12.000 firmes per a posar la senyera a les matrícules franceses

La federació nord-catalana de CDC considera que els emblemes regionals de la Catalunya Nord no representen la identitat catalana



La federació nord-catalana de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha recollit 12.000 firmes per demanar que la senyera figuri a les noves matrícules dels vehicles en lloc de la bandera de la regió del Llenguadoc-Rosselló. El president de CDC a la Catalunya Nord, Jordi Vera, considera que l'emblema regional és artificial i que no representa la identitat catalana al contrari dels emblemes regionals de Còrsega, Bretanya, Migdia Pirineus o Provença Alp Costa Blava que es basen en escuts d'armes històrics d'aquests territoris.

"Nosaltres, catalans, tenim una bandera que té més de 1.000 anys i ens volen imposar un logotip creat fa quatre dies a Montpeller per qualsevol dissenyador en comunicació" explica Jordi Vera que ha demanat cita al president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, el socialista Georges Frêche per demanar-li de fer el necessari perquè el ministeri d'interior francès accepti la senyera a les matrícules.

Web i Facebook
Tot i no tenir de moment cap resposta del president de la Regió, Vera està convençut que les 12.000 firmes recollides durant la campanya iniciada al mes de febrer a la pagina web www.jamaissansmaplaque.com, a Facebook i al carrer, haurien de convèncer Frêche d'actuar en aquest sentit sobretot després que el president del Llenguadoc-Rosselló declarés que no veia malament que els catalans enganxin una senyera a la matrícula dels seus cotxes. En el cas contrari, això demostraria segons Jordi Vera, que Georges Frêche té un doble llenguatge. El mateix prefecte de Perpinyà, Hugues Bousiges, ha assegurat al president convergent nord català que no s'oposaria a la presència de la senyera a les matricules si ho demanava el Consell Regional, l'única institució competent per escollir els emblemes regionals per a les matrícules.

Triar el departament
En principi, les noves matrícules, que són vigents a partir d'aquest dimecres 15 d'abril pels vehicles nous i del 15 de juny pels d'ocasió, no havien de tenir com fins ara un distintiu territorial però davant de les protestes ciutadanes i polítiques que els volia conservar, el govern francès ha decidit fer marxa enrere. Així, que tothom que compri un cotxe nou té la llibertat d'escollir o no el número del departament que més li agradi, visqui en aquest departament o no. Aquest número estarà acompanyat obligatòriament de la bandera de la regió de la qual forma part el departament escollit. El número departamental i la bandera regional estaran situats a la part dreta de la matricula també en una franja blava.

En el cas de la Bretanya o de Còrsega, els números dels diversos departaments que formen aquestes regions estaran acompanyats pels escuts d'armes històrics d'aquests dos territoris, en canvi, en el cas de la Catalunya Nord, el numero 66 del departament dels Pirineus Orientals, estarà associat a la bandera de la regió del Llenguadoc-Rosselló que és vermella amb un logotip estilitzat que representa un sol format per set petits sols blancs i grocs.

Negació de la identitat
Aquest logotip i la nova bandera van substituir l'antic emblema regional que estava format per la creu occitana i la senyera catalana, a la demanda de Georges Frêche quan l'antic alcalde de Montpeller va ser elegit president de la regió del Llenguadoc-Rosselló, el 2004. Aquest canvi d'emblema i de bandera regional anava acompanyat a l'inici d'un canvi de nom de la regió que, sempre segons la voluntat de Frêche, s'havia de dir Septimània. Considerat per molts nord-catalans com una negació de la doble identitat cultural reconeguda per la denominació Llenguadoc-Rosselló, el projecte va provocar nombroses reaccions i manifestacions de rebuig a la Catalunya Nord i no va prosperar.