Obama, Zapatero i l'art del fum, fum, fum.

Sinuhé 25/01/09, 03:03 pm

Sense fum no es podran guanyar eleccions. Però només amb fum i sense política en majúscules, tampoc.

Un teleprompter com el dels presentadors d’informatius de televisió. Aquest ha estat el principal company de viatge de Barack Obama en aquesta llarguíssima marató de més de dos anys que l’ha portat fins a la Casa Blanca. Els seus discursos captivadors comptaven amb aquest recurs tècnic, inimaginable fins avui entre els nostres polítics.

I això no desmereix la gran capacitat de transmissió de percepcions que desprèn quan parla l’ara ja home més poderós del món. Per molt que comptés, vora el micro, amb un prompter transparent, Obama havia d’interpretar els discursos i, òbviament, ser capaç d’improvisar. Que l’home és un crack i que ja ha marcat un abans i un després no ho qüestiona ningú.

Hi ha qui es refereix al màrqueting polític com l’art de vendre fum. Però el fum no són necessitats dels ciutadans creades artificialment sinó el conjunt de mecanismes que fan emergir aquelles preocupacions que la gent guarda en el fons de la seva ment. I es fan emergir per tal de treure’n rèdit tot prometent solucions tal i com ho fa la publicitat amb els productes comercials.

El nou president de la primera potència mundial haurà guanyat les eleccions -entre altres però també- per ser el millor en l’art del fum, fum, fum. El corrent d’il•lusió generat li donarà molt més que els 100 primers dies de gràcia preceptius tot i el difícil context de crisi global. Obama podrà viure un any del fum. Com ho va fer Zapatero en l’arrencada de la seva primera legislatura. Podrà tancar Guantánamo com ZP va retornar les tropes d’Iraq. Autoritzarà la investigació amb cèl•lules mare com el seu homòleg espanyol va legalitzar els matrimonis entre persones del mateix sexe o va promulgar la llei d’igualtat. Avenços positius, sense rebuig en la immensa majoria de la població i low cost en gestió, tramitació i diners. Però arribarà el dia del moment de posar negre sobre blanc. De decidir sobre les coses de menjar. I aquí caldrà, a més de fum, política en majúscules.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/obama_zapatero_i_l_rsquo_art_del_fum_fum_fum_32301.php