del caràcter una mica reservat dels catalans, en el sentit que afavoreix la tolerància, la convivència i el respecte per la intimitat dels altres.

Catalunya és un pol d'atracció molt fort en l'Europa del Sud»NÚRIA ASTORCH Traini, corresponsal francès.


1



Frédéric Traini, corresponsal de L'Equipe, va arribar a Barcelona l'any 1990 i afirma que està «encantat» de viure-hi i treballar-hi perquè troba que Catalunya «és una regió molt dinàmica». Un dinamisme que, des del punt de vista polític, es tradueix en una «constància» i «coherència» a l'hora de demanar i aconseguir més competències i més diners per a Catalunya, «amb una política molt diferent de la que se segueix al País Basc». «Això sí, sense abaixar mai la guàrdia», hi afegeix. Qualifica de «divertides» i «instructives» les relacions polítiques que hi ha entre el govern català i el govern espanyol i és del parer que, tot i les diferències de color polític (amb referència a l'època de Jordi Pujol i José María Aznar), sempre s'han aconseguit avenços. La independència de Catalunya és, per a Traini, «una patata calenta» sobre la qual prefereix no definir-se gaire. Tot i això, creu que dins de l'Europa de les regions reclamar una major autonomia no li sembla «il·lògic», però troba «utòpic» parlar d'independència.
Diu que el millor dels catalans és la forma que tenen de viure i de gaudir de la vida. I creu que el pitjor és que Barcelona s'ha convertit en una ciutat massa comercial a causa de l'èxit que ha tingut la projecció internacional que se n'ha fet. «Sento nostàlgia de la Barcelona que vaig conèixer quan vaig arribar», diu.
Està convençut, però, que «Catalunya és un pol d'atracció molt fort en l'Europa del Sud» i que en l'Europa del Mediterrani tindrà un paper molt important.

La llengua, entre poc i gens


No són majoria, ni de bon tros, els corresponsals estrangers que parlen el català, per bé que tots més o menys l'entenen i un bon nombre dels enquestats fan classes per millorar el seu nivell a l'hora de parlar-lo o almenys afinar la comprensió lingüística. El tema que suposa més dificultats de comprensió és la presència pública oficial de l'idioma del país. En general, els periodistes estrangers creuen que es pot viure a Catalunya sense saber català, fins i tot alguns dels que l'han après i se'n senten especialment orgullosos.
Alguns, a més, es plantegen reflexions una mica sorprenents i arriben a manifestar que caldria eliminar l'obligatorietat d'ensenyar català a les escoles i que n'hi hauria prou amb una consideració poc més que folklòrica de l'idioma. Una visió que, de totes maneres, és minoritària entre els enquestats, com també ho és la percepció d'algunes de les persones entrevistades que detecten una especial preocupació pel suposat mal que el català pot fer a la immigració, especialment a la sud-americana, que consideren que s'integraria millor si se'ls escolaritzés en castellà. Novament, els representants anglosaxons i els de cultures lingüístiques més petites són els que mostren una major sensibilitat per l'idioma propi del país.


«Cal deixar de comparar-se amb Madrid»

Cal deixar de comparar-se amb Madrid»TEIA BASTONS Alex Rietman


1



Fa dotze anys que Alex Rietman, corresponsal de Radio 1 d'Holanda, és a Barcelona, després d'haver passat per Extremadura i Madrid, i admet que durant aquest temps ha canviat molt la seva actitud i la visió de les coses pel que fa a la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol. Va arribar influït pel que llegia a la premsa estatal, que estava marcada pel menyspreu envers Catalunya, però ara pensa que aquests atacs són una falta de respecte contra una terra on es troba a gust.
Rietman veu difícil que canviï l'estira-i-arronsa que hi ha entre Catalunya i l'Estat espanyol perquè hi ha molts prejudicis i actituds arrelades, principalment dels espanyols envers els catalans: «Sempre s'havia dit que era impossible que fos president de la Generalitat una persona que no hagués nascut a Catalunya, i ja ha passat. Quan serà possible que hi hagi un president del govern espanyol català? Si això passa, serà la prova que alguna cosa ha canviat.»
També pensa que si hi hagués més respecte cap a Catalunya i cap a la seva llengua i cultura, no faria falta una opció independentista, que considera molt legítima. Creu que hi ha el que anomena independentista pragmàtic, que no ho és tant per un tema de sang o amor a la terra, sinó perquè està cansat que a la resta de l'Estat no es reconeguin els esforços que fan els catalans: «Hi ha més sectors espanyols que amb la seva actitud estan expulsant els catalans de l'Estat espanyol, que no pas catalans que en volen sortir.» Però també retreu als catalans que, amb el que tenen, estiguin sempre comparant-se amb Madrid: «Si deixessin de fer-ho, seria un senyal d'autoestima.» Respecte el català, admet que quan va arribar creia que era una barrera. Ara troba lògic i natural que sigui l'idioma vehicular a les escoles: «És obvi que si no fas les classes en català la gent no l'aprendrà i hi haurà segregació. A més, els estudis han demostrat que el bilingüisme afina la capacitat d'aprenentatge.»

