La major solitud és...

La major solitud és la de l'ésser que s'absenta, que es defensa, que es tanca, que es nega a participar de la vida humana.
La major solitud és la de l'home tancat en si mateix, en l'absolut de si, i que no dóna a qui demana el que pot donar d'amor, d'amistat, de socors.
El major solitari és el que té por d'estimar, el que té por de ferir i de ferir-se.................

No hi estic pas d'acord amb aquesta reflexió. La solitud voluntaria no és la pitjor de les solituds.

Jo crec que la pitjor solitud és la que sent cadascun.
Però aquesta reflexió no parla de la solitud per voluntat pròpia sinó de la solitud del que es tanca en si mateix i nega als altres l'amor que té dintre i ho fa de por de ferir i a ser ferit.
La por a viure, a sentir amor a relacionar-se amb les persones, aïlla de tal manera que deixa una solitud que és molt difícil de superar, perquè qui esta predisposat a sortir d'aquesta solitud lluita per sortir d'ella i pot ser que algun dia ho aconsegueixi.
Però qui es tanca en si mateix per por, mai deixa de sentir-se sols

Suposo que la solitud per por és dura, però aquesta sempre pot canviar, només cal que el solitari decideixi guanyar a les seves pors. Potser no és fàcil, però està a la seva ma.