Petons il·legals

A la ciutat mexicana de Guanajuato no es parla de res més. L’alcalde vol prohibir els petons apassionats. El batlle acaba de redactar una ordenança de civisme en què prohibeix la mendicitat, els eixugaparabrises, la venda ambulant i que es tirin octavilles publicitàries pel carrer. És aquesta mateixa normativa la que vol impedir que pels carrers d’aquesta ciutat les parelles es facin petons d’aquells que quan era petit en dèiem "de pel•lícula". La intenció de l’alcalde és que qui es passi de la ratlla (bé, de la llengua) el puguin castigar amb —atenció— 36 dies de presó i 1.500 pesos, uns 100 euros. La gravetat de la multa anirà en funció, diu el ban municipal, si la parella acompanya el petó de tocaments.

La intenció d’empresonar les parelles petonejadores compta amb el rebuig de l’oposició municipal i del mateix partit de l’alcalde. Es tracta d’Eduardo Romero Hicks, del conservador PAN. Perquè la norma tingui efecte, l’ha de signar el governador de l’Estat a què pertany Guanajuato. El governador, també del PAN, s’hi nega. Considera que la “llei antipetons” no compta amb el suport de la ciutadania, i per això no vol publicar-la al diari oficial (el que significa que no es pot aplicar). A més, la direcció del partit ha amenaçat d’expulsar-lo de la formació si no es fa enrere.

Però la història no s’acaba aquí. Per mostrar a la ciutadania la diferència entre un petó sancionable i un que no ho és, durant la presentació en roda de premsa de la mesura, l’alcalde va demanar a una regidora de l’Ajuntament que es fes un petó “legal” amb el seu marit. La demostració va anar acompanyada d’aplaudiments i mofa per part del públic. És el que més m’ha cridat l’atenció de tota la notícia. Seria bastant divertit veure els nostres polítics ensenyant-nos gràficament què podem i què no podem fer.

El que és de jutjat de guàrdia és que el país considerat com un dels més violents del món, l'alcalde de la ciutat de Guanajuato es posi a considerar la manera de donar-se petons (simplements petons, eh?) pel carrer.
Espero que altres ciutats de Mèxic siguin més normals...encara que sense posar massa esperances, pq Mèxic tal i com el veig ara, és com estava Espanya cap els anys 40/50. I és que sembla mentida el mal que fan en països desenvolupats, o en ganes i vies de ser-ho, que de cop i volta s'instauri una dictadura. Desconec quina facció política impera actualment per allà, però és una veritable llàstima que un país, on hi havien anat espanyols fugint de la guerra civil espanyola, que un Mèxic aleshores contrari a Franco, culturalment avançat i cordial, hagi esdevingut en el Mèxic de fa ja uns quants anys. I és que sempre sol passar el mateix: dictadura= repressió= violència= ignorància= pobresa. I tot el que s'ha pogut guanyar en anys anteriors, s'esborra de cop.