Chacón i els focs a l'Horta de Sant Joan

La nena bonica del PSC del Baix Llobregat, Carme Chacón i Piqueras, ha culminat en plena desgràcia pels focs a l'Horta de Sant Joan tot un seguit de despropòsits.

Des de com va tractar els afectats per grip nova a les casernes, fins a la dimissió del director del CNI pels seus escàndols de malversació de diner públic passant per les darreres declaracions dient que el foc més greu d'aquest estiu estava controlat quan els bombers no ho havien dit en cap moment. La ministra de defensa espanyola ha vingut a Catalunya amb motiu del foc com si fos una estrella, com si fos una veritable Virreina, que volia que el seu poble de conquesta que vol que el seu poble de conquesta li rigui la gràcia.

Qui havia de ser l'esperança roja de Rodríguez Zapatero, qui es perfilava com la seva possible substituta, ha acumulat en poques setmanes error darrera error. El seu afany mediàtic l'ha traït. El més greu, tot i que ha passat força desapercebut, és el fet que ha vingut a Catalunya en plena desgràcia, lamentablement, per utilitzar-la mentre que durant tota la negociació del finançament ha estat desapareguda quan, convé recordar, és la cap de llista dels 25 diputats de PSC al Congrés espanyol.

Callada, desapareguda, en silenci per no cremar-se amb el finançament i resulta que finalment s'ha cremat per culpa de les seves ànsies de convertir-se en la musa simpàtica del socialisme català/espanyol. Amb la seva trista actitud en la negociació del finançament ha demostrat la seva poca estima a Catalunya, ha demostrat que el seu interès és l'Estat espanyol i que el seu afany de poder està per damunt de tot.

La Chacón és com la gran majoria dels militants del PSC una socialista espanyola que per casualitats de la vida viu a Catalunya. Però de sentiment català, ben poc.