Els dos amics.

Una vegada, dos amics es trobaven en el desert.
Un d'aquests dies, un li va donar una bufetada a l'altre sense motiu, l'altre consternat i trist pel cop, es va ajupir i va escriure en la sorra:” Avui el meu millor amic, em va bufetejar”.
Van passar diversos dies i enmig d'un torrent diluvi, l'amic ofès va ser salvat pel qual li bufetejo.
L'altre amic amb un somriure va agarrar una pedra i va escriure:”Avui el meu millor amic va salvar la meva vida”. L'amic que va veure com va escriure anteriorment en la sorra i en aquest moment en la pedra, i va preguntar: Per quina aquest havia escrit aquella veus en la sorra i ara ho feia en la pedra?
L'altre , veient al seu amic fixament li va dir: Jo fa diversos dies em vaig posar trist i a la veus enutjat per la bufetada que em disti, per la qual cosa aquesta ofensa la vaig escriure en la sorra , perquè el vent del perdó i oblit venja i ho esborri. Ara aquesta bella benedicció de ser salvat per amic la vaig escriure en la pedra, per a q sempre la recordi, perquè en el meu cor sempre hagi gratitud i amor.
Perquè en qualsevol adversitat, recordi que sempre tinc un amic, que importo a algú, que sóc especial. Que encara que la solitud venja a la meva vida, trobi en ella bells records de tu, de la meva vida, el meu amor i la teva amistat