Pep Guardiola no és un geni.

Pep guardiola té el sentit de responsabilitat, dels valors, de l’esforç, de la dignitat, i de la humilitat que tothom hauria de tenir i que, malauradament, la societat d’avui està perdent. No és un geni, és, senzillament, com tothom hauria de ser. Els nens i nenes s’emmirallen en ell. Tan de bo l’imitin, i no solament en el futbol, també en la manera de ser i actuar. Si és així, la societat del futur estarà salvada.

Un respecte per Pep Guardiola
Ja hi som: l'entorn s'ha instal·lat en el terreny de l'exageració. Ara que els títols avalen la feina feta, la cautela i la humilitat han saltat pels aires i la hipèrbole s'ha convertit en l'exercici mediàtic preferit. En absència de partits, cal mantenir l'atenció i l'esquer és Pep Guardiola. A l'entrenador blaugrana se li ha duplicat la feina: si la temporada sortint ha hagut de posar al seu lloc els jugadors, la temporada entrant haurà de posar al seu lloc els jugadors i l'entorn. A base d'exageracions estan convertint el Guardiola mediàtic en una caricatura, una mena de divinitat, mestre, tòtem, guru, home renaixentista, visionari dels mètodes de motivació, savi il·lustrat, etcètera. Un disbarat injustificat propiciat per una eufòria justificada.

De Guardiola se n'han escrit les virtuts repetidament en aquesta columna setmanal, des del principi de la temporada. A "Més que un club?" es poden consultar tots els articles de la temporada i recordar els adjectius emprats: humilitat, intel·ligència, professionalitat, autoritat, rigor, esforç, persistència. És cert que és infreqüent trobar aquests mèrits reunits en una sola persona en una societat que valora més el caràcter que el talent, el vassallatge que la integritat, la demagògia que l'honestedat. La singularitat de Guardiola és haver sabut aplicar valors fins fa poc ordinaris i fora de qüestió, com el rigor, l'esforç, la disciplina i la responsabilitat. Conclusió paradoxal: aplicar les lliçons que a molts ens van ensenyar a l'escola i a l'institut, amb la complicitat (no la resistència actual) de la majoria dels pares, s'ha convertit, avui, en una excepció. Malament rai.

Fa unes setmanes un lector es queixava perquè jo afirmava (i afirmo) que Guardiola no és un geni, sinó només una persona intel·ligent, treballadora, empàtica i capaç. El lector, cito indirectament, deia que qui era jo, coi de periodista, per afirmar que Guardiola no és un geni. Comprenc que enmig de la mediocritat imperant es confongui un treballador rigorós, llest i tenaç amb un geni. Admeto que el desolador panorama actual incita a la confusió: n'hi ha prou per donar un cop d'ull al reguitzell d'entrenadors i directius del futbol per patir la temptació de concloure que Guardiola és un superdotat, un miracle, un il·luminat. Però no: tan sols ho sembla per comparació.

Pep Guardiola és un professional seriós, aplicat, intel·ligent, elegant, meticulós, treballador, llest. Pep Guardiola ha contribuït enormement a rubricar una temporada de joc esplèndid (amb títols afegits). Pep Guardiola ha desenvolupat exemplarment la tasca que se li va encomanar (entrenar l'equip, treure'n el màxim rendiment). Com a compensació per haver provocat tanta satisfacció, seria just i pertinent que se l'obsequiés amb el millor dels agraïments, és a dir, que se'l seguís tractant amb sensatesa, respecte, empatia i dignitat, en comptes de convertir-lo en una caricatura –el mestre, el guru, el tòtem– que insulta la seva intel·ligència i la de tots els treballadors que, com ell, fan la seva feina amb rigor, intel·ligència, perseverança, disciplina i passió.
D'AVUI.cat
Santi Mayor Farguell