No estic orgullós de no saber català, però el castellà és prioritari»JOSEP PUIGBERT
Armand Chauvel és un periodista francès que escriu sobre economia i que abans d'establir-se a Barcelona, fa vuit anys, va viure a Lisboa. Es troba a gust a Catalunya, però reconeix que més enllà de la capital catalana coneix poca cosa de la resta del país i això fa que en tingui una visió molt metropolitana. «No sé si Barcelona representa tot Catalunya, però pel que veig aquí és una societat multicultural i cosmopolita», diu aquest periodista, que publica a diferents revistes del grup editorial pel qual treballa.
Chauvel creu que les relacions de Catalunya amb l'Estat espanyol són «difícils» i l'estranya especialment que amb el PSC al capdavant del govern de la Generalitat i el PSOE al de Madrid, no hagin millorat. «Que fossin difícils quan aquí governava CiU i a Madrid un altre partit s'entén, però governant els mateixos es fa incomprensible.» Considera que el grau d'autonomia que té Catalunya «és alt» i permet fer coses. «Potser sí que hi ha gent que vol anar més enllà, però s'ha de fer per la via democràtica i amb el vot. Trobo que l'autonomia actual ja ofereix moltes possibilitats», comenta.
Ell i la seva dona només parlen castellà, i diu que l'assignatura pendent és estudiar català, i més ara que han de tenir un fill i anirà a una escola catalana. Va aprendre castellà per la feina, perquè diu que en el sector en què es mou no li cal tant el català, ja que moltes de les grans multinacionals són a Madrid. «No n'estic pas orgullós, de no saber català.»

«A Catalunya hi ha un antiespanyolisme molt visceral»

anna puig


1



Fa quasi trenta anys que viu a Catalunya. D'origen argentí, Héctor Zampaglione, fotògraf de l'agència Sygma, va haver de marxar com a exiliat polític a París. Ha estat a vuit països europeus però va decidir quedar-se al nostre per diverses raons: «Està a prop de la frontera, m'agradava la moguda cultural que hi havia en aquell moment, la fotografia tenia una gran difusió i hi havia més oportunitats aquí que a Madrid. I em sentia molt còmode amb la forma de ser del català.» Diu que en aquella època (cap al final dels anys setanta) Madrid «continuava sent una ciutat franquista, fosca i sòrdida».
Considera que els espanyols tenen una percepció «diferent» dels catalans.
«No se'n pot dir errònia. És el que diuen els mitjans de comunicació i la gent s'ho creu.» Reconeix que la relació entre Catalunya i l'Estat és bastant «tibant» i assegura que no és gens partidari dels nacionalismes. «Els temo. Jo em defineixo com a internacionalista», afirma Zamplaglione.
Diu que Catalunya té moltes virtuts però no s'està de comentar-ne els defectes. «El pitjor de Catalunya és aquest antiespanyolisme visceral. Tot allò que significa desunió no m'agrada. I crec que entre els catalans hi ha massa victimisme. Això és una mica de mentalitat provinciana», considera.
Tot i que viu al nostre país des de fa trenta anys i diu que llegeix i entén el català, no el parla perquè assegura que s'expressa millor en castellà. «Però els meus fills i néts són catalans», recalca.

Jorge Rangel, de 47 anys, va néixer al Brasil i és corresponsal, des de Barcelona, de la revista Estilo D. Considera que el millor de Catalunya és la diversitat que hi ha actualment i que cada cop hi ha més gent de fora. Per Rangel, aquest fet és molt important, ja que considera que l'evolució de la cultura passa per aquesta diversitat. «Com més tancat és un país, més enrere va», afirma. Sobre aquest tema afegeix: «No es poden tenir els peus en el passat, la diversitat dóna força per tirar endavant.» El pitjor de Catalunya, segons opina, és «la mentalitat tancada d'alguns que es volen ancorar en el passat».
Rangell destaca que la cultura d'un territori és viva i que cal entendre que un territori necessita evolucionar.
Pel que fa a la relació Catalunya-Espanya, pensa que Catalunya és «una comunitat més dins la diversitat». Rangell creu que, en general, hi ha bona relació entre Catalunya i el conjunt de l'Estat espanyol, «tret dels típics acudits que es fan sobre el tema».
Amb relació al català, destaca que el seu idioma matern és el portuguès i que li és fàcil entendre el català, ja que la fonètica entre els dos idiomes és semblant. Parla castellà i anglès i entén i parla català, però no l'escriu. En fa un ús social, diu, i les cadenes de televisió que més li agraden són les catalanes.
Pel que fa a la independència de Catalunya, no té formada una opinió concreta sobre el tema perquè afirma que no l'acaba d'entendre. Creu que és millor la unitat i que cadascú pugui aportar el seu gra de sorra. Dins l'Europa de la diversitat pensa que voler ser independent a Catalunya s'entén encara menys, ja que no veu què podria aportar la independència. Pensa que el que cal és que «hi hagi un respecte cap a la diversitat