Catalunya Web
¿Quieres reaccionar a este mensaje? Regístrate en el foro con unos pocos clics o inicia sesión para continuar.
Últimos temas
» Perquè varem abandonar la Web ?
Metges sense fronteres Icon_minitime09/06/23, 02:16 am por VlCTUR

» Un Joc Divertit: VERITAT ò MENTIDA
Metges sense fronteres Icon_minitime29/02/16, 12:18 pm por VlCTUR

» ALFABETO EMOCIONAL...
Metges sense fronteres Icon_minitime23/09/15, 11:32 pm por VlCTUR

» El domini de les emocions, clau en el treball i fora d'aquest
Metges sense fronteres Icon_minitime22/09/15, 06:44 pm por VlCTUR

» M'han ajudat a eliminar un xic de burriqueria.
Metges sense fronteres Icon_minitime21/09/15, 11:01 pm por VlCTUR

» Música de la Terra
Metges sense fronteres Icon_minitime23/09/14, 09:46 am por VlCTUR

» Per a Pantera.
Metges sense fronteres Icon_minitime26/05/14, 03:25 am por VlCTUR

» Bona tarde de¨fret ivent
Metges sense fronteres Icon_minitime07/05/14, 02:56 am por VlCTUR

» Bon Fret i molta pluja
Metges sense fronteres Icon_minitime01/02/14, 02:33 pm por greta


Metges sense fronteres

Ir abajo

Metges sense fronteres Empty Metges sense fronteres

Missatge  arcoiris 14/04/09, 12:04 am


Nell Eisenberg

va néixer a Califòrnia (EEUU). Després d'estudiar Medicina a Columbia i treballar com a doctora interna a l'àmbit clínic i universitari, es va unir a MSF al 2006 [/b]








Batalla contra una malaltia oblidada


La meva missió a l'Índia va començar amb el nou any. Ja fa més de tres mesos que vaig deixar casa meva, a Nova York. Vaig trigar més de quatre dies a arribar fins aquí. L'1 de gener del 2009, vaig volar des de Delhi a Patna, la capital de l'estat de Bihar, i vaig passar la primera nit de l'any a Hajipur, la ciutat on ara visc i on estaré els pròxims mesos.
No ha estat fàcil adaptar-me. De fet, m'ha costat més acostumar-me al dia a dia d'aquí que en les meves tres últimes missions amb Metges sense Fronteres (MSF).
El projecte està localitzat a l'estat de Bihar, al nord-est d'Índia i al sud de la frontera amb el Nepal. Bihar és un dels estats més pobres del país. Les poques infraestructures existents s'enfonsen.
Hajipur és una ciutat de més de 100.000 habitants, uns 20 quilòmetres al nord de Patna. Però els incomptables rickshaws, cotxes, bicicletes, motos, carraques i camions que abarroten l'estreta carretera fan que es trigui més d'una hora a recórrer aquests 20 quilòmetres entre Patna i Hajipur.
A Hajipur, hi ha pobresa per tot arreu. Però no és només per això que la vida se'ns fa tan dura: és per la quantitat de gent, la falta d'higiene, la brutícia, el soroll, el trànsit i el caos que ens envolten.
Pels carrers s'han d'esquivar grans bassals d'aigües residuals plens d'escombraries, on xipollegen porcs, vaques i nens. La gent del lloc no està acostumada als occidentals. Ens miren bocabadats i ens envolten quan anem pel carrer.
Malgrat tot, em sento afortunada d'estar aquí. El treball que faig en el projecte és exactament el que esperava fer. Com a metge de terreny, treballo a la clínica, la supervisió i la formació de personal nacional indi, en investigació operacional i en salut pública. També treballo amb experts indis i internacionals en malalties tropicals i col·laboro amb la part d'assessorament legal del projecte.
Visc en un apartament amb tres expatriats més de MSF. Marlies, la coordinadora del projecte, és holandesa; Othman, el logista, és colombià, i Anna, la infermera de terreny, és d'Alemanya.
Vivim a l'últim pis d'un edifici, i a la primera planta hi ha l'oficina de MSF. Durant el dia treballem a l'oficina, a l'hospital o conduïm fins a alguna de les clíniques. A la nit, ens quedem a casa. No hi ha gaire cosa a fer a Hajipur, per tant, no tenim gaire vida social.
Al final del nostre carrer, uns centenars de metres més enllà, hi passa un ramal del riu Ganges, considerat sagrat pels hindús. La gent ve al riu cada dia a rentar-se en les seves aigües i a resar als temples que hi ha a la riba. La rica història de Bihar, la seva diversitat religiosa i la complexitat de la seva cultura són altres al·licients d'aquesta missió.
El projecte de MSF se centra en la leishmaniosi visceral, una malaltia coneguda comunament com a kala azar (febre negra en hindi). Es tracta d'una de les malalties tropicals oblidades.
Segurament, estic veient més casos de kala azar aquí en un dia que els que veuran la majoria d'especialistes en malalties infeccioses d'Amèrica i Europa en tota la seva carrera.
Molta gent coneix la feina de MSF en zones de guerra o en desastres naturals, però no gaires persones coneixen la nostra tasca amb aquestes malalties que afecten la gent més pobra dels països més pobres del món.
La majoria de les persones afectades no tenen diners ni poder, per això els metges occidentals i les companyies farmacèutiques fan poca investigació i desenvolupament per a nous diagnòstics i tractaments. Per aquesta raó, MSF treballa en aquesta àrea com a part important de la seva missió humanitària.
El primer pacient de kala azar del projecte de MSF a Bihar va ser tractat el juliol del 2007. En els últims 18 mesos, més de 2.500 pacients han rebut tractament.
Aquí, a Hajipur, el temps ha transcorregut molt de pressa. Hi ha dies que passo de la frustració a l'eufòria, de l'energia a l'esgotament, segons es van presentant les coses. Sempre aprenc més sobre kala azar, salut pública i cultura índia, i això em consola quan em desanimo. Malgrat les dificultats per adaptar-me a la vida a Hajipur, estic entusiasmada per treballar en aquest projecte i orgullosa de formar part de l'equip de MSF que treballa a l'Índia.
arcoiris
arcoiris

Nombre de missatges : 2378
Fecha de inscripción : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt

- Temas similares

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum