Els teus fills

ELS TEUS FILLS

Els teus fills no son els teus fills
són fills i filles de la vida
desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a través de tu
i encara que estiguin amb tu
no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor,
però no els teus pensaments, doncs,
ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè elles,
viuen a la casa del demà,
que no podem visitar
ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te a ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni es deté en el ahir.
Tu ets l'arc del qual, els teus fills
com a fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinació
a la teva mà d'arquer
sigui per a la felicitat.

Khalil Gibran

molt bonic!

Si, és veritat, però també és una galleda d'aigua freda pels pares. Els hi diu que allò que sents tant "teu", no ho és.

Noia:
M'alegro que t'hagi agradat, ja aniré posant mes coses d'aquest gran poeta i filosofo que m'agrada des de fa molt de temps.
Bona nit
Sinuhé:
La galaleda d'aigua freda, ens la dóna a la vida, perquè tard o d'hora, ens adonem que els nostres fills no ens pertanyen. Encara que seguim volent-los com si fossin part de nosaltres mateixa.
Ells segueixen el seu camí, que no sempre, es el mateix camí que nosaltres apuntàvem amb el nostre arc. Però l'amor que els tenim sempre és el mateix. En això sempre seran nostres.
I aixo es algo que pares i fills no deuriem oblidar mai.